Mireia Dionisio: “Tenim moltes ocupacions conflictives”

Mireia Dionisio (PSC) és l’alcaldessa de Mollet del Vallès des de fa quatre mesos i mig, després d’haver agafat el relleu de l’històric alcalde socialista Josep Monràs. En aquesta entrevista, Dionisio repassa com ha estat la seva arribada al capdavant de l’Ajuntament molletà i alguns dels reptes que la seva ciutat té al davant.

Ja fa més de quatre mesos que va assumir l’alcaldia de Mollet, després de 18 anys de mandat de Josep Monràs. No deu ser fàcil un relleu així…
La veritat és que no ha estat difícil. Ni pel que fa a la relació amb en Josep, que continua formant part del meu govern, ni per la part de la gestió municipal, perquè durant molts anys he portat regidories importants. A més, la ciutadania ho ha vist com un relleu molt natural.

Quan s’anuncia un relleu així, però, normalment l’alcalde no continua com a regidor. En aquest cas sí. Per què?
El pes d’una alcaldia no és el mateix que el d’una regidoria, i va arribar un moment que en Josep, tot i que tenia el suport del partit i del govern, no es veia amb cor de continuar.

Per això també sobta una mica que segueixi com a regidor.
Sí, però com que estàvem a uns mesos d’acabar el mandat, vam decidir que es quedaria portant una de les regidories. Al final, un regidor sempre té una porta on trucar i l’última decisió la té l’alcalde.

Això no li afegeix pressió?
No. Tinc molt clar que l’alcaldessa soc jo i en Josep, que és un regidor important, ho sap. Evidentment, escolto el meu equip, però la responsabilitat és meva.

En la presa de possessió i en alguna entrevista se li ha intuït, d’una forma subtil, que la seva manera de fer política és diferent. El seu estil és més dialogant?
No ho sé… En Josep va fer 18 anys d’alcalde i va viure coses que jo no he viscut. Potser les dones tenim un estil diferent, i ell i jo també som de generacions diferents. Ell va tenir el seu estil i jo tinc el meu. A mi m’agrada molt trepitjar carrer. Però no sabria dir si el meu estil és més dialogant.

“Molts veïns del Calderí volen que el barri es transformi”

Parlem de l’actualitat. Sobre la reforma del POUM, hi ha veïns que estan fent un pla alternatiu, Salvem el Calderí ha portat el projecte que afecta els terrenys a la justícia, als Pinetons hi ha queixes… Creu que caldria canviar alguna cosa del pla urbanístic?
Són uns quants veïns, no són la gran majoria. Per fer el planejament hem parlat amb molts veïns que no estan organitzats i que hi estan a favor. De fet, el pla només va tenir una seixantena d’al·legacions i moltes seran acceptades. Per això, crec que és un molt bon planejament i és molt ambiciós amb el tema mediambiental i de l’habitatge de protecció oficial, que és una de les mançanes que tenim. Una altra cosa és el model de ciutat. Molts veïns del Calderí, per exemple, volen que el barri es transformi.

Deia que és un pla ambiciós a nivell mediambiental. Per tant, els projectes urbanístics que hi ha sobre la taula van en consonància amb el moment de crisi climàtica que estem vivint?
Sí. No hi ha cap ciutat a Catalunya que tingui mig terme municipal protegit, i n’hi ha molt poques que tinguin tantes zones verdes com té Mollet. De fet, no estic d’acord amb l’associació que s’està intentant implantar a l’ideari públic que creixement equival a canvi climàtic. Crec que ha de ser compatible l’evolució de les ciutats i la sostenibilitat.

Ara parlava d’habitatge, que precisament és un tema molt complex i sovint veiem la PAH alçant la veu. Com a Ajuntament, de vegades se senten sobrepassats?
Falten habitatges públics, és clar. En les ocupacions cal diferenciar les que són per necessitat i les que no. Pel que fa a les primeres, fem una bona feina amb l’Agència Catalana de l’Habitatge, tot i que crec que com a país hem de continuar treballant perquè, de vegades, passen molts mesos fins que una família acaba accedint a un lloguer social. Apostaria per un lloguer obligatori en els casos en què el propietari del pis sigui un gran tenidor.

