La CNT es va manifestar divendres passat per la mort d’un treballador a Parets. Foto: CNT Vallès Oriental
Un fardell de 700 quilos de paper compactat caient des d’una alçada de cinc metres. Aquesta terrorífica imatge va ser, probablement, la darrera que va veure el veí de Mollet que va morir a finals d’agost a Parets mentre treballava. Un accident laboral que va posar en alerta tota la comarca, i encara més tenint en compte que va passar en un dels molts polígons industrials que acostumen a omplir els paisatges del Vallès Oriental.
En una situació semblant també va perdre la vida un veí de Sant Antoni de Vilamajor la setmana passada a Cerdanyola, quan una càrrega de ferros que transportava en un palet es va precipitar a sobre seu.
Ambdós són relats esgarrifosos que obliguen a mirar de cara un tema molt oblidat -fins al punt de semblar un tabú- com és el dels accidents laborals. I és que a la comarca les xifres són preocupants, ja que en el mateix període que l’any passat hi ha hagut més accidents. Concretament, segons l’Observatori del Treball i el Model Productiu de la Generalitat, hi ha hagut 3.291 accidentats a la feina al Vallès Oriental el 2019 -el darrer registre de xifres és del juliol-. Això suposa 157 afectats més que en aquesta mateixa època l’any passat.
Si bé la sinistralitat ha augmentat, també és cert que hi ha hagut menys accidents mortals; dos en total. El 2018 les dades en el mateix tram anual eren de vuit difunts per causes laborals.
DENÚNCIA SINDICAL
La tragèdia de Parets va provocar la reacció immediata de la CNT, que es va concentrar a la plaça de la Vila divendres passat per visibilitzar la situació de la sinistralitat laboral. Genís Ferrero, secretari d’Acció Sindical i Jurídica del sindicat, explica que moltes tragèdies “es podrien evitar”, ja que “no es prenen les mesures adequades”. Ferrero fa referència a “la formació dels treballadors i l’avaluació dels riscos laborals”.
Tanmateix, per al sindicalista, darrere les fredes però alarmants estadístiques hi ha una paraula de moda: precarietat. “Maximitzar els beneficis a costa de drets laborals afecta molt ala sinistralitat laboral”, explica Ferrero. “L’eventualitat, les subcontractacions i la intermediació de les ETT hi tenen una incidència directa”.
D’altra banda, la prolongació de les jornades laborals és un altre factor “molt nociu per a la seguretat laboral”. Ferrero explica que “no és el mateix treballar 8 hores que 12” en certes feines que requereixen la màxima concentració per a itar riscos. A més, segons el sindicalista, hi ha una “por de denunciar” situacions perilloses pel temor a perdre la feina.
DIAGNÒSTIC COMÚ
En una línia coincident amb Ferrero s’expressa el secretari general de CCOO al Vallès Oriental, Gonzalo Plata, que també ha parlat amb aquest periòdic. “Hi ha una relació directa amb la precarietat”, reitera. Per al sindicalista, les xifres tan elevades apunten que “hi ha pocs cursos de formació, males pràctiques a les empreses, sovint equips de treball poc preparats i no hi ha suficients inspectors per comprovar les condicions de la feina”.
UN PROBLEMA DE PAÍS
De fet, va ser la mateixa CCOO que va titllar de “tràgica” la darrera setmana d’agost, amb tres treballadors morts i un ferit greu a tot Catalunya. I és que si la situació a la comarca és preocupant, al conjunt del país encara sembla més impactant.
Les darreres dades, que van des de l’inici del 2019 fins al juliol, són contundents: 56 treballadors morts, nou més que en el mateix període de l’any anterior, i 477 ferits greus o molt greus, 21 més que en els mateixos mesos del 2018.
Però Plata va més enllà i analitza el concepte d’accident laboral per entendre la manca de visibilitat que té. Per al sindicalista, és clau que es tracti d’un fenomen “on la responsabilitat és de l’empresa o de les institucions” i que està directament lligat a una temàtica “social i de classes”. Plata ho exposa amb una comparació: “Un company meu sempre diu que si hi hagués el mateix volum de morts en accidents de trànsit que en els laborals, hi hauria moltíssimes dimissions”.
