Can Millet, a l’Ametlla i Montornès Nord. Foto: Arxiu i Ajuntament de Montornès
Probablement, una de les primeres coses que aprenem quan som petits, és la diferència entre ric i pobre. I és que, si ens ho parem a pensar, qui no ha vist, llegit o escoltat contes, històries, pel·lícules o sèries on apareguin aquestes dues realitats. Un fet que mostra la importància que tenen els diners en la nostra societat, encara que l’origen familiar, el lloc de naixement o la facilitat per accedir als estudis, entre altres, acaben determinant cap a quin dels dos costats acaba caient la balança.
Sense anar més lluny, a dins del Vallès Oriental no té res a veure la realitat d’una persona que viu a Montornès Nord que la d’una que viu a l’Ametlla. La zona de la comarca més pobra i la més rica respectivament, amb dos índexs socioeconòmics que, en un varem que va del zero al 137,5, se situen en un 61,2 i en un 120,7, segons l’Idescat. Una diferència que ens avança que l’estil de vida i el perfil dels veïns d’aquestes zones no seran pas iguals.
Dues realitats oposades
Montornès Nord és un barri de gent humil i migrant, amb pisos vells. I és que en aquesta zona d’aquest municipi conviuen, sobretot, veïns que s’hi van instal·lar entre els anys 60 i 70, provinents d’altres zones de l’Estat i, a partir dels 2000, persones d’altres països. De fet, així ho explica Agustín Molina, veí del barri des de fa més de 50 anys. “Hi ha molta gent gran, com jo, que va venir d’Andalusia, i gent més jove que ha vingut de l’Àfrica o de Sud-Amèrica”, explica. Tots ells amb un mateix denominador comú: “Som persones que vivim sense grans luxes, dia a dia i m’atreviria a dir que, en general, amb una preocupació econòmica més o menys constant”, diu Molina.
En canvi, a l’Ametlla la realitat és ben diferent. “Parlant clar, és un poble de ‘pijos’, perquè aquí gairebé tothom té bons cotxes, cases enormes amb jardí i piscina i roba de marca”, diu la Mariona Mogas, una jove del municipi. Un nivell socioeconòmic totalment oposat al de Montornès Nord on, per contra, la zona centre i sud de la localitat es troba en un índex de 103,8. Una puntuació que s’apropa a la de la part sud de Parets o a la de Llinars, per exemple, que indica que dins d’un mateix poble conviuen realitats molt diferents.
Els més pobres
El centre i l’est de Canovelles segueix de ben a prop, a tan sols 0,3 punts, a Montornès Nord com la segona zona de la comarca més pobre. I Bellavista, a les Franqueses, com la tercera. En aquest cas, amb una distància de més de 10 punts. Uns barris que també acumulen molta població immigrant com en Bakary, que va decidir instal·lar-se a Canovelles fa quatre anys perquè hi tenia un parent i coneguts del seu país “i perquè és on els pisos estan més barats”, diu. “Però entre que per la feina que faig no cobro massa i que part dels diners que guanyo els he d’enviar a la família, gairebé no puc ni viure”, lamenta.
Els més rics
Per contra, Vilanova i la Roca són el segon i el tercer municipi més rics del Vallès Oriental. Localitats on, per exemple, el lloguer més baix que es pot trobar actualment està en 900 euros, mentre que a Canovelles està en 400. “Sobretot perquè hi ha pocs pisos, ja que predominen les cases unifamiliars i també les segones residències de gent de Barcelona”, diu en Sergi Mora, veí de la Roca. “Però, tot i que no som tan ‘pijos’ com a l’Ametlla, simplement per poder pagar una casa aquí has de tenir un cert nivell socioeconòmic que no tothom té”, afegeix.
Convivint a la mateixa ciutat
Mentrestant, a les ciutats més grans, com Granollers o Mollet, aquestes diferències es noten a tan sols pocs metres de distància. I és que a la capital vallesana, per exemple, el barri més ric és el del centre i el més pobre el de Congost-Can Gili. De fet, aquest darrer és el quart amb menys puntuació de tota la comarca, just per darrere de Bellavista. Dues realitats on la població, tot i pertànyer a una mateixa ciutat, té nivells de vida que s’assemblen ben poc. Com també passa entre Can Borrell, Gallecs i Santa Rosa, els barris més rics de Mollet, i Plana Lledó, el més pobre.
I és que, al cap i a la fi, les persones es tendeixen a agrupar segons el seu nivell socioeconòmic. Per això, segons mostren les dades d’Idescat, als barris més pobres hi ha més immigració, treballadors de baixa qualificació, gent amb un nivell d’estudis baix i sous mileuristes, i a les zones més benestants, tot el contrari. Un fet que demostra que dins d’una mateixa comarca la qualitat de vida de la gent pot ser molt diferent.
Diferents nivells de riquesa i pobresa
L’Idescat ha fet quatre grups, de menys a més, segons el nivell socioeconòmic: al primer hi ha zones com el centre de la Llagosta i de Santa Perpètua, al segon Montmeló i la majoria de barris de Granollers i Mollet, al tercer Parets o Sant Fost i al quart Cardedeu i el centre de la Garriga.
