Entrada a l’institut condemnat. Foto: Arxiu
Un jutjat de Sant Feliu ha condemnat l’institut Ateneu Instructiu de Sant Joan Despí a pagar 7.150 euros a una família pel bullying que va patir el fill. Segons recull la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, la família relata que el nen va patir dos anys d’abusos per part de companys, des del 2015 fins al 2017. Durant els dos anys la família va comunicar les incidències al centre educatiu, que va aplicar mesures per pal·liar la situació no satisfactòries per als afectats.
En contra d’aquest relat, el col·legi defensava que les situacions que havia sofert l’alumne no es podien considerar bullying. Finalment, el jutge ha estimat parcialment la demanda de la família, que demanava més de 118.000 euros d’indemnització.
Un tema de significat
La discussió, doncs, es trobava en allò que es considera assetjament escolar, que per als pares era clar i per al centre no. Sobre aquesta qüestió, el jutge parteix de la normativa vigent que estipula que el bullying es caracteritza per “una continuïtat en el temps” que pot consistir en “agressions físiques, amenaces, vexacions, coaccions, insults o en l’aïllament deliberat de la víctima”, si bé és “freqüent” que hi hagi situacions en què es donen “l’ús conjunt de totes o de diverses d’aquestes modalitats”.
També es caracteritza, segons la normativa vigent, per la “relació jeràrquica de dominació-submissió entre assetjadors i assetjat” i pel “desig conscient de ferir, amenaçar o espantar per part d’un alumne davant d’un altre”.
Un “fet controvertit”
El magistrat veu que en aquest cas concret és “fet controvertit” si la situació que va patir el nen era assetjament o no, i més enllà de les versions d’uns i altres, el jutge té en compte els informes pericials que indiquen que la simptomatologia que patia l’alumne era compatible amb una situació d’assetjament. En aquest sentit, el jutge subratlla que els informes es van elaborar l’any 2018, quan el nen ja havia canviat d’escola.
En paral·lel, el jutge també observa la normativa vigent per estipular que d’aquesta se’n deriva “l’obligació” dels centres educatius de, “com a mínim”, fixar un seguit de normes de convivència. Sobre això el magistrat subratlla que en el procés judicial es va demanar al centre educatiu que aportés documentació que acredités que les tenia, però que no ho va fer.
Manca de coordinació
També manifesta que “potser” una coordinació “major” dels pares amb el col·legi hauria permès “encarrilar d’una altra manera la situació”, a través de l’aplicació “completa” del protocol, però recorda que, en tot cas, aquest protocol es va activar quan ja feia “més d’un any” de les queixes del nen i els pares.
Per tot plegat el jutge considera que el col·legi no va actuar “amb tota la diligència exigible”, tant pel fet que no va aportar a la causa judicial la documentació interna en matèria de normes de convivència, com perquè no va detectar la situació d’assetjament i perquè es va reaccionar “de manera tardana”.
