Granollers va tenir un camp de concentració franquista a l’antiga caserna militar, a la plaça de la Caserna, on ara hi ha el mercat de Sant Carles. Així s’ha pogut comprovar arran de la troballa del tècnic municipal Paco Cruz, d’Acció comunitària i Benestar, en un document de l’Arxiu Municipal. Fins ara, segons explica el mateix Cruz i confirma la tècnica superior de l’Arxiu a Línia Vallès, Laura Casanovas, “se sabia que hi havia hagut un camp de concentració a Granollers, però no on era”.
Segons expliquen des de l’Ajuntament, el camp de concentració acollia homes sobre els quals no hi havia indicis suficients per enviar-los a la presó. Aleshores, els reclutaven a l’antiga caserna militar per conformar batallons de treball. Feien feines de reconstrucció d’equipaments, ponts i carreteres, entre altres.
De tota manera, Cruz diu que “no se sap del tot cert quines tasques hi feien: no tothom anava als batallons de treball perquè depenia de la condemna”. El tècnic assegura que al camp “hi havia persones tancades per després classificar-les i d’altres que estaven reclutades”. A més, afegeix que “hi havia casos de persones que eren traslladades a Barcelona, on se les condemnava a mort”.
Cruz va presentar el document fa uns dies en el marc del Dia Internacional dels Arxius. Es tracta d’una carta que data de l’1 de juliol de l’any 1940, en la qual apareix el distintiu “Campo de Concentración de Granollers” i que envia el comandant militar del camp, Ignacio Pertica, a l’alcalde Josep Serra i Puigoriol, batlle de Granollers entre els anys 1939 i 1941. En aquesta missiva, el comandant demana al batlle granollerí que instal·li electricitat i telèfon a l’immoble.
En aquesta carta, doncs, el comandant fa referència a l’”antiguo cuartel” quan escriu sobre el camp de concentració. En llegir això, Paco Cruz va lligar caps, descobrint el lloc exacte on es va ubicar el camp de concentració. “La carta i altres documents estaven a l’interior d’uns llibres de lleves de l’Arxiu i els vam apartar identificant-los com a documentació sobre el camp de concentració per treballar-los més endavant”, relata Casanovas. “Fa dos mesos, va venir Paco Cruz a l’Arxiu perquè estava treballant en un projecte d’identificació d’espais de repressió franquista i va ser quan va veure la referència a l’antiga caserna”, afegeix.
ES POT CONSULTAR A L’ARXIU
Segons expliquen fonts municipals, el camp de concentració franquista granollerí va ser un dels 16 recintes d’aquest tipus arreu del país. La carta es pot consultar a l’Arxiu Municipal i forma part d’una sèrie, que segons diuen des del consistori, aplega la documentació relativa a la gestió i a l’organització dels centres de detinguts que hi ha hagut a la ciutat. A més d’aquest, hi ha altres documents que deixen constància del camp de concentració. Es tracta d’altres cartes adreçades a l’alcalde i els justificants de revista dels treballadors i presos del camp.
Pel que fa a altres documents de l’època franquista, a l’Arxiu es poden consultar avals de conducta, fitxes classificatòries de ciutadans, expedients de depuració de funcionaris i mestres i documentació de gestió del dipòsit de detinguts, on es poden veure les entrades i les sortides de detinguts, a més d’entrevistes orals a testimonis dels fets.
