Un dels manifestants que, com en Brian i l’Álvaro, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra durant els aldarulls postsentència. Foto: Eloi Tost / ACN
La sentència del Procés, que imposava penes de presó de fins a 13 anys als líders independentistes, va venir acompanyada d’una onada d’accions, protestes i manifestacions contra la decisió del Tribunal Suprem. El naixement de Tsunami Democràtic, els aldarulls al centre de Barcelona o l’acampada a la plaça Universitat són alguns exemples d’aquest període de revolta social, que va acabar amb un munt d’identificacions, detencions i sancions.
Segons dades cedides per Alerta Solidària al 9 Nou, al Vallès Oriental hi ha 27 persones amb un procediment judicial obert en relació amb el Procés independentista. Tots ells joves que, en major o en menor mesura, han estat represaliats per lluitar per la causa. Nois com l’Álvaro Alierta, de Parets, o en Brian Bartés, de Mollet, que aviat seran jutjats.
“Van anar a fer mal”
El 18 de desembre del 2019 Tsunami Democràtic va fer una crida per concentrar-se al Camp Nou. Un escenari que anava a ser el centre de totes les mirades en disputar-se un partit entre el Barça i el Reial Madrid. Però, mentre l’estadi s’omplia de pancartes que deien ‘Spain, sit and talk’, a fora hi havia aldarulls.
Enmig d’aquestes protestes hi havia en Brian, que va ser detingut i posteriorment posat en llibertat cautelar, després de passar tres dies al calabós. Des de llavors espera la data del seu judici. Fa pocs dies es va anunciar que serà el 18 de gener del 2022, quan s’enfrontarà a una pena de fins a 3 anys i 3 mesos de presó. Fins aleshores, haurà de seguir esperant.
“Viure amb aquesta angoixa i amb la incertesa de què passarà és molt dur per a mi i per a tots els meus”, explica en Brian, que després d’aquesta primera detenció va haver d’anar a teràpia per patir ansietat i atacs de pànic en sortir al carrer, “perquè pensava que la policia em perseguia”, afegeix. Després de la primera detenció, va arribar la segona. “Estava a la feina i em van venir a detenir per uns fets que havien passat al 2018”, diu. I és que el 21 de desembre d’aquell any també va anar a la concentració contra el Consell de Ministres.
“Van anar a fer mal perquè van veure que no tenia antecedents i me’ls van buscar”, explica el molletà. “Però ara, encausant-me amb dues detencions, la cosa es complica, perquè si al judici del gener hi ha una condemna, per molt petita que sigui, i n’hi ha una altra en el segon judici, encara sense data, ja seria suficient per entrar a presó”, afegeix.
17 dies a la presó
Uns dies després de fer-se pública la sentència de l’1-O, concretament el 17 d’octubre del 2019, l’Álvaro i el seu amic David Pérez van ser arrestats i posteriorment empresonats per participar en les protestes de Barcelona. Quan anaven a agafar el bus nocturn per tornar a Parets, després de la manifestació, els Mossos els van detenir per “llançar pedres contra un furgó”. Això és el que diu la versió policial. Un fet que els joves neguen i pel qual la Fiscalia els demana 9 anys i mig de presó.
“Després de tot això te’n fas a la idea i vas vivint sense posar-te en res. Però ha estat molt dur perquè, fins fa poc, havíem d’anar cada dia al jutjat, a firmar, per demostrar que no ens havíem fugat del país, com si fóssim delinqüents”, diu l’Álvaro. “Però el pitjor va ser el temps al calabós”, afegeix.
I és que els dos paretans han denunciat als Mossos d’Esquadra per haver-los “apallissat i ferit amb una ampolla” abans d’entrar a la presó de Quatre Camins, on van estar 17 dies. “Aquest judici tardarà a sortir. Primer es farà l’altre, el que ens acusa , que està previst per l’any que ve”, diu l’Álvaro.
Fins aleshores, com en Brian, a esperar. Un procés dur en el qual l’ajuda dels grups de suport està sent essencial. “Igual que la d’Alerta Solidària, que ens assessora en tots els temes jurídics i legals sense demanar res a canvi”, diu el molletà.
“Amb més forces que mai”
Tot plegat, es tracta d’un conjunt de situacions que estan marcant un abans i un després en les seves vides. “Un càstig per lluitar per la causa independentista i perquè no ens organitzem ni sortim a defensar els nostres drets”, diu en Brian. “Però no ho aconseguiran mai perquè ara, que tinc el suport de tanta gent al darrere, estic més organitzat, amb més forces i ganes que mai, i cada cas ens fa créixer més”, afegeix. Casos com els de tres CDR de Mollet que estan sent investigats, com el d’un veí de Granollers acusat pel tall de l’AP-7 a la frontera o el de tres granollerins més detinguts per les mobilitzacions del tercer aniversari de l’1-O, entre altres. Casos que els uneixen i que fan més fort el moviment i els represaliats.
Altres casos de joves represaliats
L’Ernest Legaz, de Santa Eulàlia, s’enfronta a 4 anys de presó, acusat d’atemptar contra la Guàrdia Urbana en el desallotjament de l’acampada de la plaça Universitat, i la Xènia Garcia, de Caldes, espera el seu judici després de ser arrestada i empresonada durant les protestes postsentència.
