Cada vegada hi ha més problemes socials i per això la tasca de les treballadores socials és tan important. Foto: Arxiu
Què és un treballador social? O millor dit, què és una treballadora social, tenint en compte que es tracta d’una feina molt feminitzada? Malauradament, avui dia encara hi ha gent que no sap respondre aquesta pregunta. I és que, tot i ser una professió essencial que ajuda les persones més vulnerables de la societat, la seva tasca sempre ha estat invisibilitzada i poc reconeguda. “Potser perquè ens sabem vendre molt poc, perquè socialment gairebé no es parla de la feina que fem, perquè no ens mobilitzem massa o perquè no tenim un sindicat únic que ens representi. Qui sap.”, es pregunta Clara Barranco, coordinadora dels Serveis Socials de Granollers. Un conjunt de preguntes sense resposta per a un col·lectiu que dimarts celebrava el seu dia, en la jornada mundial dedicada al treball social.
Segons el Col·legi de Treball Social de Catalunya, “els treballadors socials ajuden, donen suport i protegeixen les persones en risc d’exclusió social, planificant i aplicant polítiques i serveis que els beneficiïn”. Això significa que els seus àmbits d’actuació són molt variats: des de residències o hospitals, fins a centres socials, associacions, escoles o els mateixos Serveis Socials. Espais on, com a tot arreu, hi ha gent vulnerable.
Més problemes socials
De fet, de problemes socials sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà, i en especial en temps de crisi. Per això, darrerament són més les persones que acudeixen a demanar ajuda. Sobretot arran de la covid-19, que “va fer que, per exemple, ens trobéssim amb gent gran que s’havia quedat sense els seus cuidadors o amb infants en situacions de risc molt greu perquè els menjadors de les escoles on dinaven estaven tancats”, explica Barranco. Problemàtiques que se sumen a les dificultats que moltes famílies tenen des de fa temps per accedir a un habitatge digne i a la impossibilitat amb què ara es troben alguns altres per pagar la llum, l’aigua o el gas. Un conjunt de situacions que fa que les llistes d’espera per accedir a les ajudes que s’ofereixen siguin molt llargues i el malestar molt gran.
Una feina emocional
“Tot això fa que rebem moltes queixes de la ciutadania i que ens hàgim d’empassar contínuament cabrejos de persones que fa temps que viuen amb un problema social sense veure cap solució a curt termini”, explica Barranco. “Però com has de fer entendre a algú que viu al carrer, que no pot alimentar el seu fill o que li han tallat la llum, que hi ha molta burocràcia i traves administratives pel mig i que només som dues treballadores socials per cada 15.000 habitants”, afegeix.
El treball social s’ha catalogat d’essencial per la pandèmia, però està poc reconegut
És per això que treballar tan de prop amb aquestes problemàtiques té un component emocional que, a vegades, es fa difícil de gestionar. Patricia Estradera, per exemple, és treballadora social a l’Associació contra el Càncer al Vallès Oriental i la seva feina consisteix a pal·liar l’impacte de la malaltia a nivell econòmic, emocional i familiar, amb recursos i prestacions econòmiques, mentre que l’Alba Freire treballa amb infants de la comarca en risc d’exclusió social, oferint-los suport acadèmic i emocional. “Però no deixes de ser persona i, com que et converteixes en el seu suport, és inevitable connectar i que t’afectin les seves històries”, diu Estradera.
Al servei del benestar comú
Precisament, aquesta vinculació es fa més forta en temps on, com ara, la desigualtat i la vulnerabilitat augmenten i la funció de les treballadores socials es fa cada vegada més necessària. Però encara que tots els canvis socials i econòmics que pateix la societat les acaba repercutint, “sempre hem estat en un segon pla”, lamenta Freire. La queixa més repetida per la majoria de treballadores socials, que se suma al fet que “tot i estar molt cremades, tendim poc a queixar-nos i a reivindicar-nos perquè, si ho fem i convoquem una vaga, per exemple, qui ho acaba pagant és precisament la gent vulnerable a la qual atenem”, pensa Barranco.
Per això canviar la percepció que la societat té del treball social és complicat.“Caldria incrementar les ràtios i que la gent deixés de pensar que som un simple servei per a persones vulnerables, per veure’ns com una professió que lluita pel benestar comú, perquè si el teu veí, el teu amic o el teu company de feina es troba en risc d’exclusió social, encara que tu no hi estiguis, també t’afecta d’alguna manera”, afegeix. Una visió que encara queda lluny i que demostra que “tot i que anem per bon camí, encara queda molt per recórrer”, conclou Freire.
