El pla preveu instal·lar parcs solars i eòlics en sòl no urbanitzable i altres tipus de sòl. Foto: Arxiu
El Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), impulsat per la Generalitat, és un full de ruta que busca accelerar el desplegament de les energies renovables per fer front a l’emergència climàtica que vivim.
En concret, el document estableix com s’han d’instal·lar i distribuir nous parcs eòlics i plantes fotovoltaiques per avançar en la transició energètica. L’objectiu, segons detallen des de l’Institut Català de l’Energia, és arribar a l’any 2050 assolint la neutralitat climàtica, és a dir, emetent la mateixa quantitat de diòxid de carboni que la que es perd a través dels processos naturals del planeta, reduir el consum d’energia un 42% i aprofitar el 65% de totes les cobertes públiques i privades per generar energia. Així ho marca la Unió Europea.
Afectació al Vallès Oriental
Tirar endavant aquest pla, però, tindrà un impacte evident, sobretot allà on es col·loquin aquestes instal·lacions. Segons la Generalitat, les ubicacions previstes són “sòl no urbanitzable i altres tipus de sòl on s’ubiquin infraestructures ja existents com carreteres, línies ferroviàries, canals o embassaments”. En aquest sentit, el PLATER preveu l’ocupació del 2,5% del sòl de Catalunya per generar 62.000 megawatts d’energia renovable.
Tot i que encara no s’ha definit en quins terrenys en concret s’ubicaran aquestes instal·lacions, segons Joaquim Cassà, coordinador d’Unió de Pagesos al Vallès Oriental, “a les Franqueses hi ha més d’un 20% del sòl que podria acollir aquestes instal·lacions”. “A més, també sé que al mateix municipi hi havia un camp de regadiu d’unes 15 hectàrees que estava amenaçat per aquest pla”, assegura. “Més enllà d’això, no estic en posició de dir res més”, afegeix.
Mentrestant, l’Ajuntament de les Franqueses celebrava ahir un ple extraordinari dedicat a debatre exclusivament aquest tema. S’aprovava inicialment “el blindatge del 72% del municipi a la instal·lació de grans parcs fotovoltaics”. A la resta de sòl, per tant, una xifra similar a la que comentava Cassà, s’hi podrà construir. El ple, però, també establia algunes condicions que hauran de complir els parcs que es vulguin instal·lar al territori, com la seva compatibilitat amb l’activitat agrícola.
Les al·legacions al pla
Segons recorda el Consell Comarcal, el Vallès Oriental és una de les comarques més urbanitzades i industrialitzades de Catalunya i ha perdut, en 60 anys, el 55% de les terres de conreu. Aquestes ara estan ocupades per construccions i ni la mateixa institució ni els pagesos volen perdre més sòl. Per això el Consell Comarcal ha presentat al·legacions al pla per advertir del “risc de perdre sòl agrícola de gran valor” i, a la vegada, demanar “minimitzar l’ocupació prevista de superfície agrària”.
“Demanem que el pla garanteixi la sobirania alimentària, l’alimentació de proximitat i l’activitat agrària”, diuen, tenint en compte que la comarca destaca per tenir varietats locals de mongetes, tomàquets i altres hortalisses. Alhora, també es demana que es contribueixi “a la conservació dels recursos naturals i la biodiversitat, la connectivitat ecològica i la conformació dels paisatges”, i que el pla tingui present “la pressió urbanística” del territori, així com la “presència de diverses zones amb protecció especial”.
La defensa de la Generalitat
Per la seva banda, des de la Generalitat defensen que el PLATER s’ha tirat endavant “tenint en compte criteris de protecció mediambiental, paisatgístics i urbanístics”. El Govern també assegura “la compatibilitat del sòl amb altres usos, com per exemple amb les activitats agràries”. A més, adverteix que s’evitarà la concentració dels parcs eòlics i de les plantes solars en determinades zones i que es preservaran els sòls agraris de més qualitat.
D’altra banda, l’executiu català també recorda que la definició d’aquest pla s’ha obert a la ciutadania amb l’objectiu de “conèixer l’opinió de tota la societat catalana” i de crear conjuntament el PLATER, que “busca assegurar l’encaix de les energies renovables en el territori”, resumeix.
Altres opinions sobre el pla
Els ajuntaments de la comarca són algunes de les administracions que han participat en la definició del PLATER. Segons recull un document del Consell Comarcal, els consistoris locals defensen el valor del sòl agrari de la comarca i, per això, pensen que el més idoni seria col·locar aquestes instal·lacions als marges d’infraestructures com per exemple l’AP-7, en aparcaments, antics abocadors o en sòl industrial lliure. El mateix document també detalla que la majoria d’ajuntaments pensen que els objectius del pla, de cara al 2050, són poc realistes.
Mentrestant, els empresaris locals que podrien veure’s beneficiats per la implantació d’aquestes instal·lacions al territori han preferit no opinar al respecte, al·legant que no tenen prou coneixement sobre el PLATER. Per la seva banda, des de l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya no han respost les preguntes que els ha traslladat aquest mitjà en relació amb el pla.
