359 persones dels dos Vallesos han respost a la crida del Programa Català de Refugi. Una iniciativa a la qual ja s’han sumat 2.600 més d’arreu de Catalunya, que faran de mentores mitjançant grups d’acollida a les persones refugiades que en formin part. A aquestes xifres se sumen els centenars de milers de persones que van aglutinar-se a la manifestació del 18 de febrer a Barcelona sota el lema #VolemAcollir, convocada per la campanya Casa Nostra Casa Vostra, que, alhora, ja compta amb gairebé 122.000 adhesions.
Les xifres parlen soles: un gruix molt gran de la població vol posar el seu gra de sorra davant del drama que estan vivint milions de refugiats d’arreu del món, coincidint a més amb els sis anys des de l’inici de la guerra de Síria.
De fet, els mateixos impulsors del Programa Català de Refugi s’han sorprès per l’èxit de la crida. “No esperàvem que ho sol·licités tanta gent, tenint en compte que només hem fet una roda de premsa”, remarca Oriol Amorós, secretari d’Igualtat i Migracions del Departament de Treball i Afers Socials, a Línia Vallès. Amorós explica que “s’hi han apuntat persones de totes les edats, sobretot nascudes als anys 80” i detalla que “la majoria són dones (un 70%)”.
“Els mentors dedicaran quatre hores setmanals durant sis setmanes a acompanyar la persona refugiada en diferents àmbits: l’aprenentatge de la llengua, l’orientació i inserció laboral i la socialització”, explica Amorós, el qual afegeix que “cada grup tindrà un educador social que els orientarà, al qual veuran un cop al mes”. A més, el programa inclou un ajut econòmic per a la persona refugiada que durarà un màxim de 12 mesos, revisable cada tres.
De moment, però, no se sap quantes persones es beneficiaran del programa català. “És gent que ve del programa estatal i a Catalunya n’hi ha 640”, explica Amorós. “D’aquestes, podrien sol·licitar entrar al programa català unes 300 persones, que són les que no haurien aconseguit inserir-se en els 12-18 mesos que dura l’estatal i necessiten més temps”, detalla.
Si fos així, doncs, el volum de mentors davant les persones refugiades que arribarien al programa català seria molt desproporcionat, tenint en compte que els grups d’acollida estan formats per entre 3 i 5 persones. Segons les dades que proporciona Amorós, amb un màxim de 1.500 mentors ja es cobriria la demanda.
DENEGATS LA MAJORIA DE CASOS
Davant d’això, sorgeix el gran problema d’aquesta crisi humanitària, que s’extrapola a escala mundial. Encara que hi hagi molta gent disposada a ajudar, l’acollida topa amb un carreró sense sortida: els estats estan denegant l’asil a la majoria de persones que el sol·liciten.
Segons explica Pascale Coissard, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, “el 2015 l’Estat espanyol va denegar el 70% de les sol·licituds d’asil o refugi”. De tota manera, posa èmfasi a dir que el 2016 “el 67% de les resolucions han estat favorables”. Però alerta que aquestes dades “es deuen al fet que la majoria de sol·licitants són de Síria i és molt difícil denegar-les en aquests casos”. A més, diu, “el conflicte sirià ha fet que refugiats d’altres parts del món es quedin sense asil”.
Coissard remarca que de les persones que van obtenir resolucions favorables l’any passat, “només 355 tenen l’estatus de refugiades, ja que de les 6.855 resolucions, 6.500 eren de protecció subsidiària, on no hi ha un tracte individualitzat”. A això se suma que en aquest període es van acumular més de 20.000 sol·licituds sense resoldre.
Amb tot això, Coissard lamenta que “les xifres d’acollida són molt baixes” i puntualitza que “a l’Estat espanyol es van presentar només l’1,3% de les sol·licituds d’asil de la Unió Europea, és a dir, 3 per cada 10.000 habitants”.
