Un moment del primer dia de la selectivitat, que va tenir lloc dimecres. Foto: ACN
Des de dimecres i fins avui se celebra la selectivitat d’enguany i, posteriorment, els alumnes hauran d’esperar unes setmanes per conèixer les notes. Concretament, no serà fins al dia 22 de juny que els estudiants podran saber si han entrat als estudis anhelats.
Els joves estan, doncs, enmig d’una època de nervis a flor de pell, on han viscut jornades intenses d’estudi i hores sense dormir. Amb tot, hi ha persones que en aquesta prova hi han arribat millor preparades que altres. Això és el que denuncia el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que assegura que la selectivitat és una prova classista. “La meritocràcia serveix per amagar un claríssim biaix de classe”, afirma el col·lectiu. “No és el mateix haver estudiat en un centre d’alta complexitat, que pateix una forta segregació social, amb problemàtiques derivades de l’infrafinançament de l’educació pública, ràtios altíssimes i professors desbordats, que haver-ho fet en una privada o una concertada sense aquests problemes”, afegeixen. Però fins i tot hi ha un nivell més pel que fa a la preparació de cara a la selectivitat.
L’auge de les acadèmies
En els darrers anys, els centres privats que preparen alumnes per a la selectivitat fora de l’horari lectiu han anat a l’alça. Segons relata en Miquel, “hi havia una necessitat” que ningú estava ocupant. Ell va crear una empresa en línia per preparar estudiants per a la selectivitat i més tard la seva firma es va unir a una companyia d’educació telemàtica més gran. “Després de la covid, aquesta mena de fórmules han tingut molt èxit”, considera.
Actualment, la companyia té 1.000 alumnes a tot l’estat que es preparen per a la selectivitat. En global, cada any, entorn de 300.000 persones fan l’examen d’accés a la universitat. “També tenim estrangers que venen a estudiar a Espanya i persones que tenen objectius molt grans i que necessiten un extra de puntuació”, explica. Es refereix a les carreres que tenen notes de tall quasi perfectes per poder-hi accedir.
A Catalunya parlem de Matemàtiques a la UPC, amb una nota de tall de 13,148 sobre 14, Filosofia, Política i Economia a la UPF (12,794), Enginyeria Física a la UPC (12,694), Enginyeria Biomèdica a la UB (12,684), Estudis Internacionals d’Economia i Empresa a la UPF (12,666), Medicina a la UAB (12,664), Medicina a la UB (12,66), Ciència i Enginyeria de Dades a la UPC (12,630), Medicina a la UPF (12,598) i Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials a la UPC (12,57).
Gran part dels alumnes de selectivitat que fan cursos intensius en acadèmies volen accedir a aquesta mena d’estudis universitaris. “Les notes més altes tendeixen a pujar cada cop més, mentre que les més baixes es desplomen”, afirma en Miquel. “Cada vegada hi ha més competència, perquè els alumnes veuen sentit a estudiar una cosa que els donarà rèdit a la llarga”, afegeix.
Aquesta afirmació és certa si ens fixem en les dades de la UPF. Des del 2018, carreres com Medicina o Enginyeria Biomèdica han augmentat la seva nota de tall en 0,4 punts, mentre que altres estudis com Humanitats o Polítiques s’han tornat encara més accessibles.
Sigui com sigui, aquests no són els únics clients que tenen les acadèmies. També hi ha alumnes que “no van bé al batxillerat i volen millorar resultats” o esportistes d’elit que no tenen temps per estudiar presencialment.
Preus per a uns pocs
Davant d’aquests nous models educatius, cal preguntar-se si no es pot acabar produint una elitització encara més gran de la formació. Certament, si ens fixem en quant costen els cursos en acadèmies, hem de convenir que no són aptes per a totes les butxaques.
Des d’aquesta publicació hem consultat preus en aquesta mena de centres i varien molt. Un curs anual per preparar dues assignatures de selectivitat ascendeix fins als 1.500 euros en una acadèmia de renom barcelonina. En un altre centre consultat, el curs intensiu que va des de finals de maig fins a principis de juny per preparar la selectivitat pot arribar a costar 430 euros. “Les acadèmies són cares”, considera en Miquel. “Per això ara triomfen els cursos en línia”, sentencia.
La nova, paralitzada
Tot això passa mentre el govern espanyol va paralitzar fa pocs dies l’aprovació del decret que havia de regular la nova selectivitat que s’havia de començar a aplicar a partir del 2024. La prova que s’estava preparant volia evitar un examen basat en la memòria i centrar-se en els casos pràctics.
La decisió es va prendre “per responsabilitat” davant la convocatòria d’eleccions anticipades el 23 de juliol. La iniciativa havia de passar pel Consell de Ministres, però es retardarà fins que passin els comicis i hi hagi un nou executiu. Comunitats governades pel PP havien mostrat discrepàncies amb el model del Ministeri d’Educació socialista.
