Les fundacions d’educació a Catalunya exerceixen un paper crucial en la configuració i sosteniment del sistema educatiu. Amb una presència significativa en un ampli ventall de nivells i àmbits d’actuació, aquestes entitats no només complementen els serveis que ofereix l’administració pública, sinó que també aporten recursos propis i canalitzen la participació activa de la societat civil. Aquesta col·laboració garanteix un sistema educatiu divers, alternatiu i amb programes específics d’inclusió, configurant així el model educatiu català.
Aquestes són algunes de les conclusions a les quals podem arribar a partir de l’informe Les fundacions dins l’ecosistema educatiu català, publicat per l’Observatori de les Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, un estudi que analitza la rellevància i el pes de les fundacions catalanes dins l’àmbit educatiu, considerant els centres que gestionen i els recursos que hi aporten, entre altres variables.
Un dels aspectes més destacables de les fundacions és la seva contribució significativa a l’educació reglada. Gestionen més de 14.000 grups d’alumnes, representant un 35,4% del total de l’alumnat de l’escola concertada, i concentren el 18% de l’educació reglada, amb 298 centres de titularitat privada sota la seva gestió. D’aquests, 223 són centres concertats gestionats per fundacions –centres referents com THAU, Betània Patmos, IPSI, Virolai, Collserola, Joan Pelegrí o l’Escola Pia, entre molts altres– que abasten una àmplia varietat d’etapes formatives, des de l’educació infantil fins a la formació professional, incloent-hi també l’educació especial.
Les fundacions també tenen un impacte significatiu en la formació professional per a l’ocupació, amb un 11,3% dels centres gestionats per aquestes entitats. Aquesta activitat no només aporta valor social, sinó que també ofereix oportunitats d’inserció social i de futur a molts joves, com ho demostra la missió i l’activitat de fundacions com ara Inform, El Llindar o BCN Formació Professional.
Un altre àmbit en què les fundacions juguen un paper essencial és en l’educació especial, centres educatius que atenen infants les necessitats educatives dels quals –i per causes molt variades– no troben una resposta a l’escola ordinària. Les fundacions gestionen el 34% del total de centres privats dedicats a aquesta finalitat, molt per sobre del 23% d’associacions i del 21% de societats mercantils. Aquesta alta participació es deu, en part, a la manca inicial de recursos públics en aquest sector, fet que va impulsar les famílies a la creació de centres especialitzats durant els anys 60 i 70, com Jeroni de Moragas o Paideia, entre molts altres.
Aquesta diversitat permet atendre les necessitats específiques de diferents grups d’alumnes, proporcionant oportunitats d’aprenentatge i d’inclusió que en molts casos no serien possibles sense la intervenció de les fundacions.
Si volem una oferta educativa de qualitat, és cabdal defensar la col·laboració entre les fundacions i l’administració pública
L’informe també esmenta els ensenyaments musicals, concretament les escoles superiors, àmbit en què trobem fundacions de referència com el Conservatori Liceu, tot un exemple d’organització de la societat civil que, des del segle XIX, treballa per vertebrar la societat a través de la música, les arts i l’educació.
A més de gestionar centres educatius, des del món fundacional s’impulsen iniciatives que impacten de forma innovadora en l’educació com el programa Escoles Tàndem, de la Fundació Catalunya La Pedrera, que facilita als joves i als infants l’oportunitat de desenvolupar al màxim les seves capacitats, per posar algun exemple.
Si ens fixem en el terreny econòmic, les fundacions d’educació tenen un impacte notable. Les més de 300 fundacions de l’àmbit educatiu compten amb més de 21.000 persones treballadores i més de 3.000 voluntàries. Els seus ingressos superen els 986 milions d’euros, amb actius que sobrepassen els 1.300 milions d’euros i inversions anuals properes als 76 milions d’euros.
Cal fer menció també a la transparència a l’hora de gestionar les subvencions públiques aplicant criteris de bon govern, fet que reforça la confiança de l’opinió pública en els centres educatius gestionats per fundacions.
Si volem una oferta educativa variada, de qualitat i accessible a tot el territori, és cabdal defensar i fomentar la col·laboració entre les fundacions i l’administració pública. Aquesta cooperació no només enriqueix l’oferta educativa, sinó que també fomenta la responsabilitat compartida entre la comunitat, el país i les institucions educatives. Les fundacions promouen una competència saludable entre les escoles, impulsant-les a millorar i a innovar per respondre millor a les necessitats dels alumnes. A més, mobilitzen donacions i voluntariat amb vocació de servei a la societat, cobrint necessitats que l’administració pública no pot satisfer completament.
En definitiva, les fundacions són un pilar fonamental del sistema educatiu català, i la seva contribució va més enllà de la gestió de centres educatius. Són una peça clau a l’hora de garantir que el sistema educatiu continua adaptant-se a les necessitats canviants de la societat i sent un model de referència.
Ricard Coma, membre de la Junta Directiva i de la Comissió d’Educació de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i director gerent de l’Escola Pia Nostra Senyora
