Fins el 1972, l’àmbit del parc de les Esplugues va ser territori western. Bandits, vaquers, dames i cerca recompenses van passejar per aquesta zona implantant la seva llei. Es tractava de pel·lícules i el que ara és un parc fa 40 anys eren uns estudis de cinema.
Creats pels germans Balcázar, fundadors de Filmax, el 1964, els estudis popularment coneguts com Esplugas City van ser l’escenari de desenes de films estatals i estrangers dirigits pels millors directors de l’època. Des de Josep Maria Forn, amb La Piel Quemada (1967) fins a títols ambientats en el far west nord-americà com Una pistola para Ringo (1965), El más fabuloso golpe del Far West (1970) o Le llamaban calamidad (1972), una pel·lícula que finalitzava amb la voladura i incendi del poblat de veritat, fent coincidir un final de ficció amb el real dels estudis.
Per recordar i homenatjar els estudis, el passat 17 de novembre es va celebrar un acte en el qual es va descobrir una placa commemorativa i explicativa als terrenys on hi havia els estudis Balcázar. A l’acte van assistir l’alcaldessa, Pilar Díaz, el diputat de Cultura de la Diputació i exactor, Juanjo Puigcorbé, i la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, la directora Isona Passola.
Passola va reivindicar la importància d’aquests estudis. “De petits coneixíem millor la història de l’Oest americà que la nostra, sobre la qual no se’n podia parlar”, va assegurar.
Puigcorbé, per la seva banda, va dir que aquell acte va servir de “reconeixement als professionals del cinema i a la creativitat i enginy autòcton en la nit del franquisme”. Díaz, per la seva banda, va instar a mirar al passat “amb orgull” i va lloar el llegat dels estudis Balcázar.
