Al Vallès Oriental, les administracions no han fet cap recompte de persones sense llar, com sí que s’ha fet en altres localitats catalanes. Foto: Fundació Arrels
La Isabel Hernández, veïna de les Franqueses del Vallès, surt cada matí de casa seva per anar a treballar i al caixer del banc que està a tocar del seu portal es troba sempre el mateix home sense llar, dormint en un sac, entre cartons i amb unes quantes mantes a sobre. Ella, com la resta de persones, el mira i passa de llarg. “És trist, però és normal”, pensa. I és que, com a societat, ens hem acostumat a veure escenes com aquesta, davant la qual preferim fer-nos els cecs. “Però és impossible que, en veure-ho, no se’t mogui alguna cosa per dins”, diu. Potser por, potser impotència o potser passotisme en veure’ns incapaços d’ajudar l’altre i pensar que la seva situació és irremeiable.
Una situació similar també la viu en Pol Forné quan va cada matí a l’estació de Granollers-Centre a agafar el tren. “Sempre hi ha un home dormint en un banc a l’entrada del pàrquing que molts dies tremola”, explica. “De fet, aquests dies de més fred que estàvem a zero graus patia molt per ell”, confessa. I és que, sense anar més lluny, només cal recordar la mort de dos homes sense llar la setmana passada a Barcelona.
Passar fred al carrer
Davant les onades de fred, entitats com la Creu Roja de Granollers amplien llits al seu alberg de pernoctació on, en general, no acostumen a sobrar places. Tot i que han preferit no fer declaracions al Línia sobre aquest tema, sí que han explicat que la situació continua sent la mateixa que fa dues setmanes, quan les temperatures van baixar tant i fins i tot va nevar en alguns punts de la comarca. És a dir, compten amb els 13 llits habituals més els 7 extra que s’han posat fins que tornin a pujar les temperatures. Una ampliació que alguns partits, com la CUP, consideren insuficient.
Precisament per això, el projecte Sense Llar, que impulsen des de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Bellavista, treballa per acollir i ajudar aquestes persones. “Nosaltres intentem arribar on els serveis socials no arriben i a través de voluntaris atenem la gent sense llar, els ajudem a aconseguir els papers, a sortir de les addiccions i sobretot del carrer”, comenta al Línia Pepe Baena, rector de la parròquia. A més, en situacions d’emergència com les onades de fred, acullen gent sense llar al local parroquial. “Els albergs acostumen a estar plens, i com que les administracions comarcals no són capaces d’obrir pavellons per a situacions d’aquesta mena, hem d’actuar nosaltres”, denuncia Baena. Una manca d’ajuda que, a parer seu, es deriva del fet que els sensesostre “són gent que no vota, no cotitza, que no té veu i que, per tant, no interessa”, afegeix. Però, sigui com sigui, tot això posa sobre la taula que “falten recursos i calen més albergs, i sobretot més habitatge social”, sentencia el rector.
Passar fred a casa
En aquest sentit, les onades de fred també evidencien que la manca de recursos va més enllà, ja que hi ha persones que sí que tenen un habitatge, sigui comprat, llogat o ocupat, però no tenen diners per pagar les despeses energètiques. És el cas de la Loli Baños, de Mollet, que assegura que en tot l’hivern només ha posat “dos cops comptats” la calefacció. “Vam demanar un préstec al banc per poder salvar el negoci familiar i vam posar la nostra casa com a aval”, recorda. “Però vam acabar perdent-ho tot i ara estem pagant un lloguer que pràcticament no ens podem permetre”, lamenta la molletana.
Baños explica que sobreviuen al fred fent servir roba tèrmica i l’abric dins de casa, i anant a dormir amb unes quantes mantes a sobre. “Quan es passa pitjor és quan et lleves i la casa està freda, i quan surts de la dutxa”, confessa. Una situació que amb l’augment de les quotes energètiques també viuen altres famílies i gent jove, que sent que ha de triar entre el confort tèrmic o l’oci. “Un cop pago totes les despeses fixes només estalvio uns 100 euros i, per la meva salut mental, prefereixo invertir-los en un sopar amb els amics o en anar a fer unes copes que en la calefacció”, explica l’Oriol Cammany, de Granollers. Una realitat que sembla que cada cop està més estesa i que fa que alguns vallesans visquin situacions de vulnerabilitat diàriament. En especial i amb més intensitat en setmanes com aquesta en què les temperatures a la comarca tornen a fregar els zero graus.
Més de 1.500 sensesostre al país
Segons la Fundació Arrels, hi ha unes 1.500 persones sense llar repartides per les capitals de província i les ciutats més importants de Catalunya. Al Vallès Oriental, però, les administracions mai han fet un recompte, i les darreres dades de la Generalitat sobre gent sense sostre són del 2008, quan n’hi havia 215.
