Del Vallès a l’Everest per trencar barreres

L’Everest l’han coronat molts alpinistes, grups especialitzats en alta muntanya i fins i tot alguna persona amb discapacitat que hi ha anat acompanyada per una expedició dedicada únicament i exclusiva a ajudar-la a arribar al cim. Ara bé, mai ha afrontat la muntanya més alta del món un club format per diverses persones amb mobilitat reduïda i amb una cadira joëlette, que està especialment dissenyada per a aquest tipus de pràctiques. Ho assegura Mayte Serrat, presidenta del Club Inclusiu de Muntanya CIM Project, de la Garriga (Vallès Oriental). Ella i altres membres del club s’han proposat fer-ho l’octubre del 2024. “La idea és que 64 persones, la meitat de les quals tenen alguna discapacitat o malaltia, arribem fins al camp base de l’Everest”, explica al Línia.

Aquesta fita neix de la mateixa presidenta del club, que a banda de ser una gran aficionada a la muntanya i a l’alpinisme és fisioterapeuta i psicòloga de la Unitat de Sensibilització del Vall d’Hebron, així com impulsora d’una teràpia pionera per combatre la fibromiàlgia que consisteix, bàsicament, a complementar la medicació amb l’exercici físic i la meditació. “Un dia vaig decidir unir la teràpia que faig a l’hospital amb la natura, vaig veure que es tornava més eficaç i el 2021 vaig crear CIM Project, que és l’únic club inclusiu de muntanya que conec al món”, detalla Serrat.

El club garriguenc compta amb 230 socis, tant amb problemes de mobilitat com sense, i cada cap de setmana organitza sortides. El seu objectiu és ajudar aquestes persones amb necessitats diferents a desenvolupar-se a la natura i, en aquest sentit, hi juga un paper clau la figura del voluntari. Són els encarregats de preparar-los per pujar els cims i, a la vegada, d’ajudar-los a fer-ho possible, sigui portant les cadires joëlette o les barres direccionals per guiar persones cegues. El mateix club els ofereix formacions per aprendre-ho a fer.

Canvi de vida

La Carolina Diaz n’és sòcia i una de les pacients amb fibromiàlgia que ha seguit la teràpia de Serrat. “Vaig veure que fent-la a l’hospital millorava molt, i com que la Mayte ens oferia una continuació de la teràpia a CIM Project, vaig decidir apuntar-m’hi”, recorda Diaz. Arran d’estar vinculada al club, assegura que la vida li ha canviat per complet.

“He passat d’estar enfonsada i amb depressió, perquè els metges em deien que la malaltia no tenia solució i que acabaria en una cadira de rodes, a preparar-me per anar a l’Everest”, diu Diaz. “Després d’haver-me estat set anys sense poder sortir de casa i anant només del llit al sofà i del sofà al llit, estic molt il·lusionada amb aquest repte”, afegeix.

Abans de vincular-se al club, Diaz caminava 15 minuts i havia de parar pels dolors. Ara assegura que pot aguantar molt més. “Cada setmana anem augmentant la distància caminant, i ara mateix puc fer fins a 15 quilòmetres en pla”, explica. “La sensació de superació és increïble i estic molt agraïda, perquè gràcies a la muntanya he trobat la felicitat que durant tant de temps no havia tingut”, afegeix. En aquest sentit, assegura que mai podrà tornar a CIM Project tot el que li ha donat.

L’expedició

L’objectiu de l’expedició, que durarà 15 dies, és arribar al camp base de l’Everest, a 5.350 metres d’altitud. Tot i això, el punt més alt al qual arribaran serà el Kala Patthar, que és un pic de 5.550 metres. “Sembla una bogeria, però realment no té cap dificultat tècnica arribar-hi, només has de caminar i no cal utilitzar grampons ni res per l’estil”, detalla Serrat.

Diaz assegura que, tot i que sent respecte per l’expedició, ja que no sap com reaccionarà el seu cos, en cap cas té por. “Els voluntaris ens donen molta tranquil·litat, s’adapten al nostre ritme i busquen rutes pensades per a nosaltres”, detalla. A la vegada, Serrat destaca que fa temps que s’estan entrenant i preparant per al repte “tant físicament com mentalment”. “A més, encara tenim un any per seguir treballant”, afegeix.

Recuperar la il·lusió

Tot i que els membres del club podrien assolir una fita històrica, segons Serrat, “la màgia de tot aquest projecte no és aconseguir el que no ha fet mai ningú, sinó tornar la il·lusió a gent que l’havia perdut”. “L’expedició demostra a persones que mai havien fet muntanya, i que encara menys s’havien plantejat mai un repte com aquest, que poden anar més enllà dels seus límits”, assegura la presidenta. “Aquesta sensació dona una satisfacció tan gran, tant a malalts com a voluntaris, que jo ja no m’imagino una altra forma de fer muntanya”, conclou.