La plaça de la Porxada de Granollers i la plaça de la Joventut de Canovelles estan separades per poc més d’un quilòmetre. Una distància que equival a 3 anys de diferència pel que fa a l’esperança de vida dels veïns d’una zona i l’altra. Mentre que els granollerins del centre viuen una mitjana de 85 anys, els canovellins en viuen 82. Tot plegat, segons dades del 2015 del Sistema de Salut de Catalunya.
Unes xifres que reflecteixen com els veïns que viuen als barris més cèntrics de Granollers tenen una de les esperances de vida més altes del país, mentre que a les zones perifèriques de la mateixa capital vallesana i ciutats veïnes com Canovelles es registren xifres significativament més baixes.
En la majoria dels casos, les zones on la gent viu més anys també són les que tenen un nivell econòmic més alt. Per exemple, segons les dades del Sistema de Salut, els barris més cèntrics de Mollet són més rics que la Llagosta, i això equival en esperances de vida diferents.
EXCEPCIONS SORPRENENTS
Tot i que aquesta és la norma general, hi ha municipis que mostren dades sorprenents que es converteixen en excepcions. Aquest és el cas de la zona de Martorelles-Sant Fost, que tot i tenir un bon nivell socioeconòmic presenta l’esperança de vida més baixa de la comarca: al voltant dels 80 anys.
L’altra cara de la moneda és Santa Perpètua de Mogoda, ciutat del Vallès Occidental però a tocar de l’Oriental, que malgrat tenir una situació econòmica baixa, els seus veïns gaudeixen d’una de les esperances de vida més altes del país: gairebé 87 anys.
MÉS RECURSOS PÚBLICS
Sigui com sigui, i excepcions a banda, la comarca reclama des de fa temps revertir les retallades que han patit els centres de salut, que tendeixen a col·lapsar-se, com per exemple durant la darrera epidèmia de grip.
Per ara, el Govern ha promès destinar 3 milions d’euros a les zones que menys finançament han rebut. A la comarca, Salut ha establert com a prioritària l’àrea de la Llagosta, que serà una de les 25 que rebran atenció preferent a partir d’aquest mateix any.
Els experts alerten que les
desigualtats són preocupantsEl director de la Fundació Salut i Envelliment, Antoni Salvà, explica a aquesta publicació que les desigualtats en l’esperança de vida en funció del lloc de naixement “són una realitat coneguda des de fa temps”. Tot i això, Salvà alerta que “tenen un origen estructural” i que són “preocupants”.
El director d’aquesta fundació vinculada a la UAB apunta que l’origen d’aquestes xifres “va més enllà de la crisi”, ja que hi eren “abans d’ella i hi seran quan s’acabi”.
Per intentar mitigar aquestes desigualtats, Salvà considera que cal impulsar “actuacions a gran escala, relacionades amb l’ensenyament, l’educació i l’habitatge, i mesures sobre els individus que facin que les persones amb l’esperança de vida més baixa tinguin més coneixements en matèria de salut i puguin tenir uns hàbits més saludables”.
Per últim, apunta que la decisió del Govern de destinar 3 milions d’euros a les zones amb menys finançament “és important perquè els centres d’aquestes zones fan front a una càrrega superior i, al mateix temps, reconèixer que hi ha entorns desafavorits ja és important”.
