Uns joves passant l’estona a la Plaça de la Virreina, a Barcelona, on troben més oci, ambient i coses a fer que al Vallès. Foto: Jordi Bataller / ACN
El futur dels joves vallesans s’allunya, cada vegada més, de la comarca. En els darrers anys ha anat a l’alça la tendència del jovent a marxar del Vallès Oriental per instal·lar-se, principalment, a Barcelona. Una pràctica que respon a les dificultats que hi ha al territori per emancipar-se i per trobar una feina qualificada, ben pagada, estable i amb perspectiva de futur.
A ciutats mitjanes com Granollers, el preu mitjà d’un lloguer no baixa dels 800 euros. Així ho mostren les estadístiques dels darrers sis mesos. Un preu que, tot i que tendeix a decréixer per la regulació de la llei dels lloguers, segueix sent inaccessible per a aquells joves que es volen independitzar sense haver de compartir pis. Mentrestant, les ofertes laborals que hi ha a Barcelona són cada vegada les més buscades pels joves vallesans. Feines relacionades amb allò que han estudiat i en les quals veuen més futur. Un factor clau que determinen la transició cap a la capital catalana, on, a banda de més oferta laboral i d’habitatge, els joves també veuen més vida social.
“IMPOSSIBLE PAGAR UN PIS SOL”
En Jorge Oliva té 28 anys, viu a Granollers i fa mesos que busca un pis a la comarca, on es vol independitzar. Però s’està trobant que “no hi ha una gran oferta d’habitatge ni preus assequibles pel sou d’un jove”, explica.
“El lloguer més baix que he vist ja suposa el 50% del que cobro i així és impossible pagar un pis sol”, afegeix. Un fet que l’ha portat a plantejar-se buscar una habitació, “però no hi ha pràcticament oferta i tampoc surt a compte, perquè el lloguer d’un pis sencer només costa 150 euros més que el d’una habitació”, diu Oliva. En canvi, “a Barcelona, tot i que l’habitatge també és car, hi ha molta més oferta i, segons la zona, hi ha més preus assequibles que aquí”, conclou.
“A BARCELONA ÉS MÉS FÀCIL”
Fa dos anys que la Bea Moreno, que té 26 anys i és de Les Franqueses, viu a Barcelona. Va marxar “perquè la vida al Vallès se’m quedava curta i veia que a Barcelona tot era més fàcil i que hi havia més possibilitats”, explica. I és que, quan va acabar la carrera de dret i va començar a buscar feina, “a la comarca no hi havia res relacionat amb el món de l’advocacia”, diu Moreno. “Però a Barcelona no em va costar massa entrar en un bufet”, afegeix.
Tot i que, al principi, anava i tornava cada dia des de Les Franqueses “de seguida vaig veure que, amb el que em gastava en la gasolina i en l’aparcament, em sortia més a compte agafar-me una habitació”, explica la jove advocada, que ja no té cap intenció de tornar a viure a la comarca, perquè “les possibilitats d’oci i els plans que et surten vivint a Barcelona, no els pots tenir al Vallès”, afegeix.
FEINES POC ATRACTIVES
“Ja ningú vol ser electricista, carretoner, peixater o peó de magatzem”, diu la Laia Miquel, una jove de Parets de 24 anys. “Però aquestes són les feines que s’ofereixen a la comarca”, afegeix. En canvi, quan al cercador busques ‘ofertes de feina a Barcelona’ apareixen llocs d’enginyer, director de negocis, community manager, advocat o consultor. Feines per les quals els joves se senten més atrets davant d’altres que no els semblen tan atractives. Per això, Miquel també ha acabat treballant a Barcelona. “Jo buscava una feina a prop de casa, perquè el poble m’agrada i em semblava innecessari marxar. Però em vaig adonar que si volia dedicar-me a l’arquitectura, no podia ser a la comarca”, explica.
FALTEN ESPAIS SOCIALS
“No és que al Vallès Oriental no hi hagi feines qualificades, el problema és que fa temps que aquests llocs estan ocupats i hem d’esperar que hi hagi un relleu generacional per accedir-hi”, diuen des de l’Assemblea Jove de Granollers. Una situació que se suma al fet que veuen el Vallès “com una comarca dormitori per la falta d’espais socials no relacionats amb el consum” i que també pateix “el centralisme dels serveis de la Generalitat”, afegeixen des de l’Agrupament Escolta de Parets. Tot plegat fa que vegin el Vallès com un lloc on no es poden forjar una carrera professional, conclouen des d’aquesta entitat.
Atur i contractes de curta durada
Segons dades del Pla Comarcal de Joventut 2016-2020, la taxa d’atur entre el col·lectiu de 16 a 34 anys al Vallès Oriental és d’un 21%, mentre que els contractes més freqüents per als joves vallesans són els temporals, els d’obra i servei o els de circumstàncies de producció.
