Fer-se forat entre els homes

Totes les ciutats de la comarca es bolcaran demà en la celebració del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, amb l’organització d’actes centrats a visibilitzar que encara avui moltes dones pateixen aquestes violències. Segons Ivet Muñoz, membre de Mollet Feminista i militant d’Endavant OSAN, n’hi ha de tants tipus i “s’expressen de tantes formes que, de vegades, són difícils de detectar”. Amb tot, una de les més comunes és la que s’expressa en l’àmbit laboral i, entre altres, comporta escenaris de discriminació freqüents com ara dificultar l’accés de la dona a llocs de responsabilitat, fer diferenciacions salarials entre homes i dones o acomiadar-les de forma imprudent per embaràs.

Per a Muñoz, el fet que això encara passi avui dia és fruit d’una “organització social basada en la divisió sexual del treball”. En aquest sentit, és evident que hi ha feines feminitzades com ara les cures i la salut, que en general estan pitjor pagades que les feines masculinitzades, com poden ser les que tenen a veure amb la seguretat o el transport. “Aquesta divisió provoca que es naturalitzi que les dones assumeixin un tipus de treball desvaloritzat”, afegeix la Muñoz. Amb tot, a poc a poc, algunes poques dones comencen a accedir als sectors on tradicionalment han destacat els homes i a igualar-se amb ells en tots els aspectes, posant així el seu granet de sorra per erradicar aquestes discriminacions. És el cas de la científica ametllana Sira Mogas, fundadora i CEO de l’empresa KOA Biotech, i de la pastora de Tagamanent Laia Aguilà.

Trencant barreres

No fa tants anys, era inimaginable que una dona ocupés el càrrec de Mogas, que forma part del 6% de dones CEO de l’Estat. “La presència femenina és molt baixa i rarament et trobes dones en taules rodones relacionades amb l’emprenedoria”, explica. Ara bé, en el seu sector, el de l’aqüicultura, aquesta presència és pràcticament nul·la. “Hi ha molt camí per fer en aquest sentit”, destaca.

A l’hora d’emprendre i crear el seu negoci, que aporta solucions al problema de l’alta mortalitat de peixos per patologies que pateixen moltes piscifactories, Mogas assegura que va tenir dubtes. “No hi ha referents femenins en aquest món”, explica. Amb tot, els reconeixements que va tenir el seu projecte la van animar a fer el pas.

En el món de la ramaderia tampoc hi ha dones ni referents femenins. “Tot i que les dones sempre hem estat presents en les explotacions ramaderes, ho hem fet al darrere de la figura de l’home i fent les tasques menys visibles” diu Aguilà. En aquest sentit, detalla que al Montseny actualment només són dues pastores i que la resta de ramats els porten els homes.

La manca de presència femenina, però, no va impedir a la pastora entrar en un sector masculinitzat, tal com va fer Mogas. “En el meu cas, vaig començar fent artesania amb llana i això va fer que acabés decidint tenir un ramat”, recorda.

Reproduir la desigualtat

Segons Muñoz, tot i que l’entrada de les dones en feines masculinitzades “a efectes pràctics té un impacte positiu, en alguns casos, reprodueix la desigualtat cap a les dones”.

Sense anar més lluny, Aguilà assegura que, en alguna ocasió, ha sentit que es posa en valor la seva feina per mostrar a la gent que també hi ha dones pastores, fent veure que hi ha una paritat que realment no existeix. Mentrestant, per la seva banda, Mogas explica que l’augment destacat de la visibilitat i les ajudes a les dones emprenedores han fet que es qüestioni si la seva vàlua és per ser bona en el que fa o per ser dona.

“Som igual de potents, vàlides i fortes que els homes i s’està demostrant”, diu Aguilà

Per a Muñoz, aquestes situacions són fruit de “polítiques i iniciatives de representació que es fan per buscar una paritat, però que no sempre porten a la igualtat”. “Tot i que es parli cada vegada més de dones líders i se’ls doni visibilitat, sobretot en el sector empresarial, això no garanteix cap efecte en l’emancipació de la majoria de les dones del nostre territori, ja que en moltes ocasions estan en sectors feminitzats i precaritzats”, afegeix.

En aquest sentit, tant Mogas com Aguilà expliquen que troben “extremadament complicat” que les dones tinguin la mateixa representació que tenen els homes en els seus respectius sectors. “Encara no s’ha trobat el camí adequat per fer-ho”, detalla Muñoz. Amb tot, asseguren que en els darrers anys “hi ha hagut una millora evident de les xifres”, ja que cada vegada més dones s’atreveixen a obrir-se pas entre els homes en sectors masculinitzats. “Som igual de potents, vàlides i fortes que els homes i s’està demostrant”, conclou Aguilà.