Divendres, cremaven 5.500 metres quadrats de massa forestal a Llerona. Foto: Twitter (@AdfMontseny)
Aquests dies, a la televisió, només surten les mateixes imatges: boscos arrasats per les flames, camps i muntanyes que han quedat reduïts a cendres, gent evacuada de les seves cases i bombers i agents rurals treballant sense descans. Un escenari que, malauradament, es repeteix cada estiu i amb conseqüències cada vegada pitjors.
El canvi climàtic és un dels principals causants. Cada any fa més calor, tot està més sec i, per tant, hi ha més risc d’incendis. Així ho explica Eduard Pla, investigador del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Però el que també influeix és que cada vegada hi ha menys agricultura i ramaderia a la comarca. Un sector clau que ajuda a protegir i mantenir els boscos vallesans que, segons Carles Lumeras, portaveu de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, “estan molt fotuts”.
Els boscos, en perill
Més de la meitat del Vallès Oriental són boscos, els quals suposen el 5% de tots els arbres de Catalunya. Així ho detalla l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya elaborat pel CREAF. Però el seu estat actual s’allunya totalment dels paisatges verds amb arbres frondosos i rius plens d’aigua que hi havia fa anys.
“La situació que viuen els boscos del Montseny i en general de la comarca fa que s’encenguin els llums vermells en tots els sentits, encara que seguim fent veure que no els veiem”, comenta Lumeras. I és que, segons explica, “estem patint una sequera constant que fa que els boscos s’estiguin quedant sense aigua i la perspectiva de millora és mínima mentre el risc d’incendi puja cada vegada més”.
“La situació dels boscos fa que s’encenguin els llums vermells en tots els sentits”
De fet, aquesta setmana, 25 municipis del Vallès Oriental han arribat al nivell extrem de perill d’incendi. Un panorama complex al qual se suma el fet que cada vegada hi ha menys biodiversitat. Fins a un 25% menys que fa 20 anys. Una dada que hauria de fer saltar les alarmes, ja que, segons Pla, la biodiversitat és essencial “perquè els boscos puguin resistir més l’impacte del foc i perquè puguin recuperar-se més ràpid”.
Prevenció i protecció
La clau per corregir aquesta situació recau en diversos factors, però sobretot en la prevenció i en la protecció dels espais naturals. D’una banda, Pla pensa que per evitar que els boscos es deteriorin i que hi hagi incendis, cal “minimitzar o reduir les accions humanes”. Però al Montseny “fa més de 30 anys que es fa una política de promoció turística i tot ho està ocupant el tercer sector”, lamenta Lumeras. Mentre que pel que fa a la protecció, la normativa que protegeix el Montseny és de l’any 1977 i, per tant, està totalment desactualitzada i obsoleta, i la resta de boscos, com que són majoritàriament privats, no estan obligats a estar protegits.
Segons Pla, en aquests casos “els incentius per mantenir aquests boscos són baixos”. Per tant, “gestionar-lo no sol sortir a compte al propietari”, comenta. Un fet que fa que molts d’ells es desentenguin de l’estat d’aquests espais verds.
La importància del camp
“L’única manera de mitigar tot això és crear una economia rural, ja que amb l’agricultura i la ramaderia creix la possibilitat que els boscos sobrevisquin molt més temps”, diu Lumeras. No només perquè els ramats “fan una feina magnífica per evitar els incendis”, sinó perquè els pagesos, que viuen i treballen a les zones rurals i naturals, cuiden de l’entorn.
Aquesta activitat, però, s’ha anat perdent i això ha fet que els boscos hagin anat menjant-se els camps i ocupant el que abans eren horts o prats de pastura. “Però aquests boscos que creixen són de mala qualitat”, diu Lumeras, ja que són “joves i densos i susceptibles a patir falta d’aigua, i això facilita que el foc s’estengui”, detalla Pla. D’aquí la importància de mantenir els espais agrícoles, que “malauradament s’estan extingint a la comarca per la tendència, cada vegada més generalitzada, d’urbanitzar les poques zones rurals que queden sense pensar en les conseqüències que això té a nivell climàtic i pel que fa als incendis”, lamenta Lumeras, que posa com a exemple el cas del Calderí, a Mollet, o del Sector C, a Corró.
El Vallès també es crema
Per tots aquests motius, continuen cremant hectàrees de bosc arreu. I la comarca és un clar exemple del que està passant perquè, tot i que no s’ha hagut de lamentar cap foc important, sí que s’han declarat petits incendis des que va començar l’onada de calor a Santa Perpètua, a la Garriga en dues ocasions, a la Roca i a Llerona, deixant entre tots ells un total d’uns 11.000 metres quadrats de massa forestal cremada. Ara bé, res comparat amb l’incendi que va patir el Montseny l’any 1994, que Lumeras recorda com una “autèntica fatalitat”, ja que va cremar un total de 9.000 hectàrees en una setmana.
Una situació similar a la que ara mateix estan vivint molts ciutadans que estan posant el crit al cel en veure paisatges sencers entre les flames. Però aquestes fatalitats es podrien evitar, en gran part, fent aquest mateix crit de SOS abans de veure-li la gola al llop, seguint el discurs de Pla i de Lumeras.
