En el pas de la primària a la secundària hi ha més abandonament femení de l’esport. Foto: Ajuntament de Barcelona
Fins que el Barça femení de futbol no va començar a tenir els èxits que ha aconseguit en els darrers anys, l’ara considerat un dels millors equips del món era pràcticament desconegut a ulls de la ciutadania. També ho eren les seves jugadores, encara que ara –i per sort– esportistes com Alexia Putellas o Aitana Bonmatí ja apareixen als diaris esportius de referència.
Malgrat això, les diferències entre elles i els seus homòlegs masculins són abismals. Caldrà recordar que la mateixa Putellas, dues vegades premiada amb la pilota d’or, el guardó que determina qui és la millor jugadora del món, cobra del Barça 150.000 euros anuals.
Tot i ser una xifra elevada per a la majoria de mortals, és ridícula si la comparem amb la dels jugadors del primer equip masculí. Qualsevol futbolista de la plantilla masculina cobra més que Putellas. De fet, el porter suplent Iñaki Peña i Alejandro Balde superen en més de 60.000 euros el salari anual de la millor jugadora del planeta. Per si això no fos suficient, Robert Lewandowski, el futbolista millor pagat del club, cobra cada setmana el doble que Putellas en un any i s’embutxaca uns 20 milions anuals, una xifra quatre vegades superior a la del salari de tota la plantilla del Barça femení.
Sigui com sigui, el cert és que les diferències entre l’esport masculí i el femení comencen molt més d’hora. Concretament, en l’esport formatiu.
Per què ho deixen abans?
Les dades de diferents enquestes demostren que en el pas de la primària a la secundària és quan moltes noies decideixen deixar l’esport. Així ho constata un estudi que es va dur a terme al Prat de Llobregat el 2019 i que va revelar que el 3,4% del jovent que feia esport regularment abans de l’ESO ho deixava quan començava la secundària. El problema és que en el cas de les noies la xifra era molt superior i se situava en el 9,5%. En termes generals, i segons una investigació d’El diari de l’educació, les xifres a Catalunya o a l’Estat són similars a les que es van obtenir al Prat de Llobregat.
Així mateix, un estudi elaborat per l’Hospital Sant Joan de Déu el 2018 considera que els motius d’aquest fenomen són tres. En primer lloc, a certa edat les noies es comencen a decantar per les activitats socials i prioritzen les amistats. En segon lloc, elles són menys competitives que ells i, en gran part, els esports tenen aquest component. Finalment, les noies tenen més dificultats per accedir als esports que els agraden perquè les entitats se centren en els esports típicament masculins.
Podem afegir-hi, veient el cas del primer equip femení de futbol del Barça, que un altre element que convida les noies a abandonar l’esport és la manca de referents d’esportistes d’èxit i de perspectives laborals reals en l’àmbit esportiu.
Analitzant les entitats
La Diputació de Barcelona ha elaborat un informe sobre com les entitats del territori estan impulsant els esports femenins. El document és el resultat d’un estudi qualitatiu en el qual s’ha preguntat com es potencia la pràctica esportiva femenina en una cinquantena de municipis.
El diagnòstic de la Diputació mostra un seguit de situacions que cal esmenar. “L’esport local està molt masculinitzat i això crea dificultats per tirar endavant certes iniciatives sobre igualtat de gènere”, assenyala l’organisme referint-se als problemes que hi ha als municipis de més de 50.000 habitants. “Preocupa la davallada en la pràctica esportiva de les noies a partir de l’adolescència”, afegeix en aquest sentit.
“L’esport local està molt masculinitzat i això crea dificultats”
Per la seva banda, en les localitats d’entre 20.000 i 50.000 habitants, es detecta una necessitat en formació d’igualtat de gènere del personal que es dedica al món de l’esport, com per exemple els entrenadors. En aquest sentit, els ajuntaments diuen que no tenen eines per arribar a oferir aquests coneixements i demanen la implicació de les federacions esportives per impartir-los.
Pel que fa als municipis de menys de 20.000 habitants, el problema sorgeix per la manca de recursos. “Els esports convencionals segueixen els estereotips socials”, diu l’organisme. “La junta dels clubs acostuma a estar formada per mares i pares dels esportistes, i aquests ja tenen feina i els costa tirar endavant iniciatives esportives més enllà del que toca”, afegeix.
És per tots aquests motius que la Diputació ha iniciat una campanya per evitar l’abandonament de la pràctica esportiva per part de les noies. La iniciativa, que porta per lema Les dones fem esport i No ho deixis, va acompanyada de set vídeos testimonials que conviden les noies a fer esport en una de les 9.000 instal·lacions esportives del territori, al medi natural o formant part d’una de les 5.800 entitats esportives i 60 federacions que hi ha.
