Els productors que queden solen tenir més de 50 anys i trobar relleu generacional se’ls fa difícil. Foto: Ajuntament de les Franqueses
Els avis d’en Roger, de Can Quimet Gall, eren pagesos. “Tenien vaques i vivien d’elles”, explica ell. Igual que els seus pares, fa més de 30 anys, quan “hi havia centenars de granges a la comarca”, recorda. Però ara, amb prou feines sobreviuen la quinzena que queden. I la d’en Roger ja no és una d’elles.
Els intermediaris el van obligar a tancar. “Compraven a uns preus tan baixos que al final estàvem treballant per a res”, comenta. Per això ara es dedica a la venda directa de verdures ecològiques de temporada i també d’ous, a Lliçà d’Amunt. Però en cap cas es fa d’or amb els diners que guanya. Ni ell ni la resta de productors vallesans, que veuen la seva tasca com un ofici en perill d’extinció.
Més diners per fer el mateix
Segons Ricard Alcojor, de l’associació Llavors Orientals, “els productors ho estan passant molt malament, perquè les vendes estan caient un 40% i tenen problemes de comercialització”. Això, sumat a l’augment de preus de l’energia i del pinso.
“Gasto uns 1.000 euros més cada 15 dies per alimentar les 3.200 gallines que tinc i, a més, amb les onades de calor els he de posar ventilació perquè, si no, se’m moren, i això costa diners”, diu en Tomàs, de Can Gual, una finca dedicada a l’horta i a l’agricultura ecològica de temporada a l’Ametlla. Mentre que l’Oriol, de Carns Asturgó, que té la granja de vedelles a Cardedeu, comenta que, amb la pujada del pinso, alimentar aquests animals els suposa uns 250 euros més per cap. “I tenint en compte que setmanalment traiem unes tres o quatre vedelles, estem parlant d’uns 1.000 euros més a la setmana”, afegeix.
“Som més barats que les botigues, però tothom prefereix comprar a les grans superfícies”
Per aquest motiu, han hagut d’apujar preus. Tant l’Oriol amb les vedelles com en Tomàs amb els ous. Encara que, segons aquest últim, “els marges comercials cada vegada són més minsos, perquè com que vens més car, la gent et compra menys i, a més, desplaçar-te fins als mercats per fer la venda sense intermediaris costa cada vegada més diners”.
El valor del producte local
Segons coincideixen aquests productors, el problema de rerefons no és tant l’augment dels preus, sinó la mentalitat de la gent. “Continuem sent més barats que les botigues o els supermercats perquè no tenim intermediaris, però tothom prefereix anar a les grans superfícies pensant que s’estalviarà diners, quan en realitat el que està fent és comprar productes de pitjor qualitat per més preu i carregar-se l’agricultura”, lamenta en Roger. De fet, ni ell ni en Tomàs han apujat el preu de la verdura. “Però quan hi ha crisi, el primer en què retalla la gent és en l’alimentació, i nosaltres som els primers a notar-ho”, diu el de Can Gual.
Tot i això, és precisament en aquests temps difícils quan cal reivindicar encara més el valor de la proximitat, del producte ecològic i, sobretot, de les varietats locals. “Els productors del Vallès som dels pocs que treballem amb producte d’aquí i amb llavors antigues, sense fer híbrids ni grans plantacions com s’ha fet al Maresme, per exemple, i això es nota molt en la qualitat”, comenta en Tomàs. “És un valor afegit que a la comarca tenim, ja que mantenim la pagesia de tota la vida, però que no es reconeix”, lamenta.
La fi de la pagesia vallesana?
Segons explica el de Can Gual, aquests pagesos que queden a la comarca “han mamat l’ofici”. Però moltes explotacions estan vivint els seus últims dies per la manca de relleu generacional. “És una feina poc atractiva i amb rendes que tampoc ho són”, diu en Josep, de Can Burguès, una finca de Santa Eulàlia especialitzada en el cultiu de l’avellana ecològica. “Sobretot perquè treballes tots els dies de l’any, moltes hores i amb molt sacrifici”, afegeix. I tot plegat, “en pocs anys suposarà un greu problema”, pensa el pagès santaeulalienc.
“Si no fem res per canviar-ho, ens quedarem sense pagesos en uns 10 o 15 anys”, diu en Roger, que reconeix que veu “el futur de l’agricultura molt negre”. I, segons l’Oriol, també el de la ramaderia, perquè en els pròxims anys “hi haurà una crisi de la carn, ja que surt molt car alimentar el bestiar”, diu. Una situació que ens hauria de fer replantejar moltes coses, entre elles, el fet de “mimar una mica més aquests productors, perquè sense ells i sense terra difícilment podríem trobar aquests productes de tanta qualitat que tenim a la comarca”, diu Alcojor.
A l’espera que això passi, la pagesia continua assumint els preus que posa el mercat i les dificultats que els posa la burocràcia. Tot per mantenir vivia la seva activitat i per seguir fent del Vallès una comarca única pel que fa a la varietat de productes locals que té, que precisament s’estan posant en valor aquests dies amb les Jornades Gastronòmiques del Tomàquet del Vallès Oriental i amb la 12a Fira del Tomàquet que se celebrarà el pròxim cap de setmana.
