Foto: Lola Surribas
Una setmana després de la publicació de la sentència del Procés, la germana d’un dels presos polítics, el paretà Jordi Turull, atén Línia Vallès. Isabel Turull explica com afronten tant la família com el seu germà els 12 anys de presó i els 12 d’inhabilitació als quals ha estat condemnat Jordi Turull.
Com està el seu germà Jordi Turull? Com ha encaixat la sentència?
Està bé. Ja estava preparat per a dues xifres, per no tenir una patacada. Ens ha demanat a la família que estiguem forts i que cuidem els pares. La sentència és un despropòsit. De les més de quatre-centes pàgines que té, ell només surt a set i amb un munt d’errors, però està fort i preparat.
El dia que es va conèixer la sentència, i a diferència d’altres presos que van fer comunicats més llargs, Jordi Turull es va limitar a piular a Twitter un “visca Catalunya lliure!”. Se’l veu molt ferm en els seus ideals…
Sí, aquesta piulada és el que el defineix i és el que l’ha portat a la presó. Jo tenia l’esperança que el meu germà estigués a l’exili, però això m’ho deia el meu cor. El meu cap em deia que el Jordi no hi seria. Amb això no menystinc els exiliats, al contrari, sort en tenim d’ells. El Jordi va entrar al món de la política amb setze anys, no per afany de poder, sinó per amor al país.
S’esperaven aquesta condemna? Com ho està afrontant la família?
Ha estat una venjança, no una sentència. En una democràcia, ¿com et poden posar dotze anys a la presó per fer un referèndum on pots votar sí o pots votar no? A més, ell és una persona que sempre ha respectat tothom. Nosaltres hem rebut una educació cristiana basada a acceptar els altres, ajudar i perdonar. Han tingut tan poca humanitat… Aquesta sentència ja estava escrita. A més, tot plegat és molt dur per als pares, que són persones grans i delicades de salut.
Creu que haurà de complir tota la pena o té esperances que hi pugui haver una amnistia o un indult?
Si és pel govern espanyol, hauran de complir tota la pena. Jo tinc l’esperança i la fe que el mal no pot vèncer el bé. En aquest procés hi ha hagut molt mal. Ell està preparat, però jo espero que Europa desperti. Tinc l’esperança que alguna entitat o la força de la gent farà que no hagin de complir tota la pena.
Al carrer, la sentència s’ha rebut amb manifestacions massives i també amb aldarulls a les capitals. Turull també ha utilitzat Twitter per remarcar que “cap violència ens representa”. Els últims dies s’està parlant més de la violència que de les marxes pacífiques o dels mateixos presos. Creu que l’independentisme s’està fent un flac favor?
Amb la violència, sí. De manera pacífica es pot fer molta força. Vaig participar en les Marxes per la Llibertat. És un moviment transversal i la quantitat de persones que hi havia em va donar molta força. És cert que a alguns mitjans els interessa més parlar dels aldarulls i de la violència d’una minoria que no pas del moviment pacífic d’una majoria. M’agradaria saber, d’entre els que causaven els aldarulls, quants independentistes hi havia. Segur que algun sí, perquè hi ha molts joves que estan enfadats amb la situació. Però n’hi havia que fins i tot estaven pagats. Tot i això, a aquestes persones no se les ha detingut. Si ets independentista, la presumpció d’innocència no existeix.
“Si és pel govern espanyol, crec que els presos hauran de complir tota la pena”
I en el cas de Parets, està satisfeta de com ha reaccionat el poble a la sentència?
N’estic molt orgullosa. El primer cop que van posar el Jordi a la presó, la meva intenció va ser emportar-me els meus pares de Parets a Riells del Fai. Ells no van voler, i els ho vaig respectar. I estic molt contenta d’haver-ho fet, perquè han tingut un gran suport. Fins i tot persones no independentistes els han fet saber que no estan d’acord amb aquesta presó tan injusta.
