A l’esquerra, Ca l’Espinasa i a la dreta, Duran Joiers. Fotos: Línia Vallès
Era l’any 1867 quan el forn de Ca l’Espinasa obria les portes a la cantonada del carrer Anselm Clavé amb la plaça de la Corona. Ho feia en mans de Josep Espinasa, però anys després el negoci va passar a famílies diferents. I és que Espinasa deixava el forn al seu aprenent de forner, Josep Estapé, i aquest al seu fill fins que l’any 1980 comprava l’establiment la família Balcells. “Els pares van decidir mantenir el cognom d’Espinasa i, a més, afegir també una part de pastisseria i degustació”, explica a Línia Vallès Lola Balcells, segona generació de la família que regenta el negoci.
Segons recorda, van tenir molt d’èxit gràcies a dues propostes: la primera, una barra situada al mig del local que feia funció de bufet on la gent podia agafar el que preparaven, i la segona, la invenció del rajol, que neix d’una proposta de l’Ajuntament per crear unes postres típiques de Granollers.
El Rajol, una història d’èxit
“Van fer una crida a totes les pastisseries de la ciutat, però va arribar el dia i nosaltres no ens havíem recordat de fer res”, explica Balcells. “El meu germà va entrar a la cuina, en aquell moment s’estava fent pasta de full i praliné d’avellana i, inspirant-se en la Festa Major i en el concurs de rajolers, va decidir ajuntar els dos ingredients i crear un rajol”, afegeix.
“La invenció va tenir tant d’èxit que va guanyar el concurs i vam haver de passar la recepta a totes les pastisseries de la ciutat”, recorda Balcells. De fet, reconeix que li tenen especial estima a aquest dolç, ja que gràcies a ell s’han donat a conèixer més. “El rajol ha arribat a tota Espanya i Europa, els Estats Units i inclús el Japó”, explica. Per això Balcells diu orgullosa que, tot i que Ca l’Espinasa tanqui, el seu llegat continuarà. “Aquest dolç quedarà per a tota la vida i això és molt maco perquè, a més, a través seu s’explica la història dels Blanc i dels Blaus i de Granollers”, afegeix.
La pandèmia, però, va marcar un abans i un després en el negoci. “Han estat anys molt durs perquè tenim molta despesa d’electricitat, tenim molta gent treballant i arriba un moment que has de dir prou”, lamenta Balcells. Encara que, a la vegada, reconeix que els sap “molt greu tancar” perquè Ca l’Espinasa sempre ha tingut “un ambient boníssim” i “clientela de tota la vida que ara també està trista pel tancament”. “Però tot té un final” i ara ocuparà aquest icònic establiment una òptica, conclou Balcells.
Una vida dedicada a les joies
D’altra banda, pel que fa a Duran Joiers, començava a funcionar l’any 1943 en un espai sota l’escala d’un edifici del carrer Santa Anna, on el pare del reconegut joier, escultor i pintor Antoni Duran, que després va aprendre l’ofici i es va acabar quedant amb el negoci, feia joies per encàrrec en un taulell. “Al cap d’un temps va obrir la primera botiga al local que actualment ocupa Orange i, després de 50 anys, la van traspassar al local que ara ha tancat”, explica Tània Duran, filla d’Antoni Duran.
Al llarg de tot aquest temps, Duran Joiers es va dedicar al disseny i a l’elaboració de joies i rellotges personalitzats i fets a mida. “Sempre ho fèiem amb pedres precioses i semiprecioses i amb material de molt bona qualitat per fer peces més o menys de luxe”, explica Duran. Però la mort d’Antoni Duran, el 20 de febrer, va accelerar la decisió de tancar el negoci, que anava a abaixar la persiana a l’abril.
