Els exàmens periòdics, les assignatures, la memorització de continguts sense reforçar la capacitat crítica, les classes magistrals, els deures i els llibres de text formen part ja d’un model caduc que moltes escoles d’arreu del país volen canviar. L’aposta ara és la innovació, el canvi cap a un nou paradigma: l’aprenentatge mitjançant valors, habilitats i per projectes.
Aquest és el model que defensa el programa Escola Nova 21, al qual s’han adherit 481 centres de Catalunya, 15 a la comarca. D’aquests, el 68% són públics i el 32% són concertats, un 40% ofereixen educació secundària i el 15% són centres de màxima complexitat.
“Al maig vam obrir una convocatòria per seleccionar un total de 200 escoles, però vam rebre moltes sol·licituds i finalment hi participaran mig miler de centres, gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona”, explica en declaracions a Línia Vallès Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i president del Centre Unesco de Catalunya.
Vallory remarca que Escola Nova 21 busca “generar aquesta actitud de canvi a les escoles i empoderar els nens i nenes, els mestres, les mares i els pares”, i afegeix que “el programa pretén donar indicacions perquè els centres canviïn i puguin veure com poden millorar”. “Nosaltres donem les eines i acompanyem els centres”, sentencia Vallory, que celebra que s’estigui generant debat públic entorn de l’escola innovadora.
El programa està dissenyat per a una durada de tres anys. “Durant aquest període els centres que hi participen realitzaran una acció de diagnosi”, explica Vallory. Això permetrà a cada centre reflexionar sobre en quina fase es troba en el procés de canvi.
D’entre tots els centres, a més, Escola Nova 21 seleccionarà una mostra representativa de 30 escoles per dur a terme una prova pilot. “Això permetrà testejar el procediment de canvi, serà com un laboratori”, explica Vallory. La selecció es farà tenint en compte criteris de distribució territorial, perfil socioeconòmic i titularitat.
PRIVATITZACIÓ?
Escola Nova 21 té el suport d’Ensenyament, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (Fapac) i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, i ha estat impulsada per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa.
Arran d’això, hi ha veus que critiquen el programa. Ramon Font, portaveu nacional del sindicat USTEC-STEC, afirma en declaracions a aquest periòdic que el projecte Escola Nova 21 “és una marca de moda que atrau les famílies amb un nivell econòmic alt i la classe mitjana, mentre que les de perfil socioeconòmic més baix queden fora”.
Segons Font, “aquest model no funciona com a solució col·lectiva i pot agreujar el problema de la segregació”. A més, recorda que “les metodologies innovadores s’estan aplicant des de fa temps i s’han impulsat des de l’escola pública”. “Sembla que s’estigui obrint la innovació educativa al negoci privat, quan els processos de renovació sempre han sorgit des dels moviments democràtics i col·lectius, com la República i la transició”, sentencia Font.
15 ESCOLES A LA COMARCA
Sigui com sigui, a la comarca ja s’han sumat al projecte una quinzena d’escoles. A Granollers s’hi han adherit cinc centres: l’Escola Cervetó, l’Escola Pia Granollers, l’Institut de Granollers, el Col·legi Jardí i l’Escola Lledoner. A Mollet han estat quatre: l’Escola Can Besor, el Col·legi Lestonnac, el Centre d’Estudis Mollet i l’Escola Sant Gervasi Cooperativa. A Parets s’hi ha sumat la Secció d’Institut La Sínia; a Martorelles l’Escola Simeó Rabasa; a Sant Fost l’Escola El Roure i l’Institut Alba del Vallès; i a Santa Perpètua l’Escola Els Aigüerols i l’Escola Barcanova.
