Imatge d’un taller de nutrició. Foto cedida
La societat més formada de la història s’organitza per compartir coneixements. Aquest és el resum que fa José Manuel Molina de la Universitat Popular de Sant Joan Despí, de la qual és president i que va sorgir totalment a contracorrent. No tant per l’esperit de la iniciativa, que beu del moviment de les Universitats Populars de finals del segle XIX i principis del XX que va estendre’s per Espanya, França i Alemanya per formar una classe obrera que, aleshores, presentava uns alts nivells d’analfabetisme. Tot plegat a redós de les idees de Condorcet i del danès Frederik Grundtvig, que el segle XVIII van posar els fonaments d’un canvi en la manera d’instruir el poble.
Diem que va néixer a contracorrent perquè l’acta fundacional data del juny del 2020, en plena pandèmia, quan la tònica general de moltes entitats era la hibernació –en el millor dels casos– o, directament, la desaparició. “Hi havia una feina prèvia a través de les associacions de pares i mares i amb l’Associació de Veïns El Pi”, relata Molina durant una trobada amb el Línia al bar del Foment Cultural, un indret emblemàtic de l’associacionisme santjoanenc.
La voluntat dels impulsors de la Universitat Popular de Sant Joan Despí –única al Baix Llobregat, i l’única de Catalunya que és membre de la federació espanyola, segons consta al web– és que la societat “es formi amb el coneixement que ha generat”, diu Molina, que creu que la saviesa de les universitats “ha de sortir d’allà perquè s’expliqui als ciutadans”.
Formació contínua
És per aquesta raó que la Universitat Popular organitza una mitjana de tres o quatre activitats setmanals a diferents equipaments de la ciutat, com ara al centre cívic Can Maluquer o al Casal de Fontsanta. Es tracta de xerrades, conferències d’experts, tallers i formacions diverses que tenen a veure amb la història, la filosofia, la cuina, els horts urbans, la salut, el mindfulness o l’escriptura. De fet, aquest últim àmbit és un dels que més interessen a l’entitat, ja que celebra diversos certàmens perquè joves i grans s’engresquin a crear poesia o relats curts.
I, si parlem de certàmens, cal destacar el dedicat als curtmetratges socials, adreçat a estudiants d’imatge i so d’arreu del país sota el nom de Claqueta i que al maig celebrarà la tercera edició.
En aquesta línia, col·laboren amb l’institut Ferrer i Guàrdia, els estudiants del qual poden presentar els seus treballs de recerca en el marc de la Universitat Popular i rebre suport acadèmic. També sobresurt, entre molts altres, el cicle Mirades al retrovisor, protagonitzat per persones amb una llarga trajectòria vital que expliquen la seva experiència als joves. A banda, n’impulsen un altre en el qual participa gent de fora de Catalunya interessada a conèixer la llengua, història i tradicions del país –es fa online–, així com el projecte La Rodamons, que vol posar el fons de llibres de l’AV El Pi a disposició de les escoles rurals de la província.
Una exigent llista d’activitats que tiren endavant els tres membres de la junta i el centenar de socis, la mitjana d’edat dels quals, tanmateix, voreja els 60. “Necessitem gent jove”, assenyala Molina, que reconeix que l’Ajuntament no hi col·labora gaire. Amb tot, Molina i els seus no defalleixen. “Nosaltres proposem, sembrem llavors, i amb això ja guanyem”, conclou.
