Teràpia a la residència La Vinyota. Foto: FSM
Si es diu que el gos és el millor amic de l’home és per alguna cosa. I és que el vincle que s’estableix entre ambdues parts arriba a ser tan gran, tan fort i tan real que l’estima, l’afecte i la felicitat que es transmeten mútuament, sovint, acostuma a ser difícil d’explicar. De fet, està comprovat que tenir un gos aporta innumerables beneficis, ja que augmenta la sensació de benestar o l’empatia i disminueix la tristesa, l’ansietat o l’estrès, entre altres. Per això, precisament, existeixen les Teràpies Assistides amb Animals (TAA). Un projecte que L’Obra Social El Roure de la Fundació Sanitària Mollet (FSM) fa temps que tira endavant i que, precisament, la setmana passada rebia un Premi Eines, que reconeix iniciatives de transformació social a nivell comarcal.
En aques sentit, les TAA es fan amb persones grans de les residències Pedra Serrada i Santa Rosa, amb persones amb discapacitat intel·lectual de la residència La Vinyota i amb els usuaris del Servei de Salut Mental i Addicions de l’Hospital de Mollet. Un total de 150 persones que es beneficien, un o dos cops per setmana, dels resultats de tractar amb gossos de Curecan, un col·lectiu que es dedica a fer aquestes intervencions a diferents centres d’arreu del país, entre ells els de la FSM.
Allargadors de vida
Segons explica Mar Alcalà, veterinària i tècnica en intervencions assistides de Curecan, “el gos es converteix en un facilitador per fer tasques que sense ell la persona no faria”. Per exemple, activitats de mobilitat o rehabilitació, sobretot en el cas de la gent gran, però també relacionades amb “la comunicació, les relacions socials i l’afectivitat o el treball en equip”, afegeix Alcalà. Tot depèn de les necessitats del col·lectiu amb què es faci la sessió.
En el cas de les residències el que més es treballa és el contacte amb el gos. “Les carícies i les abraçades que ell rep i l’enllaç emocional que sessió rere sessió es genera entre la gent gran i els gossos, ajuda a reduir els nivells d’estrès i la depressió”, explica Laura Magrins, educadora social de Pedra Serrada. De fet, “els resultats són significatius, ja que enforteixen l’autoestima, milloren l’estat d’ànim i augmenten la motivació”, afegeix. Un fet que confirma Sònia Voltes, psicòloga de la residència de Santa Rosa, que explica que “la teràpia els serveix com a motivació i els ajuda a combatre la monotonia, ja que tenen alguna cosa amb què il·lusionar-se quan esperen el dia de la sessió”. Però no només això, perquè durant les intervencions “riuen molt i això té un valor terapèutic” i, a banda, “també treballen la memòria a curt i llarg termini”, amb exercicis que fan amb els gossos, afegeix Voltes.
Més beneficis
“En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, els gossos ajuden a crear estímuls capaços de facilitar la comunicació, crear emocions, conductes i aprenentatges”, especifica l’Amelia García, psicòloga de la Residència La Vinyota. Mentre que, d’altra banda, al Servei de Salut Mental la teràpia aporta als usuaris “molta autoestima”, diu Ana Hernández, terapeuta ocupacional. “Sobretot el fet de veure com el gos aprèn allò que ells li ensenyen”, diu.
Un conjunt de beneficis que ha portat la FSM a rebre aquest guardó, que “ajudarà a continuar amb la tasca” i a “arribar més enllà”, deia Teresa Nicolàs, directora de La Vinyota, en recollir el premi.