Mollet forma part de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, que fa poc demanava que, en els casos d’ocupacions conflictives, es facin desallotjaments en 48 hores. A Mollet, quants casos hi ha d’aquesta mena?
No els sabria dir un número tancat, però n’hi ha moltes que estan generant problemes, fins i tot de salubritat. Hem de tenir eines per desallotjar de pressa, perquè el problema existeix.

Però les ocupacions conflictives són un problema de primer nivell pel que fa al volum?
Si fem el percentatge dels 18.000 habitatges que hi ha a Mollet, no. Però parlin amb els veïns que tenen aquest problema… Aquesta gent necessita una resposta.

Això està clar. Ara bé, pel que ens diu no estem parlant d’una problemàtica que Mollet pateixi amb unes xifres importants.
No. A Mollet hi ha molts més habitatges on la gent paga un lloguer.

De les ocupacions que hi ha, però, les conflictives són menors que les que es fan per necessitat?
Segurament, sí. Però necessitem instruments per a aquests casos.

I un seria desallotjar en 48 hores.
Exacte.

Un altre tema que preocupa els veïns és el de la contaminació de l’aire i les males olors. Mollet continua sent una de les ciutats més contaminades de l’Estat.
L’AP-7 és molt dolenta…

Sí, però no només l’AP-7, no?
L’aire no té fronteres. El sensor és a l’AP-7, però no reflecteix la contaminació de tota la ciutat. La contaminació de l’AP-7 l’hem denunciat per activa i per passiva, però, tot i això, aquests números estan per sota dels límits legals des de fa uns anys. De fet, estem preparant la zona de baixes emissions, vam ser la primera ciutat a reduir la velocitat a 30 km/h… Estem fent una gran feina dins de les nostres possibilitats, però evidentment no podem controlar que per Mollet passin molts vehicles.

Pel que fa a les males olors, s’ha encarregat un estudi a la UPC, amb altres municipis, per trobar-ne l’origen.
A l’estiu en vam viure algun episodi puntual, però a Mollet va tenir un impacte molt menor en comparació amb el que hi va haver a la Llagosta i Santa Perpètua.

Tot i això, Mollet Respira diu que el focus podrien ser les empreses Kao, Marcilla i Euromed…
No sé quins estudis ha fet Mollet Respira, però com a alcaldessa he de donar una informació fidedigna. Per això nosaltres vam prendre la decisió de parlar amb la UPC.

Si parlem de la relació amb la Generalitat, hi ha l’etern deute que el Govern té amb l’Ajuntament, una part del qual està judicialitzat. La Generalitat sempre parla del seu compromís amb el municipalisme, però una cosa són les paraules i l’altra els fets?
Sí. Sempre dic que els ajuntaments, amb el finançament, som els grans abandonats històricament. Amb la Generalitat tenim temes judicialitzats perquè nosaltres defensem que ens deuen uns diners, ells defensen que no i al final serà un jutge qui ho dirà. I després hi ha una part del deute que és despesa corrent. Només demanen una planificació de pagament perquè això ens genera problemes de tresoreria i només han de fer l’ingrés.

Sembla una cosa fàcil d’arreglar, però es va acumulant.
Sí. No defensaré el Govern, però entenc que tothom demana i al final els diners són els que són.

Hi pot empatitzar una mica amb aquest tema, doncs.
Sí, perquè sé que no és fàcil gestionar una ciutat i m’imagino que un país sencer és molt difícil. Tot i això, no pot ser que hi hagi coses de despesa corrent des de fa anys.

