Va ser venuda com una anàlisi del procés des d’un punt de vista periodístic, però el ‘Salvados’ de fa uns quants dies va acabar sent -sobretot- un judici als mitjans públics catalans. Un judici en què, tenint en compte que els acusats eren els que eren, hi faltaven veus, especialment catalanes -que no van voler-hi ser per diversos motius, tots imaginables-.
L’alliçonament i el to paternalista i condescendent +es van anar succeint fins que va haver de ser Josep Cuní -paradoxes de la vida- el que rescatés l’espectador d’aquella falsa classe magistral col·lectiva. Cuní va treure la dada clau. Va recordar que la mitjana de share de TV3 voreja el 14%, i que, per tant, hi ha un 86% de catalans que no estan influïts en cap moment pel perillós independentisme que suposadament pregona la cadena.
Aquesta dada, quan es combina amb la que mostra l’auge de l’independentisme a Catalunya els últims anys, és letal. El percentatge del SÍ creix vertiginosament fins al punt de triplicar el share de TV3, que es manté o fins i tot baixa una mica; dues tendències que destrossen totes les teories de l’adoctrinament. Destrossades totes. Completament.
L’argument de Cuní té un hàndicap, però, i és que en acceptar-lo dónes per fet que TV3 és independentista i que conforma un bloc televisiu sòlid del 14%. Però és igual. Pel cas que ens ocupa, podem permetre’ns acceptar-ho. En primer lloc, perquè, certament, ho és (amb infinita més pluralitat que qualsevol altra cadena). I, en segon lloc, perquè superar el debat sobre si TV3 és independentista o no és clau per aconseguir situar aquest fals mantra de l’unionisme allà on cal situar-lo realment: en la incomoditat que provoca la simple existència d’una televisió amb una ideologia diferent de l’oficial.
Els molesta que hi hagi una televisió en català. Que s’informi des d’una visió nacional diferent de l’oficial
Quan es posa l’independentisme de TV3 sobre la taula, no s’està fent en defensa de la puresa ideològica de qualsevol televisió pública o per combatre els efectes adoctrinadors que la no-puresa pot tenir sobre els ciutadans. No es fa per això. Queda més que demostrat que el biaix de TV3 no acaba tenint un impacte real destacable en la població catalana, és irrellevant al costat de l’onada homogènia de la TDT.
De fet, si el que els preocupés tant fos que s’estigués adoctrinant des d’una televisió pública, denunciarien també la deriva de quasi totes les televisions públiques del país. Perquè totes tenen un biaix. Totes comuniquen allò que el govern vol que es comuniqui. Però, és clar, aquestes televisions no són l’objectiu de l’unionisme perquè, malgrat representar interessos partidistes diversos, tenen un sentit nacional compartit, vàlid, inofensiu, espanyol.
Per tant, el que molesta és, senzillament, el que representa TV3. Els molesta que hi hagi una televisió en català. Que s’informi des d’una visió nacional diferent de l’oficial. Que hi hagi una escletxa en la uniformitat mediàtica de l’Estat. Els molesta la taca enmig de l’imperi, la mica d’aire que tenim els catalans i que no tenen altres comunitats. No és, per tant, un tema de valors periodístics, ni d’organismes públics. És una qüestió purament nacional: m’estàs posant en dubte, TV3.
Per això no pararan fins a eliminar-la del mapa. No pel que diu ni per on ho diu: pel que és.
