Caldes de Montbui denunciarà l’Estat per l’espoli franquista: radiografia d’una decisió inèdita

La dictadura franquista va marcar un abans i un després en la vida de moltes famílies i en la història de molts municipis, no només per la repressió política i social que va acompanyar aquest període, sinó també per l’aspecte econòmic. Si bé és cert que el que ha perdurat en la memòria com la cara més dura del franquisme han estat les execucions, la privadesa de llibertats i la persecució als desafectes al règim, l’espoli de béns immobles, documentals i econòmics va ser una pràctica habitual que va afectar molts ciutadans, empenyent-los a la pobresa més profunda.

El cas de Caldes de Montbui és destacat en aquest sentit, ja que quan el gener del 1939 les tropes franquistes van arribar al poble, el nou Ajuntament va castigar durament, mitjançant l’espoli, els particulars i entitats que considerava contraris als ideals franquistes. Davant d’aquest pretext, i amb l’objectiu de documentar els efectes que va tenir aquella acció al municipi, el maig del 2021 s’aprovava fer l’estudi Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023, de la doctora en Història Contemporània Neus Moran, que ara ha culminat. El consistori avançava les conclusions fa dies en una roda de premsa i ja avisa que estudia denunciar l’Estat per recuperar els diners robats pels franquistes.

En relació amb el retorn de les 70.000 pessetes que es calcula que van ser robades, l’Ajuntament ja ha iniciat les converses per posar una demanda inèdita que serveixi per denunciar l’Estat per aquest espoli franquista. Compten amb el suport de l’advocat Daniel Vallès, professor de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, que en la roda de premsa assegurava que “és un tema difícil i complicat des del punt de vista processal”. “La recent llei de memòria democràtica del 2022 sembla que podria obrir una porta a un possible rescabalament, sobretot dels béns mobles, però és possible que no s’arribi a una sentència favorable”, explicava.

Sigui com sigui, Vallès valorava positivament aquest pas inèdit per tot el que significa. “Mai havíem obert un meló com aquest ni a Caldes ni enlloc; als pobles i ciutats no es parla del tema per una por que remou i que va ser instal·lada a través de la repressió durant dècades”, apuntava el batlle, Isidre Pineda. Per això, assegurava que, independentment dels resultats que aconsegueixin amb el llarg procés que ara comença, tot plegat “representa un abans i un després en aspectes de memòria democràtica, no només a Caldes, sinó a tot el món local”.

L’espoli, en xifres

Sobre l’estudi, Carme Germà, regidora de Patrimoni i Memòria Local, recordava durant la roda de premsa que es tracta d’un informe avalat per la comunitat acadèmica que “ha permès identificar i documentar quins béns es van requisar, com es van requisar i, en alguns casos, determinar quin ha estat el destí d’aquest patrimoni”. Per fer-ho, la investigació es va dividir en dues parts: primer, en les confiscacions a entitats i indústries locals i, després, en l’espoli a particulars.

Concretant més sobre l’estudi, la doctora Moran explicava que “es van identificar cinc indústries espoliades”: un taller de cistelleria, una fàbrica de licors i celler, una impremta i litografia, un taller i fàbrica d’armaments i una foneria i fàbrica col·lectivitzada d’armaments. Mentrestant, pel que fa a les persones, la historiadora apuntava que ha identificat 55 veïns, 45 homes i 10 dones, que van ser víctimes directes de l’espoli, i que ha localitzat més de 180 procediments judicials militars oberts al poble i 29 expedients de responsabilitats polítiques. Són xifres extretes a partir de les sentències dels mateixos procediments judicials i de les denúncies que enviava l’Ajuntament als militars i al Tribunal Regional de responsabilitats polítiques, a qui assenyalava els calderins desafectes al règim.

Reacció municipal

Amb aquesta informació al damunt de la taula, la regidora Germà anunciava que des de l’Ajuntament tiraran endavant “accions institucionals locals per a la restitució del patrimoni confiscat durant el règim”. En concret, avançava que es farà a través de dues línies de treball principals.

La primera serà obrint una oficina d’atenció a les víctimes calderines de l’espoli franquista. “El nostre objectiu és posar a disposició de la ciutadania aquesta informació inèdita i pionera”, deia l’alcalde durant la roda de premsa. “Volem trencar el silenci, que se’n parli, i per això l’Ajuntament obrirà a Thermalia aquesta oficina per atendre tots els que vulguin revisar els expedients que els puguin afectar”, afegia. Amb aquestes dades al seu abast, els veïns podran decidir si volen o no emprendre processos legals per recuperar el patrimoni espoliat a les seves famílies i, en el cas que ho facin, l’oficina els oferirà suport i acompanyament jurídic.

Pel que fa a la segona via d’actuació, consistirà a reclamar el retorn de les aproximadament 70.000 pessetes de l’època espoliades dels comptes municipals, del menjador popular infantil i del Sindicat Agrari la Caixa Rural. “Considerem que eren diners de Caldes”, deia l’alcalde.

Per recuperar-los, el batlle avançava que el primer que faran serà encarregar un estudi econòmic per veure quina seria la quantitat econòmica a la qual equivalen aquests diners avui dia i plantejar una possible demanda judicial.