“Empatitzo amb la Generalitat amb els diners que ens deu”

Qui també reclama més atenció, en aquest cas de l’Ajuntament, són els veïns de Can Pantiquet i la Riera Seca, que han denunciat que se senten “deixats i oblidats”. Sobretot pel que fa a la neteja, a l’incivisme i als equipaments… Tenen raó aquests veïns?
És una percepció, no és que tinguin o no raó. La neteja es fa a tot arreu igual i estem incrementant-ne els recursos, que calia fer-ho. Però la neteja de l’espai públic no se soluciona només amb recursos públics; ens hi hem d’implicar tots. Al final, o veiem que el pipí del gos fa malbé els fanals… O serà impossible per molts recursos que hi posem. No és un tema de barri o de ciutat, sinó de la societat. Hi ha gent que és molt marrana… I en els altres temes, estem actuant. Hem millorat la il·luminació, les voreres…

L’hi volíem parlar d’una entitat en concret, Al Huda, amb qui en els darrers anys s’ha viscut un conflicte, relacionat amb el seu local, que semblava que fins i tot estava focalitzat en la figura de Monràs. Amb vostè com a alcaldessa ha canviat alguna cosa?
Bé, el president d’Al Huda va dir a l’alcalde Monràs fa uns anys que no es volia reunir amb mi perquè era una dona. L’alcalde li va dir que era la regidora d’Urbanisme i que s’havia de reunir amb mi. Dit això, la relació amb el president d’Al Huda sempre l’he tingut, també ara com a alcaldessa.

Per tant, ja no hi ha el posicionament seu de no voler reunir-se amb vostè perquè és una dona?
És que va continuar reunint-se amb mi perquè l’alcalde li va deixar clar que jo era la regidora d’Urbanisme i que no hi havia alternativa.

Així doncs, es podria solucionar el conflicte amb el local?
Per la nostra part sempre hi ha hagut voluntat al respecte. A Mollet tenim dues entitats musulmanes i avui mateix m’he reunit amb l’altra i hi ha una relació perfecta. Amb Al Huda no hi havia hagut cap problema fins al canvi de lideratge. Jo sempre estic disposada a trobar solucions.

La preocupa que això que explicava, del posicionament d’aquesta persona respecte de vostè pel fet de ser dona, pugui ser la forma de fer d’aquesta entitat o creu que és un cas particular?
No vull personalitzar. El que vull és que totes les entitats estiguin bé i complint, en aquest cas, amb les normatives urbanístiques. A part, en el moment que aquesta persona va dir que no es volia reunir amb mi per ser dona, va tenir la mala sort que la regidora era una dona i la cap del departament també. Al final va haver de cedir i des de llavors m’he reunit molts cops amb ell.

Alguns dels temes que hem tractat són metropolitans. Mollet forma part de la segona corona. En la governança metropolitana, encara estem verds?
Sí, ho estem. Hi ha interessos, necessitats i reptes comuns, però al final…

… Al final encara hi ha barcelonacentrisme?
Sí, n’hi ha.

S’escolta prou les ciutats de la segona corona?
No. Per això vam impulsar l’Arc Metropolità dels municipis de la segona corona.

I un dels reptes que tenen és la mobilitat. Fa poc s’ha conegut que s’invertiran 78 milions a l’AP-7. En el cas del transport públic no hi ha tan bones notícies…
Necessitem un millor transport públic, sobretot pel que fa al tren, per treure cotxes de la carretera, però és bo que s’inverteixi en les infraestructures viàries. No hem d’escollir entre una cosa i l’altra.

Ara mateix la connexió des de Mollet cap a Barcelona o cap a altres localitats és molt més ràpida en cotxe.
De cotxes n’hi continuarà havent, perquè hi ha gent que necessita anar-hi. El que cal és apostar perquè siguin elèctrics, sostenibles…

Per anar acabant, el mes de maig hi ha eleccions municipals. Creu que aconseguirà una victòria còmoda per poder tenir una xifra de regidors similar a l’actual?
L’objectiu és renovar la confiança de la ciutadania. Amb el nombre de regidors no m’aventuro, però treballo per obtenir els millors resultats.

El que està clar és que el PSC viu un bon moment a nivell nacional. Això, sens dubte, l’ajudarà…
Exacte. Les municipals tenen una dinàmica diferent, però la marca hi té un pes. Jo tinc clar que treballaré per continuar sent l’alcaldessa de la ciutat.