L’any 2017 la Generalitat va multar el bus d’Hazte Oir. Foto: Àlex Recolons/ACN
Les agressions a persones bisexuals, trans, lesbianes, gais o intersexuals estan a l’ordre del dia. Així ho mostren les xifres. I és que, sense anar més lluny, l’any passat al Vallès Oriental van augmentar un 15% el nombre de fets delictius envers el col·lectiu LGTBI+, respecte al 2020. Una dada que publicava el Consell Comarcal dimarts, en ser el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia. Data que commemora el moment en què l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals i que obliga a reflexionar sobre l’evolució de les agressions al col·lectiu. L’Observatori Contra l’Homofòbia assenyala que, en la primera part del 2022, les denúncies registrades per l’entitat han augmentat un 50%.
L’extrema dreta
Pensar en les agressions a lesbianes o trans com a fenòmens aïllats és un error. En realitat són la punta d’un iceberg. La part submergida són, per una banda, les actituds LGTBI-fòbiques que perviuen en la nostra cultura i, per l’altra, l’auge de l’extrema dreta.
“Creiem que el context sociopolític que estem vivint a l’Estat espanyol facilita les expressions de grupuscles afins a l’extrema dreta”, afirmen des de l’Observatori. En aquest sentit, cal parlar clarament de Vox, una formació que ha demostrat en comptades ocasions la seva opinió respecte al col·lectiu LGTBI. “A Espanya hem passat de donar pallisses a homosexuals a què ara tinguin una llei”, afirmava el diputat Iván Espinosa de los Monteros. “Si el meu fill és homosexual, preferiria no tenir nets”, deia la diputada Gádor Joya Verde. “El matrimoni és la unió entre un home i una dona”, considerava Santiago Abascal.
“És un fet que l’extrema dreta està guanyant poder, no només mediàtic sinó en institucions polítiques”, afirma Raül Ortega, del col·lectiu Crida LGTBI. Per a ell, però, és important entendre per què l’extrema dreta creix en “una massa que no és essencialment ni feixista, ni racista ni LGTBI-fòbica i que en la majoria de casos és de classe treballadora”.
Per sota de Vox
“Que cada vegada més gent recolzi un partit amb ideals homòfobs fa por”, diu en Jan, un jove homosexual de Granollers, fent referència al partit polític verd. I és que, segons explica a Línia Vallès, tot i que va marxar a viure a Londres “per no sentir vergonya de ser gai, ara que he tornat veig que les coses estan molt pitjor i que anem cap endarrere”.
“Cada cop que pujo contingut vestit de Drag Queen o del que em vingui de gust a les xarxes socials rebo insults i amenaces inclús de mort”, lamenta el granollerí, que reconeix que fa temps que pensa en denunciar. “A més, arran d’això intento, depèn on vagi, posar-me roba més discreta per por que algú em pugui fer alguna cosa”, afegeix. “Encara que sé que amagar-me i reprimir-me no és la solució i que el que cal és plantar cara als discursos d’odi”, conclou.
Un discurs, com per exemple, el d’Hazte Oir, una plataforma que ha finançat Vox, liderada per Ignacio Arsuaga, que el passat 11 d’abril començava una campanya a les xarxes contra Disney per “promoure l’agenda LGTBQ”. Segons un text del mateix Arsuaga, en la darrera pel·lícula de la companyia, Lightyear, es veu un petó entre dos homes. “L’escena té com a objectiu els teus fills i no amaga el pla d’adoctrinar-los”, afirma Arsuaga. Per a ell, tot ha estat orquestrat per l’esquerra per destruir els valors de la família.
Però alhora, aquest ideari viatja a través de les xarxes més populars. Creadors de contingut web com Roma Gallardo, amb 1,6 milions de seguidors, o Wall Street Wolverine, amb gairebé mig milió, tot i afirmar que no tenen problemes amb les persones homosexuals fan continguts en una clau totalment oposada. “Si s’estigmatitza la dona: escàndol. Si s’estigmatitza el col·lectiu LGTBI: escàndol. S’estigmatitza durant anys els homes blancs heterosexuals: ai, mira els mascles ofesos”. Es tracta d’un tuit en què el segon youtuber considera que els homes blancs estan oprimits. Wall Street Wolverine és un personatge que no ha amagat mai la seva afinitat amb Vox.
Calma i resistència
Certament, les denúncies d’agressions creixen, però potser hi ha explicacions més enllà de l’auge de l’extrema dreta. “Hi ha un augment dels discursos alarmistes sobre les agressions LGTBI-fòbiques, però en general no es publiquen dades per poder fer una anàlisi”, diu Ortega.
Segons el de la Crida LGTBI, no es té en compte “la visibilització cada vegada més gran del col·lectiu”. “Ara hi ha pobles on hi ha un grup de persones LGTBI, i això implica més agressions, però no perquè hagi augmentat l’LGTBI-fòbia, sinó perquè l’atenció mediàtica ha crescut”, afirma.
A més, al seu parer, actualment hi ha més “mecanismes per denunciar i la gent s’atreveix més a fer-ho”. De fet, Cristian Carrer, coordinador de l’OCH, afirmava en una entrevista a La Xarxa que, després de les agressions al Somorrostro i l’assassinat d’un jove gai a Galícia, les denúncies van augmentar. Per tot això, Ortega considera que és important que el col·lectiu es planti. “No podem tornar als armaris ni renunciar a l’espai social que hem conquerit i que ara ens toca continuar defensant als carrers”, conclou.
