Pell

Els números de les cremes solars són un múltiple que indica els minuts que podem estar al sol sense cremar-nos. Foto: Arxiu

En Sebas Martínez, de Granollers, va patir càncer de pell ara fa 20 anys. Es passava el dia al sol i sense protecció. “Vaig començar a treballar als 16 anys i fins als 40, que va ser quan em van detectar el càncer, em vaig passar unes 10 hores diàries al sol”, recorda. La seva professió, professor de tenis, l’obligava a fer-ho. “Aleshores no hi havia tanta conscienciació com ara i gairebé ningú es posava crema o gorra”, diu. “Però de sobte, un dia, va començar-me a aparèixer un petit bony a la cara, el que es coneix com un carcinoma, i des de llavors la meva vida va canviar”, afegeix.

Dimarts, 13 de juny, se celebrava el Dia Internacional del Càncer de Pell, una malaltia que pateix una de cada 38 persones de pell blanca. Segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), cada any se’n diagnostiquen uns 78.000 casos a l’Estat i, tot i no ser un dels càncers més malignes, és la causa de mort de més de 1.000 persones l’any. Una altra dada que cal tenir en compte que dona la Fundació Oncovallès, que es dedica a l’ajuda oncològica al Vallès Oriental, és que “un de cada tres dels càncers que es diagnostiquen són de pell”.

El sol, un enemic

Arriba l’estiu i tothom vol estar moreno. Veure gent estirada a la platja durant hores posant-se olis bronzejadors és una imatge habitual. De fet, ara fins i tot s’han posat de moda unes pastilles que, suposadament, et fan estar més moreno i s’han viralitzat receptes per fer olis bronzejadors casolans. També cal recordar la perillosa moda de fa uns anys de posar-se Coca-Cola per agafar color més ràpid.

La Caterina Bretxa, de Cardedeu, havia estat una d’aquestes “boges pel moreno”. Així es defineix ella mateixa, que fa 5 mesos que està lluitant contra el càncer de pell. “Havia arribat a fer burrades per estar morena. M’estirava al patí de casa plena d’oli de dalt a baix, des de les 12 del migdia fins a les 4 de la tarda, que precisament són les hores que et diuen que evitis”, recorda. Amb el temps li van començar a aparèixer taques i després un melanoma. “Per sort el vam enganxar molt ràpid i el tractament està anant bé”, diu. “Això sí, no vull tornar a veure el sol ni en pintura”, bromeja. I és que tot i que els casos de càncer de pell amb melanoma són molt menors, són més agressius.

Segons detallen des d’Oncovallès, “el sol causa un 90% dels càncers de pell”. A més, segons l’AEDV, la incidència del càncer de pell a l’Estat ha augmentat un 40% en els darrers 4 anys, no només perquè cada vegada estem més exposats al sol, sinó perquè aquest cada vegada fa més mal a causa de la perforació de la capa d’ozó.

La prevenció

Des que Martínez va tenir càncer de pell no hi ha dia que no es posi crema solar. “He seguit donant classes de tenis fins que m’he jubilat, però sempre amb gorra, posant-me crema cada hora a tot el cos, tot i que estigués ennuvolat, i fins i tot amb màniga llarga per protegir-me tant com fos possible del sol”, explica.

En aquest sentit, des d’Oncovallès recomanen “evitar l’exposició solar entre les 12 i les 4, fer servir barrets i ulleres de sol, buscar l’ombra, no utilitzar potenciadors del bronzejat i evitar l’exposició al sol artificial, com les màquines de rajos UVA”. També insisteixen en la importància de protegir sempre els infants, ja que, “abans dels 18 anys, una persona rep fins al 80% de la dosi solar que rebrà al llarg de la seva vida”, diuen. En llocs com Holanda, per exemple, han apostat per oferir crema solar gratis davant l’auge de casos de càncer de pell, que se situa a nivells rècord al país.

Tot i que cada vegada la tasca de conscienciació en aquest sentit és més gran, segons l’AEDV, d’aquí a 7 anys, l’any 2040, “el melanoma serà el segon tumor en incidència global i el primer en incidència en homes, per davant del càncer de còlon i de pulmó”. Per això, els experts recomanen que, davant de canvis en pigues o d’aparicions de pigues o taques noves a la pell, es consulti el dermatòleg per prevenir el càncer de pell o poder detectar-lo i tractar-lo al més aviat possible. “És molt important ser conscients dels perills que suposa estar exposat una llarga estona al sol i entendre que val més presumir de blanc que de moreno, perquè el bronzejat és un mecanisme de defensa de la pell”, conclou Bretxa.

Per què ens posem morenos?

Quan estem molta estona al sol, la pell activa la producció de melatonina, que és la responsable del color, per protegir-nos dels efectes nocius dels rajos ultraviolats. El color que agafem depèn del tipus de pell de cadascú, ja que, com més blanca sigui la pell, menys melatonina desprèn.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram