“Mai havíem vist res igual”

Els camps estan secs i enguany no tenen els tons verds característics d’aquesta època de l’any. De fet, han canviat el verd per l’ocre o inclús el marró, i el que abans eren flors ara són herbes i plantes seques o, directament, mortes. La sequera n’és la culpable. La manca de pluges al llarg dels darrers mesos està passant factura i qui més ho pateix és la pagesia. “Mai a la vida s’havia vist això”, assegura a Línia Vallès Gemma Safont, gerent del Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs.

El Vallès Oriental sempre ha estat una comarca dedicada a l’agricultura de secà, que només utilitza l’aigua de la pluja, que cau directament damunt del conreu. Les zones que concentren més camps són Gallecs i els municipis del baix Vallès, i també les Franqueses i els pobles del seu voltant. Mentre que pel que fa als productes més conreats, destaquen els cereals i els farratges, i també les mongetes, l’oliva, la vinya i els aliments de l’horta com els tomàquets o les cebes. Però enguany, tots aquests cultius es troben en una “situació crítica”, denuncia Safont.

Els conreus, en alerta

“Els cultius de regadiu encara poden tirar endavant si en les pròximes setmanes plou”. Ho assegura en declaracions a aquesta publicació Josep Cuscó, responsable d’aigua de la Unió de Pagesos. “Però els que són de secà, com és el cas del Vallès Oriental, ja no tenen solució”, afegeix. Segons comenta, “hi ha cultius que ja haurien d’haver crescut i, per molt que plogui ara, ja no creixeran de cap manera”.

“Ens haurem d’acostumar al clima i buscar varietats que necessitin menys aigua”

En Josep Màrgens és un pagès de Llerona, a les Franqueses, que pateix això que explica Cuscó. “Les altes temperatures i la sequera estan matant les plantes de llegums, que no estan traient la flor”, explica. “I això que hem plantat menys hectàrees que l’any passat, perquè ja vèiem a venir el que passaria”, afegeix. El més probable és que Màrgens perdi tota aquesta collita, o bona part d’ella, i també els diners i el temps que hi ha invertit.

Hi ha zones de Gallecs, però, on ni tan sols hi haurà collita de cereals, que és el cultiu que menys aigua necessita. “Per molt que plogui no hi haurà cereal, la collita ja està morta i la producció serà zero”, lamenta Safont. Ni espelta, ni sègol, ni altres tipus de llavors de blats. “Mai havíem vist res igual”, afegeix la gerent.

D’altra banda, segons Cuscó, hi ha pagesos que directament no han pogut plantar res. “Molts terrenys no estan bé per la manca d’aigua i, per tant, no hi pot créixer res”, explica.

Adaptar-se o morir

Davant d’aquesta situació i davant d’una perspectiva poc esperançadora que vaticina que en els pròxims any els efectes del canvi climàtic seran pitjors, tant els pagesos com les administracions busquen solucions. “Des del Consorci estem treballant en la neteja de pous per recuperar l’aigua que hi pugui haver i esprémer al màxim aquest recurs”, detalla Safont. Mentre que des de la Unió de Pagesos estan “pendents de sol·licitar subvencions i ajudes” i de tirar endavant algunes mobilitzacions “per reclamar unes restriccions d’aigua amb sentit”, diu Cuscó.

Si res no canvia, però, al llarg de la pròxima dècada les temperatures continuaran pujant i la sequera es convertirà en un fenomen habitual. “Ens haurem d’acostumar al clima i canviar els productes, buscar altres varietats que necessitin menys aigua i portar de fora el que no puguem produir aquí”, comenta Cuscó. “No tenim més remei”, afegeix. Encara que el canvi climàtic també suposarà que les poques pluges que caiguin siguin cada vegada més fortes i que, sovint, vagin acompanyades de pedra o calamarsa. “Això fa molt de mal a les collites i caldrà veure com ens hi adaptem”, afegeix el membre de la Unió de Pagesos, que a la vegada destaca que durant els hiverns també hi haurà problemes. “Ara mateix venim d’uns mesos on les collites han estat molt dèbils i cada vegada ho seran més”, assegura.

Efecte en altres sectors

Mentre la pagesia pateix tot això, altres sectors també es veuen afectats per la sequera. Els primers, els ramaders, que necessiten que creixin les pastures per alimentar els animals. “Sense aquestes herbes i sense aigua, d’aquí a poc hauran de començar a prescindir de caps de bestiar i això significarà menys beneficis”, explica Cuscó. Però, d’altra banda, el consumidor final també es veurà perjudicat per tot plegat. “Els pocs aliments que es puguin collir, es vendran a un preu més alt”, detalla el responsable d’aigua.

Segons Màrgens, aquesta situació fa que el desànim abundi entre el sector primari. “Tots estem resant i mirant el cel perquè plogui, però no acaba de funcionar”, lamenta. I és que, malgrat que ha plogut en els darrers dies, “la terra estava tan seca que ha xuclat tota l’aigua i no ha arribat als rius ni als pantans”, explica Cuscó. “Necessitem que plogui suau i durant dies per almenys poder salvar alguna cosa de les collites”, conclou.