La concentració de dimecres a davant de l’hospital. Foto cedida
“Estem farts, desesperats, frustrats, esgotats físicament i psíquicament, i molt cansats d’arrossegar problemes que s’han tornat crònics per falta de voluntat. Fa temps que treballem amb el personal mínim i amb guàrdies de 24 hores. Però hem arribat a un límit”, denuncia a Línia Vallès la infermera de l’àrea quirúrgica i membre del Comitè d’Empresa de l’Hospital de Mollet, Silvia Casellas. Una situació que, segons explica, “s’ha tornat insostenible després de dos anys de pandèmia treballant sense descans”.
Per aquest motiu, dimecres, una cinquantena de treballadors es van concentrar davant del centre per reclamar diferents millores laborals, com la de les ràtios o dels contractes, entre altres. “I és que estem tan cremats com cabrejats perquè fa molts anys que posem aquests problemes sobre la taula i des de dalt no es fa res al respecte”, lamenta Josep Maria Tricas, un altre membre del Comitè i metge adjunt de l’hospital.
El detonant de tot aquest malestar, segons avança Casellas, ha estat que aquest Nadal no han pogut fer vacances, “no pas per la covid-19, sinó per la manca de personal”. Un problema comú a tots els centres catalans, però que, en el de Mollet, “és més greu perquè partim d’un nombre de treballadors molt inferior en comparació al de la resta d’hospitals”, assegura Tricas. “De fins a tres persones menys per àrea mèdica”, diu.
Desbordats
Segons expliquen els dos membres del Comitè d’Empresa, l’any 2017 ja s’avançava a la direcció que faltaven professionals. “La seva resposta va ser fer un estudi de productivitat per després dir-nos que, com que la feina sortia, no calien més mans”, explica el metge. “Però, amb quina qualitat surt aquesta feina?”, afegeix.
“És evident que no podem donar als pacients l’atenció que mereixen i que cada vegada la qualitat del servei que donem és menor”, lamenta Casellas. I és que, segons Tricas, un oftalmòleg arriba a tenir 45 visites en un dia, a quiròfan la feina que es feia entre dos ara la fa una sola persona, s’han de fer operacions i altres procediments complexos amb temps limitat i les infermeres tenen 13 pacients per persona, quan a altres centres en tenen vuit. “I òbviament quan et diuen tot això no et sembla bé, però ho fas perquè ho has de fer i punt”, diu el metge, que pensa que juguen amb el fet que la seva feina és vocacional.
Demandes sense resposta
Tot i la polèmica, des de l’hospital no han volgut fer declaracions al respecte. Segons Casellas, “s’acullen al fet que els números surten i als reconeixements internacionals que reben per la qualitat del centre”. “Però això no és més que pura imatge de cara enfora mentre els treballadors pensem que hi ha un greu problema d’opacitat per part de la direcció i de manca de voler arribar a acords”, diu Tricas. Un problema que, segons confessen els dos sanitaris, no tenen esperança de solucionar “veient que no són honestos ni responsables, perquè han demostrat que ni miren per nosaltres ni pels pacients”, afegeix el metge.
És evident, doncs, que es tracta d’una situació complexa. Però, per ara, caldrà esperar a la pròxima reunió entre la direcció i el Comitè, que es farà a mitjans de febrer. “Encara que després d’estar reclamant coses tants anys i no aconseguir res, ja no sabem què esperar”, conclou Casellas.
