Fa cinc anys, 2,3 milions de catalans votaven sobre la independència de Catalunya. Foto: ACN
Dissabte va fer cinc anys que els catalans van ser cridats a les urnes per votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya. Un moment que ha passat a la història per “la violència que va exercir l’Estat per evitar la consulta”, deia l’aleshores portaveu de la Generalitat i veí de Parets, Jordi Turull, però sobretot perquè 2,3 milions de persones van expressar la seva opinió i perquè, posteriorment, es va proclamar la República Catalana. Un fet del qual ja fa mitja dècada, però que alguns recorden com si fos ahir.
En Guillem i en Sergi, dos joves de Granollers i de la Roca que han preferit no donar els seus cognoms, van viure des de dins i amb intensitat aquells dies convulsos. I és que el granollerí va dormir la nit d’abans del referèndum a un col·legi electoral per garantir que es pogués votar i el roquerol va ser membre d’una mesa. Tot plegat, mentre ambdós van mobilitzar-se durant els dies posteriors, participant en les protestes comarcals.
L’1-O des de dins
“Recordo l’1 d’octubre com un dia agredolç, ple d’emocions, de germanor i de molta unió i il·lusió”, explica en Guillem. “Però a la vegada d’incertesa, intranquil·litat i, sobretot, de ràbia i impotència”, afegeix. I és que, tot i que a la majoria de municipis del Vallès Oriental la jornada de votació va transcórrer sense incidents, “em feia bullir la sang veure les imatges de policies carregant contra la gent a altres ciutats, ja que aquestes persones haguéssim pogut ser nosaltres”, comenta.
En aquell moment, el granollerí estava vinculat a una organització de joves de l’esquerra independentista. Per això, juntament amb els seus companys, es va implicar completament en la causa. “Vam entrar al col·legi preparats per passar la nit, amb una dotzena de persones més, i recordo que els primers moments de calma abans de la tempesta van ser màgics i molt emotius, perquè tots estàvem allà per un objectiu comú”, comenta. Ara bé, a mesura que s’anava apropant el dia, “els nervis començaven a estar a flor de pell”, afegeix.
“Ens temíem el pitjor perquè havíem vist que, durant la nit, la Guàrdia Civil havia estat molt activa en algunes ciutats i que s’havien precintat col·legis”, explica. “Però en sortir del centre i veure que ja hi havia gent fent cua per votar, que ens va rebre entre aplaudiments, em va passar tota la por i em vaig posar a col·laborar, col·locant tanques al voltant del col·legi perquè tothom pogués votar amb tranquil·litat i seguretat”, recorda.
“Ens temíem el pitjor”, explica en Guillem, que va passar la nit a un col·legi de Granollers
Aquell mateix matí, en Sergi també s’havia llevat d’hora per anar al col·legi a votar. “Recordo que va arribar un cotxe i va deixar les urnes, però la votació no podia començar perquè alguns membres de la mesa no es van presentar”, diu. “Però, tot seguit, van preguntar si algú volia fer-ho i jo vaig aixecar la mà i em vaig oferir com a voluntari, perquè sentia que havia de contribuir i fer tot el possible perquè el referèndum tirés endavant”, afegeix.
Recordant aquell moment, el roquerol explica que va viure moments de tensió al llarg de la jornada. “En moltes ocasions ens avisaven que la policia estava venint i, fins i tot, un dels cops vam arribar a amagar les urnes perquè no ens les traguessin”, explica. Però finalment l’1 d’octubre va acabar amb normalitat, tant a la Roca com a Granollers.
Units per la mateixa causa
“Tothom qui va venir va poder votar, nosaltres inclosos”, diu en Sergi. Igual que a la capital vallesana, on només es van viure moments de tensió a l’avinguda Sant Esteve, davant de l’escola Pia, que va funcionar com a col·legi electoral. “Ens van avisar que la policia estava preparada per entrar i irrompre la votació i milers de persones vam anar cap allà per evitar-ho”, recorda en Guillem. Una concentració que es va repetir els dies posteriors a diferents ciutats de la comarca i en les quals ambdós joves van participar.
“Va ser impressionant veure tothom tan unit sota una mateixa bandera, una mateixa idea i un mateix crit”, diu en Guillem, que recorda com la Porxada “estava plena de gom a gom per rebutjar la violència policial i fer sentir el sentiment i la voluntat del poble”. Un sentiment que cinc anys després encara està latent, tot i que “amb menys intensitat”, reconeix el granollerí. I és que, tot i que dissabte tots els municipis vallesans van celebrar actes per commemorar el referèndum, des d’Òmnium Cultural i des de l’ANC insisteixen en el fet que cal “desbloquejar la paràlisi” i “recuperar les mobilitzacions, l’organització i l’empoderament” del 2017. Tot plegat perquè el sacrifici que van fer milers de persones com en Sergi o en Guillem no sigui en va.
