La Mitja de Granollers, que es va celebrar diumenge, ha arribat a la 31a edició. Toni Cornellas és un dels responsables que la cursa es faci realitat. Destaca que la feina es fa col·lectivament entre tots els membres de l’entitat que presideix i remarca que sense les persones voluntàries no hi hauria La Mitja.
Com valoreu des de l’organització de La Mitja l’edició d’enguany?
Estem contents, perquè la feina surt, tot i que cada vegada és més complicat i sorgeixen més problemes de logística. Intentem que el corredor pugui tenir el màxim d’atractius per venir però això ens complica la vida, per exemple, amb els obsequis. Tot i això, ens en sortim bé. En l’àmbit atlètic, ens hauria agradat que les marques haguessin estat al voltant de l’hora però diumenge va haver-hi molt vent i això ho va dificultar. Ara bé, tot i això hi va haver molt bones marques, com la del Javi Guerra, que va fer la seva millor marca personal.
Quins beneficis aporta a la comarca un esdeveniment esportiu com aquest?
Aporta diferents coses. Per una banda, a escala humana la cursa ha ajudat a afavorir la transformació dels hàbits de la gent. Cada vegada hi ha més corredors que fan només La Mitja o que a partir de La Mitja s’animen a córrer. Per tant l’impacte en la salut i en les relacions entre la gent és fenomenal. Per altra banda, hi ha altres qüestions secundàries però que hem de tenir en compte: a Granollers han augmentat les botigues d’esports especialitzades. També hi ha fisioterapeutes i entrenadors personals que s’especialitzen en aquest món. Per tant, creiem que ajudem a generar negoci.
Hi ha bona disposició per part de les administracions públiques per ajudar La Mitja?
Sí, sense les administracions no seríem res. Ara, dins del pressupost global, que està al voltant dels 400.000 euros, les administracions públiques aporten entorn del 10%. No estem condicionats per la subvenció per fer La Mitja. Intentem no dependre de les administracions, però ens ajuden indirectament amb la brigada i la guàrdia urbana, per exemple. Sense aquestes ajudes, que són molt importants, tot això no seria possible.
Com ho feu per donar pes internacional a la competició mantenint la participació local?
Un dels al·licients que fa que sigui una cursa popular és que ningú cobra i tot és voluntari. Hi ha curses que es fan per assolir uns beneficis i mantenir un club durant tot l’any, n’hi ha d’altres que les munten empreses, però nosaltres organitzem La Mitja i ho fem per amor a l’art. Això va molt bé perquè la gent es faci seva la cursa. A més movem més de 1.300 voluntaris, i això es nota en l’afluència de gent a participar. La Mitja ja forma part del paisatge de la zona: és un esdeveniment més al calendari.
Quins són els motius que fan repetir als atletes?
Creiem que és una combinació entre tenir una bona organització, oferir bons obsequis i, sobretot, el gran ambient que hi ha. Si el recorregut de la cursa no estigués tan ple de gent venint a animar, no seria el mateix per a nosaltres. El corredor popular vol aquest entorn i això agrada i atrau.
Enguany heu realitzat la 31a edició, però com va començar tot això?
Això va començar d’una forma ben senzilla, entre un grup de gent que veníem del món de córrer i vèiem que Granollers tenia molta tradició en altres esports però no en el nostre àmbit. En poc més de dos mesos vam decidir muntar la primera edició de La Mitja però vam voler que tingués uns valors diferents, populars. Des d’aleshores s’ha anat fent gran gràcies al treball constant. Hem anat a veure moltes altres competicions per anar construint la nostra i hem intentat que La Mitja de Granollers arribés a ser un fet social i cultural a la ciutat.
Cap a on creus que ha d’avançar La Mitja en els pròxims anys?
Tenim diversos reptes i aspectes que hem de debatre. Cal plantejar-nos si volem portar corredors d’elit tan importants. Enguany hem fet un canvi i no hem portat campions olímpics. Ara cal valorar si això ens ha anat bé o no i ho farem en les pròximes setmanes. També hem de valorar si modifiquem l’Open solidari i el Quart (les dues de 5.000 metres) perquè no volem perdre pistonada i cal estar atents. Tot això ho hem de parlar aviat.
