L’edatisme porta a situacions de discriminació, maltractament i violència contra la gent gran. Foto: Arxiu
L’edatisme és la discriminació per edat i, tot i que no se’n parla, és una de les formes més comunes de discriminar. “La tercera més estesa, només per sota del racisme i el sexisme”, explica Melisa Troncoso, tècnica de Gent Gran al Consell Comarcal del Vallès Oriental. I és que els estereotips i els prejudicis porten a fer que els maltractaments psicològics, físics i econòmics cap a aquest col·lectiu siguin més habituals del que pensem.
Per aquest motiu, més de 40 professionals de la comarca s’han format en intervenir aquest tipus de violència. Treballadores socials i familiars, educadores i integradores han participat per saber detectar, prevenir i tractar, amb eines i mesures de protecció legal, els casos de maltractament en gent gran.
SENSIBILITZACIÓ
“Fins ara, el concepte de maltractament era molt ambigu. Però des que s’ha treballat i definit com a qualsevol patiment, sigui intencionat o no, que es dona en l’entorn de confiança de la persona, la detecció de casos ha augmentat”, explica Troncoso. Des del Consell Comarcal s’ha fet una feina de sensibilització sobre aquest tema per entendre que el ‘pack de maltractaments’ és molt ampli: des de negligències per part dels cuidadors que porten a la desnutrició o a la deshidratació, fins a la vulneració de drets que els impedeixen decidir per ells mateixos.
En aquest sentit, les valoracions dels professionals que hi han participat són positives perquè “et fan prendre consciència que hi ha aspectes del dia a dia de la gent gran que normalitzem, però que no són normals”, diu Mercedes Sánchez, una de les treballadores socials formades.
LA VERGONYA FA CALLAR
Tot i que cada vegada hi ha més preocupació per aquest tipus de maltractament, el silenci de les persones maltractades segueix sent preocupant. “És un tema del qual fa vergonya parlar, per por que ningú et cregui”, explica Jordi Clua, membre del Consell Consultiu de Gent Gran del Vallès Oriental.
“Sempre tens contactes amb aquesta situació, a casa o bé a les residències. Així és com s’aprèn que hi ha moltes maneres de maltractar”, afegeix. I és que la gent gran és un col·lectiu socialment vulnerable perquè “com que estem tan a prop de la mort, hi ha una idea generalitzada que invertir diners, polítiques o projectes en nosaltres és perdre el temps”, afirma Clua.
VIURE AMB INSEGURETAT
A casa és on tots ens sentim més a gust, més segurs. Però això, a algunes persones grans no els passa. És precisament en l’àmbit familiar i domèstic on els maltractadors s’aprofiten de la seva situació de proximitat i d’intimitat. “Aquí és on s’hauria de tenir més respecte”, diu Troncoso. Però no és així. “Es tendeix a pensar que estar en mans de la família és el millor i, de vegades, és la pitjor de les solucions”, explica Clua.
No hi ha cap marc legal que protegeixi aquest tipus de violència i això fa més difícil el procés de denunciar perquè, tot i que el maltractament físic és el més fàcil de demostrar, és el menys comú. “Són molt més freqüents altres conductes que fan anar minvant les nostres capacitats físiques i psíquiques i, en general, a nosaltres mateixos”, afegeix.
SOLEDAT I MALTRACTAMENT
Si alguna cosa ha evidenciat la pandèmia és la problemàtica de la solitud en la gent gran. Un escenari en el qual “ha estat molt més complicat detectar maltractaments per dos motius evidents”, informa Troncoso. Primer, perquè si estàs convivint amb una situació de maltractament a casa i no pots sortir ni donar-li visibilitat, és molt més difícil de detectar; i segon, perquè l’aïllament durant l’etapa més dura de la pandèmia ha impedit el contacte entre maltractadors i maltractats.
Aquesta soledat accentua la falta d’afecte i estima que, junt amb la resta de maltractaments, no fa gens fàcil la darrera etapa de vida d’aquestes persones.
“MÉS QUE NECESSARI”
Estar informat d’aquesta realitat i saber-la identificar com a tal és “més que necessari”, explica Sánchez. La treballadora social vallesana, que treballa a la unitat de geriatria de Can Ruti, diu que gràcies a la formació s’ha adonat de casos de maltractament que abans no havia detectat. “Si jo ja estava acostumada a tractar amb gent gran i no me n’adonava, imagina’t com seria transmetre aquesta formació a les persones que desconeixen el tema”, afegeix.
I és que el maltractament a la gent gran és una realitat amagada, tant per les víctimes com per la societat.
