La bretxa salarial és un problema social que segueix existint. Foto: Pexels
No és novetat: les dones ho tenen més difícil que els homes en el món laboral. Registren taxes d’atur més altes, salaris més baixos i tenen menys projecció professional. A més, a tot això cal afegir que una vegada arriben a casa, la feina per a moltes d’elles encara no ha acabat. Com si es tractés d’una segona ocupació, s’han d’encarregar de comprar, netejar o cuidar les criatures.
Així ho confirma amb xifres un estudi publicat pel Consell Comarcal el passat gener. Al mateix temps, l’informe assenyala que a conseqüència de la crisi de la Covid-19, el risc de les dones de viure en situació de precarietat per la manca d’expectatives laborals ha crescut.
“La pandèmia ha tocat sectors concrets on la feina de les dones és més present, com la venda al detall”, remarca la investigació del Consell.
MENYS FEINA I MENYS SALARI
El 2010, just en els anys centrals de la crisi econòmica, l’atur d’homes i dones a la comarca era pràcticament el mateix i sumava una mica més de 32.500 persones. Malgrat això, quan la recuperació econòmica va començar a intuir-se, es va produir un canvi significatiu en el mercat laboral. L’any 2013 l’atur femení se situava lleugerament per sobre de l’atur masculí i des d’aleshores la distància no ha fet més que créixer. Avui dia, mentre un 16,3% de les dones vallesanes en edat laboral no tenen feina, en el cas dels homes aquesta xifra se situa en el 10,4%. Pel que fa a la població d’entre 55 i 65 anys, aquests números són encara pitjors. Més d’una de cada quatre dones d’aquesta edat ha estat expulsada del mercat laboral, mentre que en els homes la taxa d’atur en aquest moment vital supera per poc el 16%.
Mentre el 15% dels homes de 55 a 65 anys està a l’atur, en les dones la xifra és del 27%
En paraules de la diputada al Congrés per En Comú Podem, Aina Vidal, pronunciades en un acte de Mollet en Comú recentment, aquesta situació es produeix perquè “la precarietat sempre afecta les mateixes persones: dones, joves i persones estrangeres”.
A més d’això, també cal posar el focus en la remuneració que obtenen les dones per la seva feina. Tot i que el Consell Comarcal no té dades concretes al respecte, a Catalunya, segons càlculs de l’Institut Nacional d’Estadística, les dones cobren un 23% menys que els homes. Així, si el sou femení mitjà és de 21.801 euros l’any, en els homes aquesta xifra se situa en els 28.323 euros.
Per a la regidora d’Igualtat de Granollers, Maria del Mar Sánchez (PSC), “com més s’allarga la trajectòria laboral, més gran és la bretxa salarial”. La socialista considera que això succeeix perquè la maternitat està “molt penalitzada” i afegeix que no deixa de ser sorprenent que les dones, tot i que tenen “més estudis i millors notes, no tinguin presència en llocs directius”.
DOBLE FEINA
“El treball de cures i d’atenció a les persones en situació de dependència no ha estat prou assumit pels homes”, explica de forma contundent l’informe del Consell Comarcal del Vallès Oriental. Altre cop, l’ens territorial no té dades concretes i es remunta als números aportats per la Generalitat de Catalunya en l’enquesta de l’ús del temps de 2011.
Un 79% dels homes afirmen que dediquen temps a la casa, mentre que en el cas de les dones el percentatge és del 91%. L’enquesta afegeix que la diferència més important es denota en la quantitat de temps que uns i altres passen amb familiars o en tasques domèstiques. Elles hi dediquen una mitjana de 4 hores i 14 minuts al dia i ells només 2 hores i 35 minuts.
