Les protectores i els refugis estan plens després de l’onada d’abandonaments que hi va haver després del confinament. Foto: Gemma Sánchez/ACN
Cada 18 minuts es recull un animal abandonat a Catalunya. Una dada que, traduïda en xifres diàries, significa l’abandonament d’uns 80 animals i, anualment, d’uns 22.000. Així ho confirma el darrer estudi sobre l’abandonament d’animals de companyia a Catalunya, elaborat pels Agents Rurals, la Fundació Affinity Animals i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Al Vallès Oriental, l’APAG, l’Associació Protectora d’Animals de Granollers, rep entre 5 i 10 trucades al dia de persones que no es poden seguir fent càrrec dels seus gossos o gats. Bé per qüestions socioeconòmiques, o per altres circumstàncies com ara mudances, al·lèrgies o mal comportament. “Excuses que cada vegada són més variades davant d’un abandonament que és constant”, diu la Carla Aparicio, presidenta de l’Associació Adopta unAmic de Mollet. I és que, segons explica, l’acte de deixar els animals a protectores o refugis no se sol concebre com abandonar. “Però l’abandonament no només és deixar el teu gos enmig d’una autopista, també ho és deixar-lo aquí”, afegeix.
Adoptant per interès
El març del 2020, quan es va decretar l’estat d’alarma i va arribar el confinament, semblava que tothom volia un animal de companyia. L’excusa perfecta per poder sortir de casa. “Hi havia animals que ningú havia volgut durant anys, perquè eren vells, estaven malalts o tenien mal comportament, i en aquell moment tothom els volia”, diu Aparicio. Un fet que va propiciar la gran onada d’abandonaments que hi va haver després i pel que Adopta un Amic va decidir tancar portes tres mesos. “No sabíem el motiu real de tantes adopcions i no volíem donar animals per després haver-los de tornar a recollir”, explica la presidenta. Una decisió que els va portar a tenir les instal·lacions plenes perquè els animals seguien entrant igual, però no sortien.
Aquest estiu ha estat el pitjor en adopcions dels darrers nou anys, diu Adopta un Amic
Per això, el postconfinament va ser complicat per a les protectores. Una situació que s’ha allargat perquè, des de llavors, les adopcions semblen no haver remuntat. “Aquest ha estat el pitjor estiu en adopcions dels darrers nou anys”, diu Aparicio. Una afirmació amb què coincideix Maria Blasco, treballadora de l’APAG, que explica haver passat un estiu força dolent, tot i que ara, en ser època de cria de gats i haver-hi molts cadells, està incrementant l’adopció de felins.”Però aquest any devem portar entre 400 i 500 gossos recollits”, lamenta. “Tot i que molts han pogut tornar a les seves cases, perquè estaven perduts, o incorporar-se a noves llars”, afegeix.
Un canvi de mentalitat
En general, cada vegada hi ha més consciència sobre el benestar animal. Però, malauradament, el maltractament encara segueix sent una pràctica habitual entre alguns ciutadans. “Seguim recollint animals desatesos”, afirma Blasco. Un fet que, tot i el canvi de mentalitat, sembla no haver variat amb el pas dels anys. “El que sí que es nota és que la gent avisa més i posa més denúncies quan s’assabenta que hi ha animals maltractats”, diu Aparicio.
És per això que, des de les protectores, coincideixen en el fet que la societat avança pel bon camí. “Sobretot perquè cada vegada va baixant la tendència a comprar i augmenten les adopcions”, explica Aparicio. Tot i que hi ha casos de tota mena.“Algunes persones venen aquí pensant que és una botiga, i et demanen un caniche cadell, color canyella i amb els ulls blaus. Però, en veure que no els hi pots donar, s’enfaden i l’acaben comprant”, afegeix. Una manera de contribuir al negoci que hi ha amb els animals mentre els refugis segueixen plens.
Amb molta feina per davant
Les protectores són un pont que uneix la nova vida de l’animal amb la seva vida anterior. Així és com Blasco defineix la tasca que fan les associacions que vetllen pel benestar dels animals. “Però cal entendre que, quan adoptes un gos o un gat, ve amb una motxilla emocional que desconeixem i, per educar-lo, cal tenir paciència i dedicar-li temps”, explica. Una tasca que no tothom està disposat a fer perquè significa posar la voluntat de salvar una vida per davant del caprici de tenir un animal.
Però, tot i que aquest gest és cada vegada més habitual, no és suficient. “Cal treballar més en la conscienciació i en l’educació sobre la tinença responsable d’animals perquè encara falta molt camí per recórrer en aquest sentit”, conclou Blasco.
