Quan tot es va tenyir de blanc: 60 anys de la gran nevada vallesana

Eren les vuit del matí del 25 de desembre del 1962 quan el granollerí Eusebi Pena, que aleshores tenia 15 anys, es llevava, com cada matí, per donar menjar a les gallines. Però el que en aquell moment no sabia és que seria un dia de Nadal molt diferent dels que havia viscut fins al moment. No pas per la son que arrossegava del dia anterior per la celebració de la nit de Nadal, sinó perquè en obrir la porta per sortir al pati va trobar-s’ho tot tenyit de blanc. “Un escenari de postal”, diu. Encara ara, 60 anys després, ho recorda com si fos ahir. “Va ser la nevada més espectacular que he vist mai”, explica al Línia. I és que el temporal, que va començar de matinada, es va allargar durant tot el dia, deixant fins a 90 centímetres de neu, segons detallen des de l’Ajuntament de Granollers. Un fet insòlit que va paralitzar el Vallès Oriental i que el va deixar incomunicat durant dies.

Un dia de Nadal diferent

“Era el dia de Nadal i havien de venir a dinar els cosins i els tiets de Caldes”, recorda Pena. “Però amb la neu era perillós circular i, per precaució, van preferir quedar-se al poble perquè abans de dinar ja hi havia dos pams de neu i no semblava que volgués afluixar”, afegeix. Tot plegat mentre a Mollet el panorama era molt similar, segons explica la molletana Glòria Gómez, que aleshores tenia 12 anys i que recorda que es va passar tot el dinar de Nadal mirant per la finestra. “Només es veia una cortina blanca”, relata.

Al llarg de la tarda, però, la situació va anar empitjorant. “No parava de nevar ni un moment i es veia a venir que en unes hores no podríem sortir de casa”, explica Pena. I així va ser, ja que Gómez, que havia anat a dinar a casa dels seus avis, a Mollet mateix, es va haver de quedar a dormir allà perquè “amb tanta neu i fred era perillós marxar”, diu. De fet, en caure la nit, les temperatures van baixar tant que “ni les bosses d’aigua calenta ni les capes de roba t’escalfaven”, comenta la molletana. Per això el granollerí la recorda com “una nit terrible”.

La nevada del segle

L’endemà, dia de Sant Esteve, els flocs de neu van deixar de caure i tota la comarca va llevar-se blanca, a nou graus sota zero. “Teníem davant nostre la nevada més gran del segle XX”, recordava la santfostenca Rita Roca en un article del Centre d’Estudis Santfostencs del 2012 amb motiu dels 50 anys de la nevada. Però, tot i que molts van sortir a jugar amb la neu i fins i tot a esquiar, la gran majoria de vallesans es van passar la jornada amb les pales i els tractors. “El meu pare i jo vam estar tot el matí traient neu de la teulada, de la carretera i de les portes de les cases dels veïns”, recorda Pena, mentre que Gómez explica que al costat de casa seva, a l’estació de tren, “hi havia molts homes que no paraven de treure neu de la via”. Ara bé, les incidències més importants de la nevada no van arribar fins a la nit.

“En marxar el sol va glaçar i la neu va quedar forta com un roc”, recorda Roca. Un fet que va provocar que a Sant Fost alguns pals d’electricitat caiguessin, deixant la població sense llum. “Ens hi vèiem a base de llars de foc i d’espelmes”, diu la santfostenca, que a la vegada recorda que es van quedar sense aigua perquè “es van glaçar les canonades”.

Deu dies amb neu

El 27 de desembre ja era laborable i tocava recuperar la normalitat, però la neu ho va impedir i molt pocs vallesans van anar a treballar. “El meu pare no va anar a la fàbrica aquell dia perquè no podia arribar fins a Granollers”, recorda Gómez. De fet, la neu no es va acabar de fondre fins al 3 de gener i, durant aquells dies, va haver-hi “falta de subministrament de queviures”, detalla Roca, així com molts accidents i caigudes pel glaç. “El meu germà es va trencar la cama i quan el vam portar a l’hospital estava ple de gent que també havia relliscat i s’havia fet mal com ell”, diu Pena. Encara que si alguna cosa va destacar al llarg d’aquells deu dies va ser la solidaritat. En especial a Sant Fost, on “un veí va morir” i tothom va col·laborar per obrir camí fins a casa seva perquè se’l poguessin emportar, i on “també hi va haver un naixement” i els veïns van fer el mateix per poder portar la mare fins a l’hospital, explica Roca.

Un conjunt de situacions que ara, amb el pas del temps, els vallesans recorden com un episodi important de la seva infantesa, tot i no estar preparats per fer front a aquella nevada. “Va ser un espectacle meravellós, amb una blancor que ho cobria tot i que desprenia una lluminositat increïble”, diu Roca. “Tot un mantell blanc sense cap empremta humana”, afegeix, que deixava “un paisatge tan impressionant” que tots van gravar per sempre a la seva retina.

Una exposició per fer memòria

Amb motiu dels 60 anys de la nevada del 1962, l’Arxiu Municipal de Granollers ha inaugurat una exposició que recorda aquells dies amb fotografies aportades pels granollerins al llarg dels anys. Una mostra que es pot visitar fins al 24 de febrer al vestíbul de l’Ajuntament.