Imatge d’una visita teatralitzada a les defenses antiaèries. Foto: Ajuntament
“Reserveu els més grans estralls de la guerra per als no combatents. Així aquests pressionaran el seu govern per fer-lo capitular”. Aquesta és una frase del general alemany Erich Ludendorff, veterà de la I Guerra Mundial que augurava una nova manera de fer la guerra que acabarien patint ciutats com Barcelona, bombardejada amb intensitat per l’aviació alemanya i italiana durant la guerra civil.
Davant d’aquesta amenaça inaudita, les autoritats republicanes van prendre mesures per defensar-se i protegir les vides dels ciutadans, directament amenaçats per una potència de foc mai abans vista. “Barcelona va ser un camp de proves per a alemanys i italians de cara a la II Guerra Mundial”, destaca l’historiador Miquel Ruiz.
Per tant, no hi havia ni la infraestructura, ni el material ni l’experiència per fer front a aquesta nova tipologia d’atacs. Tanmateix, es van construir refugis i es van instal·lar defenses antiaèries a llocs elevats per dissuadir –més que no pas per abatre, atès que era molt difícil– els avions enemics. Un dels punts escollits va ser el turó de Sant Pere Màrtir, a Esplugues, un indret de Collserola on encara hi ha les restes de les bateries les quals, després d’una dècada, s’han adherit a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Tot i que aquest espai ja constava al llistat de la Xarxa, no ha estat fins ara que s’ha procedit a formalitzar-ne l’adhesió, després que el Ple de desembre donés el seu vistiplau per unanimitat dels partits.
Les restes, que van ser objecte d’una intervenció arqueològica fa una vintena d’anys, estan museïtzades i contextualitzades mitjançant uns panells informatius. El conjunt està format per dues plataformes defensives, amb la seva corresponent base –on hi havia d’anar el canó– i el muret circumdant; una tercera es conserva, mig destruïda, a prop d’aquestes dues. A més, un poc més avall hi havia un focus gegant que apuntava al cel nocturn per detectar els avions.
Bateries sense ús
Tanmateix, hi ha seriosos dubtes que a les bases de les defenses s’hi arribessin a ancorar mai canons. L’historiador santjustenc Juli Ochoa posa el focus en l’anàlisi dels forats de les bases que serveixen per ancorar l’arma corresponent, els quals no presenten desperfectes provocats per una hipotètica arrencada dels canons. A més, a la memòria de la intervenció arqueològica no consta que hi trobessin cap peça metàl·lica, mentre que Ochoa fa referència a un inventari de material militar elaborat pel coronel Carlos Botet en ple èxode republicà de Barcelona, en el qual no apareix esmentat cap canó procedent de Sant Pere Màrtir.
Tot i que la República no va poder armar degudament les bateries, els historiadors no treuen valor al conjunt. “Demostra com aquella gent feia front a una amenaça tan gran amb uns recursos precaris”, apunta Ochoa. Per la seva banda, Ruiz convida els veïns a pujar-hi per reflexionar i descobrir que abans de la II Guerra Mundial diverses ciutats espanyoles ja van patir els estralls de l’aviació.
Una aviació que va ser, entre altres elements, clau a l’hora de la victòria dels rebels el 1939. Precisament al Ple de desembre, ERC va recordar que al Pont d’Esplugues hi va haver una escaramussa prèvia a l’entrada dels nacionals a Barcelona, ocorreguda un gener de fa 83 anys.
