Alumnes del centre en una activitat de classe. Foto: Escola Pompeu Fabra
La dislèxia i el TDAH són els trastorns més comuns entre els nens. Però el que també s’ha convertit en comú és la falta de recursos, tant econòmics com sociosanitaris, per a aquests joves i les seves famílies. Una qüestió que la Plataforma per la Sanitat Pública del Baix Vallès ha traslladat a tots els grups municipals de Mollet amb un escrit que demana que, al següent ple, s’aprovin acords que millorin la qualitat de vida d’aquestes persones.
“Tot el que fa referència a trastorns del llenguatge o d’aprenentatge se li dona l’alta mèdica per no haver de seguir amb el tractament”, explica un dels punts del document. Un fet que porta als pares a buscar solucions en la via privada o bé a l’escola, amb un servei individualitzat.
El mateix passa amb els trastorns de conducta que provoquen problemes d’aprenentatge, que “impliquen un tractament més freqüent que el d’anar un cop cada 3 mesos al metge”, explica Teresa Prades, membre de la Plataforma.
Tot i que les famílies poden demanar ajudes econòmiques, l’import que reben no ha canviat en 30 anys i “si no hi ha una discapacitat, un trastorn greu o són nens superdotats, les beques són d’accés limitat”, afegeix.
Per tots aquests motius demanen “més professionals, unes ajudes adaptades al nivell de vida actual i més suport a les famílies”, conclou Prades.
