Sembla que la separació entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica no tindrà gaire conseqüències a la comarca. Tot i que s’haurà de valorar el posicionament dels dos partits en l’àmbit comarcal i municipal, el president comarcal de CDC, Francesc Tella, ha assegurat a aquesta publicació que “s’està estudiant una solució amistosa” i es mostra convençut que “no hi haurà cap problema als municipis, perquè la relació entre els integrants de CDC i Unió és molt bona”. “De fet, molts són del sector crític d’Unió”, afegeix.
El mateix succeeix als municipis, on Tella remarca que les afectacions seran mínimes perquè en les llistes electorals de CiU que es van presentar el 24M “la presència de candidats d’Unió és inferior al 25%” i en alguns casos no compten amb cap representant, com és el cas de Mollet, on segons afirma Jordi Talarn, número dos de CiU, “tots els candidats són de CDC o independents”. Talarn també comenta que els grups municipals s’han presentat com a CiU i per això creu que “seguiran tenint les mateixes sigles com a mínim fins a les pròximes eleccions, però s’haurà de fer un acord de bona relació”. Un pacte que tant Tella com Talarn no creuen que suposi cap tipus d’entrebanc.
Tot i això, és evident que canviaran les formes de treballar que s’han portat a terme durant els darrers 37 anys, perquè fins ara Unió i CDC fixaven les seves postures i després les consensuaven i decidien la manera d’actuar als diferents ajuntaments, cosa que ara no se sap si serà possible encara que s’aconsegueixi un acord amistós per als pròxims quatre anys.
Les diferents opinions sobre la posició que el catalanisme conservador ha d’adoptar davant el procés va obrir una crisi en la tradicional aliança entre Convergència i Unió que dimecres va acabar amb la decisió dels militants d’Unió d’abandonar el govern de la Generalitat i l’anunci de CDC que el projecte polític de CiU s’havia acabat. Per tant, per primera vegada des de fa més de trenta dècades, Unió i CDC no es presentaran juntes a les eleccions autonòmiques i serà el primer cop a la història de la democràcia que una federació se separi. Una situació que Josep Rull ha qualificat de “nova etapa apassionant i trepidant”.
En els pròxims dies les dues forces polítiques prendran les decisions que marcaran el seu futur en l’àmbit autonòmic, comarcal i municipal.
