El debat sobre la contaminació de l’aire a la comarca ha revifat després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anunciés fa uns dies que el veto als cotxes contaminants en episodis d’alta pol·lució es podria ampliar fins als dos Vallesos -fins ara, s’havia anunciat a Barcelona-. Rull també va anunciar una reunió d’abast metropolità per al 24 de febrer per decidir en conjunt mesures per combatre-la.
La limitació del trànsit que contemplaria la mesura, però, només s’aplicaria uns pocs dies cada any. Una actuació que per a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire és “insuficient”. La seva portaveu, Maria Garcia, explica que “als Vallesos s’incompleixen sistemàticament els límits de contaminants (diòxid de nitrogen i partícules)”. Una situació que, segons afirma, “s’agreuja a partir de l’abril, quan hi ha més radiació solar i s’origina l’ozó troposfèric, que afecta zones suburbanes i rurals”.
Amb tot això, des de la plataforma defensen que les mesures anunciades pel conseller Rull “haurien de ser permanents i no funcionar per episodis” i afegeix que “altres ciutats d’Europa les apliquen”. Aquest és el cas de Milà, “on es cobra un peatge de 5 euros per circular-hi”. Des de la plataforma anuncien, a més, que el març iniciaran una campanya per reclamar mesures permanents.
Garcia també critica el sistema d’etiquetatge establert per vetar els vehicles contaminants. Segons diu, “no contempla alguns tipus de dièsel, dels quals s’ha demostrat que les emissions són més altes”.
Per a la plataforma la solució passa, sobretot, per “fer petites millores al transport públic, un dels millors d’Europa”. “El problema és que la ciutat s’ha dissenyat pensant en el cotxe”, conclou.
LA COMARCA SUPERA ELS LÍMITS
El Vallès ha estat declarat Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, una de les àrees on es sobrepassen els límits admissibles de qualitat de l’aire. Aquesta realitat ha portat el territori a impulsar diversos plans per combatre-la.
Segons l’informe sobre la qualitat de l’aire a l’Estat espanyol (2015) d’Ecologistes en Acció, a Granollers i a Mollet se supera el límit legal de dies en què s’han registrat més de 50 µg/m³ PM10 (el llindar establert de partícules contaminants). La mitjana anual a totes dues ciutats (amb 34 i 33 µg/m³, respectivament), a més, supera el límit recomanat per l’Organització Mundial de la Salut, que és de 20. Passa el mateix amb el nivell d’ozó troposfèric a Granollers (a Mollet no s’ha mesurat), amb 72 dies comptabilitzats aquell any que superen els índexs de l’OMS (recomana un màxim de 25). A Santa Perpètua, en canvi, el nombre de dies amb alts nivells de PM10 no superen el límit legal, però sí la recomanació de l’OMS.
Pel que fa al diòxid de nitrogen, Mollet és on es registra una mitjana anual més alta (46 µg/m³) i supera el límit legal de 40 µg/m³, mentre que Granollers i Santa Perpètua es troben lleugerament per sota del llindar, amb 39 µg/m³ cadascuna. Martorelles és un altre municipi que s’ha sumat a mesurar la contaminació de l’aire. Precisament, aquesta setmana ha instal·lat cinc aparells que mesuren les concentracions de diòxid de nitrogen.
Segons explica Bénédicte Jacquemin, investigadora d’ISGlobal, centre impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, i de l’INSERM, “hi ha dos tipus d’efectes sobre la salut per la contaminació atmosfèrica: aguts i crònics”. Els primers “es donen quan hi ha un pic de pol·lució: augmenten les hospitalitzacions, la mortalitat, les malalties respiratòries, els infarts i ictus, a més de disminuir la capacitat de concentració dels infants”. Els efectes crònics, diu, “són la mortalitat i malalties cardiovasculars a llarg termini, l’asma en adults i nens, càncer de pulmó, problemes de fertilitat i disminució del desenvolupament cognitiu”.
