Moment de la celebració de l’aplicació de l’amnistia per als Tres de Granollers, a la Porxada. Foto: Albert Segura/ACN
El Vallès Oriental és una de les comarques catalanes amb més persones represaliades en relació amb el procés independentista. Alerta Solidària fixa en 27 els veïns afectats i en 14 els procediments oberts des del 2017, mentre que parla d’almenys cinc polítics vallesans encausats per les accions polítiques en què van participar. Alguns d’aquests casos, però, s’han anat arxivant i resolent amb petites sancions econòmiques o amb l’absolució, mentre que els procediments que encara queden oberts, que són aproximadament una desena, ara s’aferren a l’amnistia amb l’esperança de quedar alliberats dels delictes dels quals se’ls acusa.
Inicialment, Alerta Solidària ha instat a aplicar l’amnistia a una seixantena d’independentistes investigats o condemnats per aldarulls dels 4.584 represaliats que Òmnium Cultural apunta que hi ha al país. En aquesta línia, aquests darrers dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal Suprem (TS) han començat a pronunciar-se sobre alguns casos.
Primers amnistiats
El TSJC amnistiava el 25 de juny els joves coneguts com ‘els Tres de Granollers’, detinguts durant els aldarulls de l’1 d’octubre del 2020 a Barcelona i condemnats a tres anys i mig de presó, acusats d’atemptat contra l’autoritat i desordres. Es tracta dels primers casos de manifestants amnistiats.
“Acaba el patiment de tres famílies durant quatre anys”, assenyalava l’advocada dels joves, Norma Pedemonte, en un acte de celebració a la Porxada al qual van acudir dos dels tres afectats. “Quan van passar els fets tenien 18 anys, era el primer cop que anaven a una manifestació o que baixaven sols a Barcelona, i l’impacte va ser molt gran”, afegia.
Ara que tots tres queden exempts de responsabilitats penals i sense antecedents, però no de les indemnitzacions als agents lesionats, demanen al TSJC que aclareixi les seves resolucions, ja que els magistrats donaven per acreditats els fets de la sentència. Mentrestant, Pedemonte reclama l’amnistia per a més casos, però, de moment, no s’ha amnistiat cap vallesà més.
Cartells d’Alerta Solidària durant la celebració. Foto: Albert Segura / ACN
A punt per l’amnistia
Per altra banda, els que ho tenen tot de cara per ser amnistiats són els 12 CDR acusats de terrorisme en l’Operació Judes, per a alguns dels quals demanaven fins a 27 anys de presó. El 27 de juny, la Fiscalia de l’Audiència Nacional instava a aplicar la llei d’amnistia a tots ells, tres dels quals són de Mollet, un de Montmeló i un altre de Sant Fost.
Davant d’això, l’advocada dels acusats i membre d’Alerta Solidària, Eva Pous, creu que “no s’entendria que hi hagués cap altre posicionament que no fos favorable, després de quatre anys d’un procediment que mai hauria d’haver tingut lloc”.
Per la seva banda, Txevi Buigas, un dels processats, es mostra “content”, però a la vegada expressa “incertesa” a l’espera que es resolgui tot plegat. En aquest sentit, tot i que Pous avança que esperen saber “en menys d’una setmana” si el jutge els aplica la norma, aquest encara no s’ha pronunciat.
D’altra banda, hi ha un segon cas vallesà pendent de l’amnistia, que és el del polític franquesí Josep Maria Jové, president del grup d’ERC al Parlament. Demanen per a ell set anys de presó pels preparatius de l’1-O. Amb tot, el 27 de juny la Fiscalia Superior de Catalunya requeria al TSJC que se li apliqui l’amnistia. Ara, com els CDR, resta a l’espera de la decisió del jutge.
el Suprem declara no amnistiable
el delicte de malversació, que afecta Jordi Turull. Foto: ACN
Casos no amnistiats
No tot han estat bones notícies aquests dies, però, ja que l’1 de juliol el Tribunal Suprem declarava no amnistiable el delicte de malversació i, per tant, deixa fora de l’àmbit d’aplicació de la llei el paretà Jordi Turull i la resta de líders independentistes. L’exconseller de Presidència i secretari general de Junts està acusat d’haver-se enriquit amb els fons malversats per organitzar l’1-O. A més, l’alt tribunal també ha decidit no arxivar la seva inhabilitació fins a l’any 2030.
En rebre aquesta notícia, el polític paretà va assegurar que es tracta d’una “decisió clarament política que vulnera l’esperit de la llei”. Per això, la seva defensa ha presentat recurs de súplica contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-li l’amnistia pel delicte de malversació.
Pendents de la llei
Pel que fa a la resta de vallesans represaliats, encara desconeixen si l’amnistia els empararà o no i, per tant, si anul·laran els seus procediments judicials, a l’espera que s’insti els tribunals a aplicar la mesura de gràcia.
Entre els casos més sonats que es troben en aquesta situació hi ha el de l’Álvaro Alierta i en David Pérez, els dos joves paretans per als quals la Fiscalia demana nou anys i mig de presó després de ser arrestats i empresonats en les protestes postsentència del 2019, o el del molletà Brian Bartés, condemnat a un any i mig de presó per atemptat contra l’autoritat en les protestes del Tsunami Democràtic al Camp Nou el desembre del 2019. També està en aquesta situació Ernest Legaz, el jove veí de Santa Eulàlia de Ronçana que s’enfronta a una petició de quatre anys de presó acusat d’atemptat contra agents de l’autoritat durant el desallotjament de l’acampada de la plaça Universitat de Barcelona el novembre del 2019, i Xènia Garcia, una jove de Caldes de Montbui arrestada i empresonada durant les protestes postsentència, per a la qual la fiscalia demana dos anys de presó.
De la mateixa manera, també caldrà veure si l’amnistia empara l’exdiputat santceloní al Congrés Josep Pagès, pendent de ser jutjat per haver estat escollit membre de la Sindicatura electoral de l’1-O.