El desembre del 2018 va intervenir al Ple municipal que concedia les Medalles de la Vila (finalment no la van atorgar a Turull) i va mostrar-se dolguda per com s’havia tractat la qüestió. “El Jordi mai no ha sigut de medalles, però sí d’humanitat i de drets humans”, va dir. Amb el canvi de govern municipal, la sensibilitat de l’Ajuntament respecte de la situació de Turull ha canviat? Esperaven més del PSC?
L’Ajuntament ha canviat un 100%. Aquell dia era en una concentració a Parets i vam interrompre el Ple per llegir un comunicat. Dins meu pensava: “Si marxo d’aquí i no dic res, no seré digne del meu germà”. No era per la medalla. Era pel fet que un veí de Parets estava patint una injustícia. Era una qüestió de drets humans i civils. Del PSC en si no n’esperava res, jo espero de les persones. No puc entendre que les ordres d’un partit estiguin per sobre d’una persona. El PSC ha tingut una falta d’humanitat i d’escrúpols.
En aquell moment també va dir als regidors una altra frase que va ser molt comentada: “Prefereixo que el meu germà estigui a la presó, amb tot el que això implica, que fent el que estan fent alguns dels vostres companys de feina”. Ho manté?
Sí. No puc entendre que diputats del Parlament de Catalunya, que són companys de feina, hagin dit les mentides que han dit. Parlo de la senyora Arrimadas, del senyor Rivera o del senyor Iceta, i en podria dir més. Han arribat a fer comentaris com ara que “es quedin a la presó i no en surtin”. Amb el mal i el patiment que això comporta, jo prefereixo que el Jordi estigui a la presó que no pas fent això a algú.
Una altra acció pública seva que va tenir molta repercussió va ser la carta oberta que va enviar als bisbes catalans i en la qual feia “un crit desesperat perquè, com a cristians, es pronunciessin davant de la injustícia”. Té alguna esperança que l’Església es posicioni en el conflicte, més enllà del que ja li van respondre llavors?
He après que els diners i el poder fan molt mal. A la carta parlava de jerarquia eclesiàstica. Jo soc practicant i em sentia lluny de les manifestacions que feien els bisbes. Amb la jerarquia eclesiàstica no tinc cap esperança, al contrari, cada cop em decep més. Evidentment, no tothom és igual, cadascú amb la seva consciència es donarà per al·ludit, tingui el càrrec que tingui. Arran de la sentència, la Conferència Episcopal Tarraconense va publicar un comunicat on no van poder fer ni una sola referència a l’Evangeli. Utilitzen unes paraules del Papa Francesc, però obvien un comunicat que va fer, dient que la presó preventiva s’ha d’evitar. Per què no han fet sortir això en aquesta declaració? És un text ple de paraules boniques i buit de contingut. Si s’analitza, és un comunicat totalment tendenciós. A més, es veu que no han seguit la política durant el Procés. Per contra, el representant de l’Església Evangèlica, que no sé quina ideologia té, va fer un escrit en què deia que no es tracta de posicionar-se políticament, sinó de plorar amb els que ploren. Aquest escrit sí que reflecteix les paraules de Jesús.
Més enllà de la reacció inicial, quin creu que és el camí que s’ha de seguir a partir d’ara? Què els diu que s’ha de fer Jordi Turull?
Hem de seguir mobilitzant-nos pacíficament. Potser soc molt dura, però jo visc en una dictadura, perquè tinc un germà a la presó que no ha fet res. El Jordi se seguiria mobilitzant, i jo em seguiré mobilitzant fins que el meu germà i tots els altres presos siguin lliures. Seguiré lluitant pacíficament cada dia de la meva vida per aconseguir la independència del meu país. Perquè sigui un país més just per a tothom: per als que són independentistes i per als que no, per als que hi han viscut tota la vida i per als que acaben d’arribar.
