Miguel Luque amb la placa. Foto: Ajuntament de Parets / Sílvia Ferran
Durant els Jocs Olímpics i Paralímpics, al Centre Aquàtic de Tòquio es van complir molts somnis. Històries fascinants com la de Miquel Luque (Parets del Vallès, 1976), que el passat 25 d’agost va sentir-se com mai: “És la millor medalla de la meva carrera esportiva perquè, després de 21 anys de carrrera, guanyar-ne una amb el meu millor temps premia el treball i l’esforç dels darrers anys. Sens dubte, aquest és el meu gran moment esportiu”.
La plata en 50 metres braça SB3, la seva setena medalla en els seus sis Jocs Paralímpics, continua donant-li alegries al nedador. I és que dilluns l’equip de govern de l’Ajuntament de Parets li va entregar una placa com a reconeixement del seu èxit.
“Estic molt content. L’Ajuntament sempre m’ha ajudat i ha col·laborat amb mi. Soc fill de Parets. Què més puc demanar? M’està rebent la família, els amics, el poble… Després de més de 20 anys a l’elit, assolir una medalla passant una pandèmia és una doble recompensa”, va declarar Miguel Luque a TV Parets.
Si hi ha un adjectiu que defineixi Miguel Luque és fiable. El nedador paretà ha guanyat almenys una medalla per cita olímpica: en 50 m braça ja se n’havia penjat quatre més (dos ors a Sydney i Atenes i dues plates a Londres i Rio de Janeiro) i a Atenes va obtenir el bronze en 4×50 m estils.
