Exclosos: mercat laboral i majors de 50 anys, una combinació difícil

Perdre la feina és un tràngol pel qual la majoria de persones desitgen no haver de passar mai. “Ara què faré?”, “on em contractaran?” o “tal com està el mercat laboral, no trobaré res millor” són alguns dels pensaments que freqüenten el cap d’aquells que es troben en aquesta situació. Però la preocupació augmenta encara més quan la persona acomiadada té més de 50 anys i, especialment, quan li falta poc per jubilar-se.

L’edatisme és una forma de discriminació per una qüestió d’edat i en el món laboral hi és ben present. Així ho assegura al Línia David Ponce, que treballa al departament de recursos humans d’una empresa de Granollers dedicada a l’automoció. “La gent jove està disposada a treballar més per menys diners, aprèn més de pressa, agafa menys la baixa perquè no acostuma a posar-se malalta i domina molt millor les noves tecnologies”, explica. “A més, l’experiència no sempre ho és tot, perquè sovint, com més experiència, menys motivació i, per tant, menys ganes de treballar”, afegeix. Un pensament que deixa fora de joc els treballadors més sènior i que els condemna a l’atur.

Buscant feina sense parar

La Mari Carmen González, de 61 anys i de Granollers, havia treballat tota la vida a la mateixa empresa. “Vaig començar amb 18 anys com a secretària d’una assessoria, però va tancar per jubilació fa sis mesos i ara m’han deixat al carrer amb una mà al davant i una altra al darrere, perquè s’han declarat insolvents”, explica a aquest mitjà. Tot i que ara mateix està cobrant l’atur, està buscant feina “com una desesperada”, diu. “M’he apuntat a gairebé totes les ETT de Granollers i he repartit el meu currículum a moltes empreses de la zona, però no hi ha manera que em truquin”, lamenta. “De fet, només he arribat a fer dues entrevistes i en ambdues han acabat contractant un perfil més jove”, afegeix. Per això, assegura que la situació que està vivint “és injusta i molt frustrant”. “Els ‘vells’ també tenim dret a trobar una feina i no ens mereixem que el mercat laboral ens exclogui després de tota una vida treballant”, diu.

L’Aida Vaquero, que viu a la Roca i que té 57 anys, està vivint una situació molt similar. “Amb la pandèmia, l’empresa va entrar en ERTO i al cap d’uns mesos em van acomiadar a mi i a deu companys més”, recorda. En el seu cas, feia més de 25 anys que treballava a l’empresa i li van pagar “una bona liquidació”, diu. “Però a casa tenim una situació complicada i necessito seguir treballant uns anys més”, afegeix. Segons explica, però, està sent impossible trobar una feina. “A tot arreu em diuen que busquen un perfil més jove”, conclou.

Atur i pensió, dos maldecaps

Segons les dades de l’Idescat, entre les persones de més de 50 anys es dispara l’atur de llarga durada i especialment entre les dones. Aquest tipus d’atur, que es produeix quan la persona en qüestió fa almenys un any que no cotitza, suposa una ajuda de 500 euros al mes. “Però aquests diners, si has de pagar un lloguer i mantenir una família, no serveixen ni per començar”, lamenta Vaquero, que ara mateix cobra aquesta quantitat. Per aquest motiu, explica que es planteja posar-se a treballar en negre, netejant cases. “Soc conscient que no està bé i que fent això fomento l’economia submergida, però tampoc està bé discriminar-nos i abocar-nos a la precarietat”, diu.

D’altra banda, tant ella com González estan preocupades per la pensió que els quedarà quan es jubilin, ja que aquesta depèn del que s’hagi cotitzat en els 25 darrers anys. “El fet que m’hagin acomiadat m’influirà negativament en la pensió”, lamenta González, mentre que Vaquero diu que, en el seu cas, en faltar-li més anys per jubilar-se, li quedarà “una pensió de merda”. “Si no trobo feina, no sé com viuré quan em jubili”, lamenta.

Trencant prejudicis

La situació que les dues vallesanes viuen és fruit dels prejudicis que s’associen a l’edat. Un tema que Manel Domínguez, doctor en comunicació social, analitza al seu darrer llibre, Sénior, la vida que no cesa, on desmunta els mites relacionats amb l’edat i anima a l’empoderament de les persones sénior. Domínguez dona, en la seva obra, solucions als problemes amb què es troben González i Vaquero. En aquest sentit, proposa que, per posar fi a l’edatisme, cal un canvi en les relacions intergeneracionals i, a la vegada, treballar per la inserció activa d’aquest col·lectiu.