A la Serralada de Marina és on més vinyes hi ha. Foto: Àlex Recolons/ACN
Gairebé ningú diria que al Vallès Oriental hi ha vinya. Però el cultiu del raïm és una realitat a la comarca. I és que quan parlem de vinya al Vallès, estem parlant de més de dos mil anys d’història. Una història que, per desgràcia, s’ha anat perdent per la pròpia complexitat del sector i per la creixent pressió urbanística a la zona.
“El 1860 la vinya suposava el 56% dels conreus vallesans, però el 1950 ja hi havia menys de la meitat. La principal causa, la plaga de la fil·loxera”, explica la guia sobre la vinya de la comarca. Un document digital de les Biblioteques de Granollers que pretén divulgar l’existència d’aquest conreu. Però ara, a la comarca, només queden 27 camps de vinyes, eclipsats per un cultiu de més renom com el Maresme. Tot i que “el raïm es conrea aquí i el vi es produeix als cellers maresmencs”, detalla la guia.
El Vallès, però, no només és terra de vinya. També és terra de vins i sobretot de vins blancs, perquè la pansa blanca és la que millor aguanta les característiques de la zona. Les mateixes que li aporten les particularitats que caracteritzen als vins vallesans, que són “més àcids i energètics”, explica el document.
El vi de la Serra de Marina
La Serralada de Marina és la zona més rica en vinyes de la comarca. Per això, a Martorelles i Sant Fost és on hi ha alguns dels millors vins del Vallès i on es concentren més camps de vinyes: quinze. Allà, l’Oriol Artigas, un dels viticultors vallesans amb més renom, hi té diverses vinyes i fa dos dels vins més comercialitzats de la zona: La Bella i La Bèstia.
Però l’ofici, que en la majoria de casos ve de tradició familiar, és cada vegada més difícil davant la falta d’una marca de Denominació d’Origen que reconegui el vi del Vallès Oriental com el que és: “Un vi bo, de qualitat i amb història”, conclou la guia.
