Temps difícils per al moviment en defensa de l’habitatge digne

El moviment en defensa de l’habitatge va viure fa dies un dels moments més durs dels darrers anys. Un home de 58 anys se suïcidava al barri de Sants de Barcelona quan estava a punt de ser desnonat, llençant-se pel celobert de l’edifici on vivia.

Per aquest motiu, el passat 15 de juny les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH) van convocar diverses manifestacions sota el lema ‘No són suïcidis, són assassinats’. Tant la PAH de Granollers com la de Mollet i el Baix Vallès van sortir al carrer per rebutjar les conseqüències dels desnonaments. Però aquesta problemàtica segueix, dia a dia, privant del dret a l’habitatge a persones i famílies vulnerables.

Algunes entitats bancàries, com el Banc Sabadell, “segueixen apostant per desnonar abans que oferir un lloguer social”, diuen des de la plataforma. Per això, les PAH han començat una campanya contra aquest banc. Un moviment que va començar dimarts, a Mollet, i que va portar a l’ocupació d’una de les seves oficines, amb l’objectiu de solucionar els casos de quatre dones en perill de ser desnonades.

La Mònica és una molletana que fa temps que viu amb un lloguer social. Però el Banc Sabadell no té intenció de renovar-li. “No he deixat mai de pagar i, tot i això, m’amenacen amb desnonar-me dient-me que no els truqui més, que la pròxima notificació que rebi serà l’ordre de desnonament”, explica l’afectada. En canvi, l’Alba, l’Alicia i la Soumia, fa temps que viuen ocupant i, tot i que demanen un lloguer social, el banc no els ofereix aquesta possibilitat. “Fa anys que intento regularitzar la meva situació i l’únic que he aconseguit és que juguin a ping-pong amb el meu cas”, diu l’Alicia.

Però, davant d’aquestes situacions, des de la PAH són clars i contundents. “Fa mesos que avisem: o hi ha lloguer o hi haurà revolució, i han triat la segona”, diuen. Un ultimàtum amb el qual el Banc Sabadell s’ha mostrat indiferent, tot i les amenaces del moviment en defensa de l’habitatge, que assegura que els farà “la vida impossible, com fan ells amb les afectades”.

REGULACIÓ DEL LLOGUER
El suïcidi de Sants no ha estat l’únic cop dur per al moviment en defensa de l’habitatge darrerament. I és que el govern espanyol anunciava el 14 de juny que recorreria al Tribunal Constitucional la llei catalana per a la regulació dels preus dels lloguers, impulsada, entre altres organitzacions, pel Sindicat de Llogateres.

Segons el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, “l’anticonstitucionalitat” de la llei “és evident”. Es referia a un informe “negatiu” emès per la comissió de Garanties Estatutàries de Catalunya sobre la regulació aprovada el setembre per Junts, ERC, els comuns i la CUP al Parlament.

Amb tot, la regulació finalment no quedarà en suspensió fins que el Tribunal Constitucional decideixi si la tomba o no.

EL TEMPS S’ACABA
El 9 d’agost és la data més temuda pel moviment en defensa de l’habitatge. Després de la moratòria dels desnonaments per l’estat d’alarma, que va finalitzar el 9 de maig, el govern de Pedro Sánchez decidia allargar tres mesos més la mesura. “Vindrà una allau de desnonaments”, advertia a l’abril Lucía Delgado, portaveu de la PAH.

El cert és que, segons dades del Consell General del Poder Judicial, el nombre de desnonaments va baixar significativament durant el primer any de pandèmia. Si el 2019 hi va haver 5.528 desnonaments a la demarcació de Barcelona, l’any 2020 se’n va efectuar 3.535. Això significa una davallada del 27%. La baixada respecte de l’any 2018 és del 17%. De totes maneres, tal com avisa Delgado, quan s’acabi la pròrroga l’escenari pot ser catastròfic. De fet, el mateix president Pere Aragonès, en el seu discurs a la reunió anual del Cercle d’Economia del dia 17 de juny, assenyalava que el de l’habitatge, amb la fi de la moratòria i la suspensió de la llei de regulació dels lloguers a la vista, és un dels problemes principals de Catalunya.

Ho és, i una dada de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) així ho confirma. Segons l’organisme, si bé és cert que han baixat els desnonaments, també ho és que el nombre d’expedients de desnonament iniciats s’ha mantingut inalterable el 2020. Dels 8.369 expedients als jutjats de l’àrea metropolitana del 2019 hem passat als 8.495 del 2020.

És a dir, tot i que es desnona menys, els passos judicials previs segueixen intactes a l’espera de la fi de la moratòria.