REIR treballa amb joves per atendre les seves necessitats i dotar-los de recursos que els ajudin a sortir de la situació de vulnerabilitat en què viuen. Foto: REIR
“Amb 16 anys em vaig haver de posar a treballar perquè a casa no arribàvem a final de mes. El meu pare estava malalt i amb el sou de la meva mare, que treballava netejant comunitats de veïns, no era suficient per mantenir-me a mi i als meus tres germans petits. Per això vaig entrar a un restaurant a netejar plats, cobrant 4 euros l’hora i en negre, mentre els meus amics seguien estudiant. Una situació que em va obligar a renunciar al meu somni de ser arquitecte”, explica un jove de Canovelles que prefereix mantenir-se en l’anonimat.
“En el meu cas, vam venir a Catalunya perquè la meva mare estava malalta i com que teníem coneguts aquí, ens deien que la tractarien molt millor que al Marroc. Però no comptàvem que el nivell de vida seria tan car i els sous tan baixos. Per això fa temps que compartim el pis amb una altra família amb qui érem veïns al nostre país. A més, el meu germà i jo, els caps de setmana, acompanyem al pare a l’obra a carregar sacs de runes. Una manera de guanyar uns diners extres per, diumenge, poder menjar alguna cosa més bona”, diu un altre jove canovellí que també prefereix no dir el seu nom.
Dos testimonis diferents, però amb un nexe en comú: el risc que ambdós pateixen de caure en l’exclusió social. Una situació en què, al Vallès Oriental, viuen prop de 2.500 persones a les quals atenen, a banda dels Serveis Socials, entitats com Recursos Educativos para la Infancia en Riesgo (REIR), una associació granollerina que treballa per la inclusió social a 24 dels 39 municipis de la comarca.
Un terç de població, en risc
“Tot i que fa 14 anys vam començar a treballar amb infants i adolescents, ràpidament ens vam adonar que no servia de res ajudar-los i oferir-los una millor qualitat de vida si els seus pares seguien estant en risc d’exclusió social, ja que ells tornarien a caure en aquesta situació tard o d’hora”, explica Dani Julià, director general de REIR. Per això, l’entitat dona servei a les famílies, formant-les i capacitant-les, però també garantint les seves necessitats més bàsiques.
Una ajuda que, sobretot durant el confinament, ha augmentat. I és que segons Julià, la pandèmia ha fet pujar un 15% el risc d’exclusió social, fent que entre un 30 i un 40% de la població hi estigui exposada. “De fet, ens estem trobant amb mancances a la comarca que feia molt de temps que no hi havia: alimentació, pobresa energètica o habitatge”, diu el director. Tot això, sumat als problemes de violència intrafamiliar, que també han anat a l’alça durant la pandèmia a la comarca.
Situacions cròniques
Invertir aquesta situació, però, és complicat. “Tot i que treballem amb plans personalitzats per a cadascú, un 40% de les persones que surten de la situació de risc d’exclusió social, al cap de 5 anys hi tornen a caure”, explica Julià. Una dada elevada que, segons el director, es deu a la falta de polítiques socials efectives aplicables a llarg termini i a la manca de compromís d’alguns per deixar d’estar en risc, encara que gran part de la culpa la té la situació que vivim.
“Tot està pujant menys els sous i cada vegada la gent està més empobrida”, diu Anna López, experta en infàncies vulnerades de la Fundació Pere Tarrés. Un fet que afecta directament els infants, adolescents i joves perquè “si el pare i la mare es passen el dia treballant moltes més hores de les que li tocaria per portar més diners a casa, per força ha de desatendre al seu fill”, diu López. Una situació que cada vegada és més comuna i que també pot acabar abocant al risc d’exclusió social, sense la necessitat d’anar a casos tan extrems com els dels dos joves canovellins.
Cada vegada més
Per això, segons la Fundació, aquesta tendència a l’alça demostra que hi ha noves famílies en situació de vulnerabilitat que no havien hagut de demanar mai ajuda. Un aspecte que, segons López, també està molt lligat a la salut mental. “Tots hem vist que amb la pandèmia molta gent ha quedat tocada mentalment, i quan tu no estàs bé t’oblides de prestar-te atenció a tu mateix, però també a les persones que tens a càrrec teu”, afegeix l’experta.
Tot i això, el perfil de les persones en risc d’exclusió social de la comarca és ben divers, segons explica Julià. “Atenem adults, gent gran, joves… En general, tots aquells que ens deriven des de Serveis Socials i des de les escoles i instituts”, diu. “Tot i que encara segueix havent-hi gent que té vergonya a demanar ajuda”, afegeix. De fet, segons pensa, si això no passés, el nombre de persones en risc d’exclusió social a la comarca seria més elevat. Una xifra darrera de la qual hi ha noms i cognoms als qui cada vegada el mateix sistema els posa més difícil caminar cap a la inclusió.
Com més humil, més vulnerable
Canovelles i Montornès són els dos municipis del Vallès Oriental amb més exclusió social, en ser dos dels pobles amb més gent humil, de classe treballadora i immigrant. Però, a la vegada, també són els que més treballen en polítiques socials per a les persones vulnerables.
