Dimecres es va fer l’entrega de diplomes a totes les participants del curs, en un acte en què va acudir l’alcalde Josep Mayoral. Foto: Dimas
Quan una persona arriba a Espanya sense papers i vol regularitzar la seva situació, ha de fer front als requisits que marca la llei d’estrangeria: demostrar, a través del padró, que fa més de tres anys que es resideix al país i tenir un contracte laboral de, com a mínim, un any. Dues clàusules difícils d’aconseguir, tenint en compte que és estrany trobar, sense papers, una feina per a tant de temps.
Però, el que moltes d’aquestes persones desconeixen és que poden recórrer a l’ajuda d’associacions que, com Dimas, es dediquen a la inserció sociolaboral d’aquest col·lectiu.
Aquesta companyia vallesana ajuda persones amb dificultats o directament en risc d’exclusió social a accedir al món laboral. Una tasca que es materialitza en formacions i projectes com el que ha finalitzat darrerament: el curs de ‘Cures per a persones dependents’, el primer adreçat al públic femení. “Fins ara, sempre havíem fet cursos per a homes, perquè hi havia demanda de temes de construcció i manteniment”, diu Susana Sánchez, la Coordinadora Pedagògica de projectes de Dimas. “Ja feia temps, però, que teníem ganes de fer alguna cosa per a dones i vam reunir a un grup per veure quines eren les seves inquietuds”, afegeix. Segons Sánchez, la neteja i la cura de persones grans són les tasques més freqüents entre les dones immigrants, que combinen aquestes feines en negre amb el procés de regular la seva documentació. “D’aquí la necessitat de fer aquest curs i de visibilitzar aquest col·lectiu”, explica la coordinadora.
ESTUDIAR TÉ UN VALOR AFEGIT
Disset dones derivades dels Serveis Socials de Granollers, Canovelles i Les Franqueses han estat les alumnes d’aquest curs. Al llarg de, gairebé un mes i mig, han après aspectes relacionats amb la salut i les malalties cròniques més freqüents en la gent gran per saber com cuidar d’elles i com atendre, també, les seves necessitats psicològiques derivades del dol i de la seva situació propera a la mort.
“Havia estat un temps treballant d’això, però ara em sento capacitada de veritat per a aquesta feina i per fer-la millor que abans”, diu Veronikha Paz, una de les dones que ha participat en la formació. La seva idea és poder treballar, formalment i amb un contracte, com a cuidadora de persones dependents un cop reguli la seva situació. Per això es mostra tan contenta d’haver format part d’aquest curs. “Com a mínim ja tenim alguna cosa que acredita que hem estudiat per treballar d’això”, afegeix.
I és que dimecres es va fer l’acte de cloenda de la formació i l’entrega de diplomes. Una cerimònia en què les alumnes i els formadors van intercanviar les seves valoracions sobre el curs, totes elles positives. “El resultat és molt satisfactori, i veure l’entusiasme amb què s’han pres la formació ens motiva a seguir endavant”, diu Joan Padrós, un dels voluntaris de Dimas que ha impartit el curs.
PER UNA VIDA DIGNA
Totes aquestes dones immigrants tenen “moltes ganes de formar-se, aprendre, treballar, de sentir-se útils i de tenir un futur, i un present, dignes”, diuen des de Dimas. Però són molt poques les ajudes i els recursos que reben per transformar aquestes ganes en empoderament. “Per això, la nostra formació també pretén ser un primer pas per a l’acompanyament i l’ajuda mútua, una eina per fer visibles les capacitats i l’impuls de tot el que poden aportar”, diu Sánchez.
“La seva entrada al món laboral és difícil, i elles ho saben, però les formacions els donen més perspectiva de futur”, explica Padrós, que abans era metge. Ell, juntament amb una altra infermera jubilada i una tècnica en infermeria que treballa a l’Hospital de Granollers, han estat els encarregats d’impartir totes les lliçons. Professionals moguts per la necessitat d’ajudar a aquestes dones a fer front a la triple problemàtica amb què s’enfronten: la de no tenir papers, la de no tenir estudis i la de ser dones immigrants en un món que segueix estant dominat per l’home blanc.
És aquest el motiu pel qual trobar una feina els costa molt més que a qualsevol i, en el cas de trobar-la, cal veure amb quines condicions. Això, sense tenir en compte el component de racisme present en la societat a l’hora de contractar persones que, com elles, venen del Marroc, del Senegal, del Perú o Veneçuela, entre altres.
Una trista realitat a la qual Dimas seguirà fent front amb una segona edició d’aquest curs, que a banda d’intentar obrir les portes a un futur millor els pretén facilitar el procés de regularització de documents. Un procés llarg, cansat i feixuc que es fa més amè amb iniciatives com aquesta.
