La Jana explica la seva experiència durant les jornades, en aquest cas a l’Escola Joan Sanpera i Torres, a Les Franqueses. Foto: Capaç i Vàlida
La Jana Arimany va marxar d’intercanvi a Singapur el setembre del 2017, amb 20 anys. Una experiència que esperava des que havia començat la universitat. Allà vivia amb els seus amics, mentre coneixia món i noves cultures. En definitiva, vivia el somni de qualsevol estudiant. Però estant de viatge a Bali, la seva vida va fer un gir de 180 graus. El matí del 6 d’octubre, quan anava a veure la sortida del sol a les terrasses d’arròs d’Ubud, va relliscar i va caure avall. Del cop es va trencar una vèrtebra cervical, el que li va provocar una lesió a la medul·la. Un accident que va posar fi a la seva aventura al sud-est asiàtic.
Des de llavors, la Jana va en cadira de rodes. En tornar a casa, a Canovelles, es va trobar amb les dificultats físiques i mentals de tornar a aprendre a fer, des de zero, coses bàsiques. Però ràpidament va aprendre que era qüestió d’adaptar-se i ara ja fa temps que compagina la feina amb l’esport, els amics, la família i l’associació que ella mateixa ha creat i de la qual és presidenta: Capaç i Vàlida.
Aquesta organització, sense ànim de lucre, va néixer el 2019 de “la necessitat de crear una comunitat entre les persones amb discapacitat, per donar-nos visibilitat, reivindicar els nostres drets i construir un món més inclusiu”, explica la Jana. Però per aconseguir tot això, cal treballar “des de la base”, afegeix. I aquesta base és a les escoles, on la transmissió de tots aquests ideals és clau perquè les noves generacions creixin amb la intenció de fer un món millor i una societat més inclusiva.
Per aquest motiu, Capaç i Vàlida es dedica, entre altres coses, a fer Jornades Inclusives i Singulars entre els alumnes de diferents centres, amb l’objectiu que els joves adquireixin valors lligats a la inclusió social, a la diversitat i a l’empatia.
EDUCAR EN LA DIVERSITAT
Tot i que cada vegada es tendeix més a educar en aquesta línia, “són qüestions que no es tracten prou i per això hem vist tan necessari aportar testimonis que apropin altres realitats als estudiants”, diu la Jana.
Per fer-ho, l’associació es posa en contacte amb escoles i els planteja el projecte, adaptant-lo a les seves necessitats i als seus alumnes. Una iniciativa que, de moment, només s’ha fet a tres centres de la comarca, però que està tenint una resposta “molt bona”, explica el Gerard Soler, cofundador de l’organització i parella de la Jana. “A les escoles on hem anat ens diuen que és una proposta molt interessant i necessària, i totes ho volen repetir el curs vinent”, afegeix.
Per ara, el Jardí, a Granollers, el Ginebró, a Llinars, i l’Escola Joan Sanpera i Torres, a Les Franqueses, han estat les triades per fer les primeres jornades. Unes activitats que formaven part d’una prova pilot per valorar el funcionament del projecte.
“Aquesta idea es va iniciar durant la pandèmia, però amb les escoles tancades i les onades de la Covid-19, no ho hem reprès fins ara”, diu el Gerard. “Una mala època per començar les jornades, coincidint amb el final del curs, però en la que hem obtingut el que volíem: una motivació per tirar endavant la nostra proposta”, afegeix. És per això que fa pocs dies que han començat una campanya per recaptar fons. I és que necessiten un coixí d’uns 5.000 euros per tirar endavant el projecte a partir del setembre, amb l’objectiu de millorar-lo i fer-lo més gran i conegut. Un pressupost que també destinaran a fer activitats, esports i dinàmiques de grup, amb cadires de rodes i sense elles, per posar als alumnes en la pell de les persones amb discapacitat i “que ells mateixos siguin conscients de les barreres amb què es troben”, explica la Jana.
De fet, alguns dels joves que han participat en les jornades ja han pres consciència per fer un canvi de mentalitat. “Fent aquestes propostes entens la seva situació perquè saps el que senten i ho veus tot molt diferent”, diu un estudiant del Ginebró.
PER UN MÓN MÉS INCLUSIU
A Capaç i Vàlida també col·laboren altres joves amb discapacitat que “veuen en nosaltres una oportunitat de tenir veu, apoderar-se i visibilitzar-se”, diu la Jana. Unes oportunitats que la societat no els dona perquè “encara queda molt camí a fer per la gent amb discapacitat”.
Tot i que el món és cada cop més inclusiu, “cal que es coneguin les nostres necessitats i fer molta pedagogia per fer veure la discapacitat com una cosa quotidiana i que aquesta no destaqui per sobre de la persona ni de les seves qualitats”, afegeix la fundadora de l’entitat. Un “canvi de mentalitat molt necessari”, diu el Gerard, per obrir els ulls i veure més enllà d’una cadira de rodes, d’un gos guia o d’una pròtesi. Un exercici per adonar-nos que “hi ha molta riquesa en la diversitat”, conclou.
