La situació de les dones afganeses “no s’ha d’oblidar ni molt menys normalitzar”. Foto: Línia
Les dones sempre ho hem tingut tot més difícil només pel fet de ser dones. Hem hagut de lluitar per uns drets que els homes, pel simple fet de ser homes, ja tenien, hem hagut de mobilitzar-nos per aconseguir la nostra participació en la societat i hem hagut d’alçar la veu i fins i tot jugar-nos la vida per tenir accés a les mateixes oportunitats. Ara bé, no a tot el món les dones gaudim de la mateixa situació que a Espanya o a Europa, ja que a l’Afganistan, per exemple, els animals tenen més drets que nosaltres. I és que des del retorn dels talibans al poder l’agost del 2021, les dones no poden ni treballar, ni estudiar ni fer absolutament res sense el seu marit, entre una llarga llista de prohibicions que busquen que siguin un zero a l’esquerra.
Precisament aquest va ser el tema central de l’acte que se celebrava dimarts al vespre a la Sala Tarafa de Granollers, en la vigília del 8-M, Dia Internacional de les Dones. Una jornada que serveix per reivindicar la lluita de les dones per la igualtat i que a la capital vallesana protagonitzaven dues dones afganeses actualment refugiades a l’Estat: Khadija Zahra Ahmadi, exalcaldessa de la localitat de Nili, i Khadija Amin, periodista i feminista.
La realitat de les afganeses
Amin era la cara de les notícies de la televisió pública afganesa. “En aquell moment, els talibans encara no eren al poder, però ser una dona periodista també era perillós i, de fet, quan sortia de casa cada matí mai sabia si hi tornaria viva o no”, explicava durant l’acte. Fins que l’agost del 2021, amb la fi de la democràcia, es va acabar la llibertat de premsa, molts periodistes van deixar la seva feina per por i a altres els van matar. “Els talibans van arribar i van agafar el control dels mitjans, prohibint que es publiqués el que realment passava dins del país”, relatava. A més, per ser dona, van obligar Amin a deixar la feina. Però ella va decidir plantar-se i denunciar la situació. “Això va posar la meva vida en perill i vaig haver de marxar del país”, recordava.
En el cas d’Ahmadi, havia estat una alcaldessa reconeguda per lluitar pels drets de les dones. “Recordo que deia al meu pare que era el meu torn de canviar les coses, però ell ja m’advertia que l’Afganistan no era un país segur per fer això”, comentava. “De fet, només per ser dona vaig tenir les coses més difícils des d’un principi”, afegia. Però amb l’arribada dels talibans, la seva vida corria perill per la feina que havia fet prèviament per fer avançar les dones en la societat afganesa i també va haver de refugiar-se.
Lluitant des de la distància
Així va ser com els talibans van truncar les vides d’Amin i d’Ahmidi i la de totes les dones del país, que van quedar anul·lades completament. “De fet, fins i tot les han esborrat físicament, ja que les obliguen a posar-se burka”, comentava Mayte Carrasco, periodista de guerra que va moderar l’acte. I és que, segons explicava, des de fa un any i mig “les dones només serveixen per donar a llum i per tenir cura dels nens i de la casa”.
Des de la distància, però, han nascut projectes i iniciatives que intenten ajudar les dones afganeses. De fet, una d’elles es presentava en la mateixa trobada de la mà de Queralt Puigoriol, activista del moviment Afghan Women on the Run, que busca treure les dones del país. “Quan els talibans van entrar al poder, ens vam ajuntar un grup de dones disposades a ajudar de manera voluntària, ens vam informar i vam començar a actuar”, explicava. Mentre que, d’altra banda, s’ha tirat endavant el projecte 29 Miradas, que té com a objectiu visibilitzar i denunciar, a través d’una exposició, l’anul·lació dels drets humans que pateixen les dones afganeses.
Aquesta estarà situada a la plaça de la Corona fins diumenge i està formada per 29 fotografies que il·lustren les 29 prohibicions imposades a les dones pels talibans. “És una feina en la qual han participat alguns dels millors fotògrafs del món i cares molt conegudes com la de la periodista granollerina Sandra Sabatés, que han escrit els textos que acompanyen cada foto”, explica al Línia el també granollerí Toni Jiménez, un dels autors de les imatges. Tot plegat per visibilitzar una situació que “cada vegada surt menys als mitjans de comunicació i que no s’ha d’oblidar ni molt menys normalitzar”, afegeix el fotògraf.
Precisament en aquesta línia, l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, recordava al principi de l’acte que “a l’Afganistan i a molts llocs del món les dones són condemnades a la foscor i a no poder viure”. “Per això és tan important aprofitar el 8-M per posar l’atenció en aquestes violacions de drets, tenir-les presents i donar veu a les que ho pateixen”, concloïa.
